La Confederació Hidrogràfica del Xúquer està en la recta final de la reconstrucció i reforç dels talussos del barranc de Poio més danyats per la dana del 29 d’octubre de 2024. Es tracta d’una obra d’emergència, amb una inversió de emergència de 20 milions d’euros, que busca que este llit soporte millor les futures inundacions i reduïsca l’impacte d’episodis de pluges torrencials.
Els treballs, la finalització dels quals està prevista per a el mes vinent de juny, s’han desenrotllat al llarg d’uns set quilòmetres de llit. Les actuacions es concentren en els termes municipals de Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja, una zona amb elevada presència d’entorn urbà i infraestructures on els danys de l’última dana van evidenciar la vulnerabilitat del barranc.
Reforç de talussos i millora del llit
El dispositiu s’ha centrat en la reparació, reconstrucció i reforç dels talussos més afectats per l’episodi del 29 d’octubre. Al mateix temps, s’ha treballat amb la premissa de millorar el comportament del barranc enfront de futures avingudes, és a dir, que el llit responga de forma més estable quan el volum i la velocitat de l’aigua augmenten de manera sobtada. reparació
Per a aconseguir-ho, la Confederació ha prioritzat les intervencions sobre els màrgens del llit mitjançant la construcció de murs d’escullera i la instal·lació de geoceldas sobre talussos prèviament perfilats. Abans de col·locar estes estructures s’ha donat forma als vessants, corregint irregularitats, la qual cosa facilita tant l’estabilitat del terreny com la posterior circulació de l’aigua.
Segons detalla la Direcció Tècnica de l’organisme, l’objectiu és reduir la rugositat dels talussos i evitar que puguen descarnar-se en futures avingudes. D’esta manera es pretén frenar el transport de sediments en pròxims episodis de pluges intenses, un dels factors que agreuja les inundacions en reblir el llit i reduir la seua capacitat de desguàs.
L’execució de murs d’escullera, a més de reforçar la protecció de l’entorn urbà, permet que l’aigua circule de forma més ordenada pel llit. Esta disposició ajuda a evitar processos d’erosió, disminuïx els efectes de les turbulències i reduïx el potencial arrossegament de materials des dels talussos, com a terres i pedres que, en cas de desprendre’s, podrien acumular-se riu avall.
Les actuacions han contribuït també a millorar la capacitat de desguàs del barranc. En alguns trams s’ha ampliat lleugerament l’espai pel qual pot circular l’aigua, la qual cosa facilita la seua evacuació durant els episodis de pluges intenses i disminuïx la probabilitat de desbordaments puntuals en les zones més estretes.
Anivellat del llit i gestió de residus
La intervenció en el barranc de Poio continua avançada, si bé encara queden diversos talls oberts abans de donar per concloses les obres. A més de rematar la construcció de murs d’escullera en diferents punts del llit, la Confederació treballa de manera coordinada amb l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana per a agilitzar l’execució de les escomeses d’aigües residuals pendents, essencials per a compatibilitzar la seguretat hidràulica amb el correcte funcionament del sistema de sanejament.
Una vegada completades estes intervencions, s’iniciarà la retirada de residus i elements presents en el llit, especialment aquells generats durant els propis treballs d’emergència. L’objectiu és que el barranc quede lliure de materials aliens al llit natural del riu, de manera que no interferisquen en el flux de l’aigua ni es convertisquen en nous focus d’obstrucció. retirada
Des de la Direcció Tècnica assenyalen que, una vegada retirats estos materials, es procedirà a l’anivellat del llit per a millorar el seu pendent i afavorir el desguàs de cabals en este tram del barranc de Poio. Este ajust de la inclinació del fons del llit permet que l’aigua circule amb major continuïtat i reduïx la formació de zones d’estancament, on solen acumular-se sediments i residus.
En paral·lel, la Confederació ha habilitat diverses campes a l’entorn del barranc per a l’emmagatzematge temporal del material extret. En estes àrees es duu a terme un procés de cribratge que separa els materials aprofitables, com a roques i terres, d’aquells que han de gestionar-se com a residus, entre ells plàstics, enderrocs i altres deixalles.
Segons detalla l’organisme, es tracta d’aprofitar al màxim els materials disponibles, obtenint recursos adequats per a la seua reutilització en la pròpia obra. Estos materials s’empren tant en el farciment dels murs d’escullera com en les malles de geocelda dels talussos, la qual cosa reduïx la necessitat d’aportar recursos externs i optimitza l’ús dels quals es generen durant la intervenció d’emergència.
