La jutgessa que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 ha rebutjat, en sengles actuacions, incloure com a víctimes mortals a dos persones mortes, un home i una dona. Amb això, el recompte de morts es manté en 230 i la causa penal es delimita als decessos amb connexió directa amb els fets investigats.
Segons les resolucions notificades a les parts, la instructora entén que no pot establir-se un ‘nexe causal‘ entre eixes morts i els fets objecte del procediment. En un dels casos, la família va sol·licitar la inclusió del pare, que va morir el mateix dia de la dana després de patir dolor en el costat dret i cridar 82 vegades a urgències sense obtindre resposta. En l’altre, una persona va al·legar que la seua mare va morir ‘del disgust’ l’endemà, després de veure l’estat en què va quedar la seua vivenda a Catarroja. Per a la magistrada, sense un vincle causal clar, eixes morts no poden computar-se com a víctimes mortals de la catàstrofe dins d’este procés penal.
La jutgessa també ha rebutjat, en un tercer acte, la consideració com a víctima en estes diligències d’una dona que va denunciar patir lesions psicològiques. La resolució recorda que, encara que ‘és indubtable que la dana va produir un impacte i perjuí a la denunciant i als seus fills’, no procedix investigar en este procediment un delicte d’omissió del deure de socors ni unes lesions psicològiques imprudents, tal com ja es va fixar de manera definitiva per l’Audiència Provincial en un acte de 17 de maig de 2025. L’efecte pràctic d’esta decisió és que les eventuals responsabilitats penals continuaran cenyint-se a conductes amb relació immediata amb l’emergència i les seues conseqüències materials.
Missatges i altres decisions
En una providència dictada el mateix dia, la instructora requerix a la Policia Judicial de la Guàrdia Civil que realitze les gestions necessàries perquè l’empresa titular de WhatsApp i Telegram (Meta) intente recuperar els missatges vinculats a la gestió de l’emergència que, el 29 d’octubre de 2024, va intercanviar el llavors cap de gabinet de l’expresident de la Generalitat, José Manuel Cuenca, amb este i altres cinc càrrecs públics. La sol·licitud busca preservar comunicacions potencialment rellevants per a esclarir la presa de decisions durant aquelles hores crítiques.
A més, la jutgessa ha emés altres dos actuacions. En un desestima el recurs d’una acusació particular que demanava que la declaració testifical del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, celebrada el 9 de gener, es realitzara de manera presencial i no telemàtica. En l’altre, denega la petició d’ampliar un ofici que requeria informació a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre agents mediambientals i la vigilància de rius i barrancs. Amb estes resolucions, la instrucció consolida el seu criteri sobre l’abast de les diligències i orienta els següents passos a l’obtenció d’evidències i a la delimitació precisa de l’objecte del procediment.
