Les cendres d’Antonio Tejero reposaran en Torre de la Mar (Màlaga), localitat costanera que va freqüentar durant anys. Fonts de l’entorn de la seua família han indicat que es preveu el trasllat a este nucli turístic de Vélez-Málaga, on va residir i era habitual veure-li, especialment en els mesos d’estiu. Les restes seran depositades al costat dels de la seua esposa, Carmen Díaz Pereira, i de moment es desconeix quan es farà efectiu este pas.
Torre de la Mar, situada a uns 36 quilòmetres de la capital, és una població de la Costa del Sol Oriental. Durant una etapa, Tejero va viure a pocs metres de la mar i va portar una vida quotidiana en la zona, amb presència en comerços i passejos per la platja dins de la normalitat referida pel seu entorn. L’elecció d’este lloc per al repòs final respon al seu arrelament personal i familiar amb el municipi.
Vincle amb Màlaga i cronologia del 23F
La seua vinculació amb Màlaga arranca des del seu naixement a Alhaurín el Grande el 30 d’abril de 1932 i, ja com a guàrdia civil, va estar destinat a la província durant un període. Este recorregut vital explica que el destí de les cendres es fixe en un enclavament amb el qual va mantindre relació estreta, a més de permetre el seu depòsit al costat de la tomba de la seua esposa.
La mort de Tejero s’ha produït l’endemà passat del 45 aniversari del 23F i el mateix dia en què el Govern ha desclassificat els documents relacionats amb l’intent de colp d’Estat del 23 de febrer de 1981. La coincidència de dates ha reavivat el record d’aquella jornada en la qual va irrompre en el Congrés dels Diputats pistola en mà i va retindre durant hores per les armes al Govern i als parlamentaris, reunits en un ple d’investidura.
El 23 d’octubre de 2025 va circular el rumor de la seua defunció, que alguns mitjans van arribar a publicar, i la família va eixir a desmentir-lo mitjançant un comunicat. Eixe precedent reflectix l’atenció pública que continuava envoltant la seua figura dècades després del 23F.
Va ingressar en la Guàrdia Civil en 1951 i el 23 de febrer de 1981 va ser la cara visible del colp en entrar en el Congrés. En el juí celebrat en 1982 va ser expulsat de la Guàrdia Civil i condemnat a 30 anys de reclusió per rebel·lió militar. En 1996 va obtindre la llibertat condicional, tancament a un llarg procés judicial derivat dels fets del Congrés.
