El Tribunal Suprem ha acordat mantindre a la presó provisional a l’exministre José Luis Ábalos i al seu exasesor Koldo García en apreciar un alt risc de fugida i la proximitat del primer juí de l’anomenat cas Koldo, centrat en presumptes comissions il·legals per contractes de màscares durant la pandèmia.
El tribunal de tres magistrats que revisa les decisions de l’instructor Leopoldo Puente ha rebutjat els recursos presentats per les defenses contra l’ingrés a la presó preventiva decretat al novembre. En dos actuacions conegudes este dilluns, la Sala ha assumit el criteri de la Fiscalia Anticorrupció i de l’acusació popular, partidàries de mantindre la mesura. Sobre la taula estan peticions de pena de 24 anys de presó per a Ábalos i de 19 anys i mig per a Koldo García per part del fiscal, mentres que les acusacions populars eleven el llistó fins a 30 anys, un escenari que, per la seua severitat, incrementa l’incentiu de sostraure’s a la justícia.
Risc de fugida i proximitat del juí
Per a sostindre la seua decisió, la Sala ha al·ludit a la gravetat de les penes sol·licitades i a un cabal d’indicis que, segons subratlla, no ha deixat de créixer amb cada nova informació. En la banqueta s’enjudiciaran presumptes delictes d’organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació, amb indicis sobre la suposada participació de Ábalos que la resolució considera més sòlids que els d’altres investigats.
El tribunal ha destacat que la potència incriminatòria d’eixos indicis permet fer un juí positiu de prosperabilidad d’una greu condemna, que podria no ser inferior a dotze anys i mig. A este panorama se suma la proximitat de la celebració del juí, un factor que, per experiència, incrementa les possibilitats de fugida quan l’investigat percep un desenllaç advers i pròxim.
La Sala ha precisat que no dona per descomptada una sentència condemnatòria, però sí que aprecia un risc cert i pròxim que es produïsca una condemna, i per consegüent un risc elevat de fugida. En cas que no prosperen les nul·litats plantejades per les defenses, el juí podria començar després de la Setmana Santa, a l’abril, segons fonts jurídiques. La imminència de l’enjudiciament sol intensificar la temptació d’eludir l’acció de la justícia o d’intentar postergar el procés, la qual cosa reforça la utilitat de la presó provisional com a mesura cautelar.
Indicis, declaracions i finançament exterior
En el seu acte, els magistrats han contestat a Ábalos que el relat acusatori no se sosté en la sola paraula del considerat comisionista de la trama, Víctor de Aldama. Recorden que existixen tipus penals imputats a l’exministre —com a malversació o tràfic d’influències— en els quals l’empresari no intervé. I, en uns altres, com el suborn, Aldama s’ha autoinculpat en reconéixer pagaments a Ábalos i al seu exasesor, extrems que, segons la Sala, han sigut contrastats amb documentació. El tribunal també posa en valor el molt rellevant impuls a la investigació que ha suposat la informació aportada per l’empresari sobre adjudicacions sota sospita, la qual cosa va permetre obrir noves línies que aconseguixen a altres responsables polítics, entre ells el exdirigente socialista Santos Cerdán.
El Suprem ha reiterat a més els indicis que Ábalos podria comptar amb fonts de finançament a l’estranger i ha rebutjat de pla l’al·legació —qualificada d’il·lògica— que la presó busque fomentar una declaració col·laborativa. Amb la instrucció ja tancada i un acerb probatori que l’acusació considera més que suficient, els magistrats assenyalen que no s’endevina quina col·laboració rellevant podria activar un atenuant analògic capaç de provocar una rebaixa substancial de les penes sol·licitades. El missatge és que la presó provisional respon a criteris de risc processal, no a una pressió per a obtindre un testimoniatge.
Quant a Koldo García, la Sala ha reconegut que no han aflorat dades externes d’una situació financera pròspera. No obstant això, la conducta que se li atribuïx evidenciaria la seua capacitat per a obtindre favors, per la qual cosa no s’exclou que recapte suports de tercers interessats a prestar-li auxili en cas de fugida. Els magistrats recorden que la praxi oferix exemples de persones que han fugit fins i tot amb l’amenaça d’una extradició, la qual cosa demostra que eixe dic no sempre basta per a contindre el risc.
Amb la severitat de les penes sol·licitades i la imminència del juí, el tribunal ha considerat lògic que s’incremente la temptació de sostraure’s a l’acció de la justícia o de dilatar l’enjudiciament. Per tot això, i amb l’objectiu d’assegurar la presència dels dos investigats en la vista oral i preservar l’eficàcia del procés, ha decidit mantindre’ls a la presó provisional.
