L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha assegurat que la Fiscalia Anticorrupció no ha reclamat ara com ara cap documentació a l’Ajuntament sobre la recol·locació de personal que està sota investigació, i ha subratllat que està especialment ansiosa perquè se li requerisquen eixos expedients perquè, segons afirma, és la primera interessada en què qualsevol dubte quede buidada davant la ciutadania.
Catalá ha respost així a les preguntes dels mitjans sobre la investigació d’Anticorrupció per presumptes delictes de prevaricació en processos de col·locació de personal. L’alcaldessa ha recordat que en un ple de 2024, segons la seua versió, PSPV i Compromís van demanar literalment recol·locar a onze persones en llocs de l’administració després d’un expedient de regulació d’ocupació. A partir d’eixe episodi, ha defés que existia una voluntat política compartida per tota la corporació, i no sols pel PP, per a evitar que eixos empleats públics perderen el seu lloc de treball després de la liquidació de l’organisme del qual depenien.
Catalá ha explicat que eixa voluntat política consistia a intentar que les persones afectades pel ERE mantingueren la seua condició d’empleats públics, sempre sota el que considera el paraigua de la legalitat corresponent. Al seu juí, es tractava d’una resposta institucional a una situació laboral delicada, en la qual l’administració buscava solucions per a no abandonar als treballadors.
Col·laboració amb la Fiscalia i crítica a la denúncia
En este context, l’alcaldessa ha insistit que el més important és que totes les parts aporten la informació necessària per a aclarir els fets. Ha remarcat que l’Ajuntament el farà de forma bastant afanyada i que ella mateixa serà una col·laboradora activa amb la Fiscalia.
Segons ha assenyalat, el consistori està disposat a entregar tota la informació i documentació disponible i a col·laborar de manera intensa en la investigació perquè qualsevol sospita quede aclarida. Açò, segons ella, respon a la necessitat de transparentar els processos davant la ciutadania.
Catalá ha reiterat que, malgrat eixa disposició, de moment no se’ls ha sol·licitat cap documentació. Ha indicat que es va assabentar de la investigació a través dels mitjans de comunicació el dia anterior, però ha remarcat que està especialment ansiosa perquè la Fiscalia els demane documentació per a poder remetre tot el que obre en poder de l’Ajuntament.
Preguntada per les declaracions del regidor José Marí Olano, a qui Compromís assenyala com a peça clau de la suposada trama, l’alcaldessa ha restat singularitat a les seues paraules i ha assegurat que li semblen igual de greus o de menys greus que les de Ferran Puchades, de Compromís, o les de Javier Mateo, del PSPV.
Amb això busca traslladar la idea que les manifestacions realitzades per diferents representants polítics entorn de la recol·locació de personal se situen en un context similar i no poden aïllar-se les unes de les altres. Segons Catalá, cal analitzar el conjunt de declaracions per entendre el cas.
Catalá ha insistit que hi havia voluntat política que les persones afectades pel ERE derivat de la liquidació del Consorci intentaren mantindre la seua condició d’empleats públics, sempre dins de la forma legal oportuna. Ha defés així que la intenció era protegir la continuïtat laboral d’eixos treballadors sense vulnerar els procediments establerts, presentant esta actuació com una obligació ètica de l’administració davant la situació creada pel tancament de l’ens públic.
L’alcaldessa ha anat més enllà en assegurar que PSPV i Compromís van plantejar una recol·locació directa a dit, una fórmula que l’equip de govern va rebutjar, segons ha explicat, perquè existia un informe en contra del secretari municipal. En este punt, ha defés que l’Ajuntament va optar per procediments totalment transparents i subjectes a bases i criteris objectius, diferenciant eixa via de qualsevol intent de designació sense processos selectius.
En concret, ha detallat que el PSOE va sostindre que es podia treballar en la recol·locació, mentres que Compromís, que és qui ha presentat la denúncia davant la Fiscalia, va defendre que podien ser capaços des de l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de València de trobar lloc a eixes persones. Catalá utilitza estos arguments per a remarcar que la idea de recol·locar als empleats no era exclusiva de la seua formació, sinó compartida per altres grups, encara que discreparen en la manera de dur-la a terme.
Segons el parer de l’alcaldessa, no és un bon precedent que una administració pública, després d’un ERE per la liquidació d’una entitat de dret públic, no faça tot el possible perquè eixos empleats mantinguen el seu lloc. Considera que, si eixe és el precedent que es pretén fixar amb este cas, s’estaria enviant un missatge negatiu al conjunt de les administracions públiques, que podrien veure’s limitades a l’hora de buscar solucions per a treballadors afectats per processos de reestructuració o tancament d’organismes. Açò tindria conseqüències per a la gestió pública en futurs processos similars.
Quant al moment i al context de la denúncia presentada per Compromís, Catalá ha emmarcat la iniciativa en l’inici del cicle electoral. Segons ha sostingut, ha començat la campanya electoral i considera que, si Compromís ha decidit que la campanya comence en la Fiscalia, eixa és la seua opció política.
Amb esta lectura, suggestix que la denúncia té una motivació més lligada a la confrontació electoral que a la depuració estricta de responsabilitats administratives o penals.
Respecte als empleats que van accedir a un nou lloc de treball després del procés, l’alcaldessa ha manifestat que, en el cas concret de l’Ajuntament, només va ser un: un auxiliar administratiu que va obtindre plaça en una fundació a través d’un concurs oposició, amb un tribunal constituït, unes bases establides i un procediment desenrotllat. Ha subratllat que este empleat, a més, no figura entre els assenyalats en l’acta notarial que ha donat origen a les sospites, la qual cosa, segons ella, reforça la idea que la seua incorporació es va produir per llits reglats.
Catalá ha informat també que ha sol·licitat a la Secretaria municipal un informe detallat del procés selectiu d’eixe auxiliar administratiu, amb la finalitat d’acreditar que va ser un procés reglat, habitual i normal. La seua intenció, ha dit, és remetre eixa documentació a la Fiscalia per a reforçar la defensa de l’actuació municipal i demostrar que, almenys en este cas concret, els passos es van donar seguint els procediments ordinaris.
Intercanvi d’acusacions sobre el enchufismo
Finalment, l’alcaldessa s’ha pronunciat sobre el fet que Compromís parle del supòsit enchufismo de Catalá. Ha replicat que, segons ella, van ser uns altres els qui demanaven, en paraules de Ferran Puchades, que eixes persones foren endollades a dit sense processos selectius. Amb este argument, Catalá pretén donar la volta a l’acusació i presentar al seu equip com a defensor dels procediments reglats enfront dels qui, sosté, proposaven solucions sense garanties. A partir d’ací, la investigació de la Fiscalia i la documentació que s’aporte hauran de determinar si les decisions adoptades es van ajustar o no a la legalitat vigent.
