El pare de Carlos Alcaraz va defendre la seua postura després de la ruptura professional amb Juan Carlos Ferrero i va resumir la seua posició en una frase: ‘cada un és lliure d’opinar amb el que sàpia’. El comentari es va produir després de conéixer-se el final d’una aliança de set anys que va començar quan el tennista tenia 15 i que va coincidir amb el seu ascens meteòric fins al número u del món.
Considerat la figura més influent a l’entorn del jugador, Carlos Alcaraz González no va revelar el motiu de la no renovació del contracte de Ferrero. La decisió va arribar malgrat el balanç de resultats, amb 24 títols als 22 anys, inclosos 6 Gran eslam, i al fet que el tècnic valencià va ser reconegut com a millor entrenador de l’any per l’ATP. La prudència del pare va evitar alimentar conjectures i va apuntar al fet que, més enllà de les opinions externes, l’equip va prioritzar el que entén més convenient per al futur del tennista.
Reacció de Ferrero
Ferrero, per part seua, va reconéixer en una entrevista sentir-se ‘dolgut’, encara que amb una ‘sensació de tranquil·litat i d’haver fet els deures’. També va revelar que no tanca la porta a tornar a treballar amb el murcià i va subratllar que té ‘possibilitats de ser el millor tennista de la història‘. Les seues paraules van reflectir una mescla d’orgull pel camí compartit i acceptació d’una decisió que no va dependre només d’ell.
Una setmana després d’anunciar-se la ruptura, el tècnic va assenyalar que hi havia ‘unes certes coses’ en les quals no estaven d’acord i que ni tan sols es van asseure a parlar d’això. Va agregar que ‘des de l’entorn de Carlos’ es va pensar que el millor era deixar-lo, la qual cosa va apuntar a una decisió presa des del nucli més pròxim del jugador. El pare va declinar oferir més explicacions, un gest que va reforçar la idea de tancar files i evitar una confrontació pública.
El desenllaç va tancar una etapa crucial en la construcció del campió i va obrir una altra en la qual el número u haurà de reordenar el seu equip tècnic. La continuïtat de Ferrero en l’horitzó com a opció futura va suavitzar l’impacte i manté oberta la possibilitat d’un retrobament si les circumstàncies canvien. Mentrestant, el missatge del pare, centrat en respectar les opinions i a no avivar el soroll, va convidar que el focus torne a la pista i a la planificació esportiva.



