La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana va explicar que prop de 100.000 migrants a la regió podran acollir-se al procés de regularització extraordinària aprovat a nivell estatal. Esta xifra s’emmarca en una previsió global de mig milió de persones en tot el país, la qual cosa convertix la mesura en una de les accions més àmplies en matèria d’immigració dels últims anys.
Durant la seua intervenció, la representant del Govern va destacar que este procés de regularització compta amb el suport del Congrés dels Diputats, on va ser secundat també pel Partit Popular, i va recordar que ha rebut valoracions positives de la Conferència Episcopal, de la patronal empresarial i dels principals agents econòmics i socials. Segons va subratllar, este ampli suport polític, social i econòmic reforça la idea que la mesura no sols afecta a la situació administrativa dels migrants, sinó que té un impacte directe en el conjunt del país.
La delegada va defendre que la regularització extraordinària beneficiarà a Espanya en permetre que milers de persones que ja viuen i treballen en el territori passen a fer-lo amb major seguretat jurídica. Això facilita la seua integració en el mercat laboral i en la vida quotidiana, i contribuïx a reduir l’economia submergida, reforçar la recaptació i millorar les condicions de treball, tant per a les persones migrants com per al conjunt de la població treballadora.
Suport polític i crítiques a la dreta
Al mateix temps, la representant del Govern va criticar que membres del Govern valencià estiguen qüestionant esta mesura. Va considerar que estes declaracions responen a la línia marcada per la direcció del Partit Popular a nivell nacional i, al seu torn, a la influència de l’extrema dreta. En la seua opinió, esta dinàmica condiciona la política autonòmica i genera incertesa sobre l’estabilitat institucional.
La delegada va lamentar el que va descriure com un replegament enfront de les posicions de la ultradreta, i va retraure que un sector de la dreta espanyola adopte discursos que, segons va afirmar, s’allunyen de la realitat social del país. En este context, va contraposar l’actitud d’altres líders europeus, als quals va atribuir una major fermesa enfront dels plantejaments més extrems en matèria migratòria i política.
Va insistir que Espanya ha de mirar al futur amb una societat forta, basada en treballadors i treballadores que contribuïsquen tant a l’economia com a la vida cultural i a la convivència. Des d’esta perspectiva, va defendre que el procés de regularització extraordinària ajuda a consolidar un model de país en el qual la incorporació plena de les persones migrants reforça el teixit productiu i social.
En la seua valoració, la presència de persones migrants amb autorització de residència i treball no sols té una dimensió econòmica, sinó també cultural. Va remarcar que la diversitat contribuïx a enriquir la vida quotidiana, fomenta l’intercanvi d’idees i experiències i enfortix la cohesió social quan es garantixen drets i s’eviten situacions de vulnerabilitat administrativa.
En relació amb la vaga convocada pel sindicat CCOO davant la possible sobrecàrrega de treball en les oficines d’estrangeria per l’aplicació de la mesura, la delegada va assenyalar que l’assumpte s’està tractant en el Ministeri competent. Va indicar que les converses estan en marxa, la qual cosa apunta a la busca de solucions organitzatives per a respondre a l’augment previst de tràmits i garantir l’atenció adequada a les persones que participen en el procés de regularització extraordinària.
