Els presidents de Múrcia i la Generalitat Valenciana defenen el consens i rebutgen el “nacionalisme hídric”
Els presidents de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, i de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, han defés el consens polític i la pedagogia sobre l’ús de l’aigua del transvasament Tajo-Segura com a única eixida als problemes d’escassetat. Els dos han coincidit que l’anomenat nacionalisme hídric, basat en la confrontació entre territoris, no oferix solucions reals a les necessitats de les zones deficitàries.
Els dos dirigents han exposat esta posició en el fòrum tertúlia La Llum de Múrcia, davant empresaris, regants, organitzacions agràries i exportadors hortofructícoles d’Alacant, Múrcia i Almeria. En este escenari, han reclamat un pacte nacional de l’aigua que vaja més enllà d’interessos partidistes o territorials i que done estabilitat a llarg termini a la planificació hidrològica.
López Miras ha insistit que, si s’opta pel nacionalisme hídric, no se solucionarà el problema existent. Ha subratllat que en el seu partit hi ha unanimitat entorn d’un gran acord estatal com a única alternativa realista per a abordar la distribució de l’aigua a Espanya. Segons el seu plantejament, la clau passa per coordinar polítiques, compartir recursos i evitar que cada comunitat actue pel seu compte en un assumpte que afecta el conjunt del país.
Crítiques a la falta d’infraestructures
Tant López Miras com Pérez Llorca han reiterat, com ja van fer en un acte previ al Pilar de la Horadada organitzat pel Sindicat de Regants del Tajo-Segura, que l’aigua ha de tractar-se com una qüestió d’Estat. Han remarcat que, al seu juí, hi ha aigua suficient per a tot el territori si es gestiona amb criteris d’eficiència i es completen les infraestructures pendents.
En esta línia, han retret al Govern central que no haja executat les obres hídriques necessàries en la capçalera del Tajo ni haja preparat alternatives a la futura restricció de l’ús d’aigües subterrànies prevista a partir de 2027. Consideren que l’absència de planificació i d’inversions incrementa la incertesa dels regants i dificulta l’activitat agrícola en les zones dependents del transvasament.
Pérez Llorca ha advertit que veu difícil que l’Executiu canvie de posicionament sobre la interconnexió de conques després de set anys en què, segons ha assenyalat, hi ha hagut una voluntat política clara d’evitar nous transvasaments. Ha rebutjat que esta postura es justifique exclusivament en criteris mediambientals, en recordar que el Govern invertix en altres llocs en infraestructures de transvasaments, citant com a exemple projectes al Marroc.
El president valencià ha coincidit amb el seu homòleg murcià a ressaltar l’eficiència en la gestió de l’aigua en les dos regions. Ha defés la necessitat de treballar en la pedagogia i explicar aquelles pràctiques en les quals es consideren exemplars, des de l’estalvi fins a la reutilització del recurs. Ha assenyalat que no es creu que un regant d’altres zones del país preferisca que l’aigua arribe a la mar abans que s’aprofite en territoris on existix una demanda agrícola consolidada.
Pérez Llorca ha sostingut que en estes comunitats es treballa bé i que eixa forma de gestió s’ha d’exportar. Al seu juí, és important posar en valor que l’aigua es convertix en un recurs de retorn, és a dir, en un element que impulsa l’economia nacional a través de la producció hortofructícola, l’ocupació i les exportacions.
En termes similars, López Miras s’ha mostrat convençut que, si el conjunt dels espanyols fora conscient que en esta zona es depura i reutilitza el 98 per cent de l’aigua, i que mentres moltes conques estan per damunt del 80 per cent de la seua capacitat existixen territoris per davall del 36 per cent, hi hauria un major consens entorn del transvasament Tajo-Segura. Sota esta premissa, sosté que la informació i la transparència sobre les dades reals són determinants per a rebaixar tensions i afavorir acords.
El president murcià ha incidit en què es pot emportar l’aigua on està el sol, però no es pot emportar el sol on està l’aigua, en al·lusió al potencial agrícola i climàtic del sud-est peninsular. A partir d’este argument, ha reclamat que s’executen les inversions en infraestructures hidràuliques pendents en comunitats com Aragó i Castella-la Manxa, i que s’impulse un consens polític que deixe clar que, tècnicament, hi ha aigua suficient per a atendre les necessitats i que, en la seua opinió, fins i tot hi ha aigua de sobres si s’organitza correctament.
López Miras ha acusat a més el Govern d’afavorir l’enfrontament entre regions, una dinàmica que considera estèril perquè les competències en matèria d’aigua són de l’Estat. Ha remarcat que la direcció del seu partit, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, defén la interconnexió de conques, i ha destacat que el PP de Castella-la Manxa i Aragó recolza el blindatge del transvasament Tajo-Segura. Per al president murcià, este suport intern demostra que és possible articular una posició comuna sobre l’aigua que integre a territoris amb realitats molt diferents, si es prioritza la planificació tècnica per damunt del debat identitari.
