Les associacions de víctimes de la dana de 2024 han recordat el 29 d’octubre, la data en què van morir 233 persones. Dos anys després, reclamen justícia, reparació i més prevenció davant dels episodis climàtics adversos. Així ho han explicat a Catarroja, en la casa devastada per l’aigua on va morir el pare de Rosa Álvarez.
En la trobada han participat Rosa Álvarez, de l’Asociación de Víctimas Mortales de la Dana; Mariló Gradolí, de l’Associació de Víctimes de la Dana, i Elisabeth González, de l’Asociación de Víctimas y Damnificados Dana Valencia.
Álvarez ha descrit el 29 d’octubre com una data que ha quedat ‘gravada en fang en el cor, en l’ànima i en la memòria’ de les persones afectades. També ha assegurat que ‘queda moltíssim per fer’.
La vida després de la tragèdia
‘La vida de totes nosaltres ha canviat radicalment’, ha afirmat Álvarez. Abans de la dana, tenien una vida ‘normal, rutinària’. Ara, a moltes persones afectades els costa alçar-se, algunes necessiten medicació i altres requerixen ajuda.
Álvarez ha explicat que els dos anys han passat ‘molt ràpid’ pel volum de faena pendent. En canvi, se li han fet ‘molt lents’ en altres aspectes. Quan està sola a casa, ‘pesa molt la soledat’.
En el seu cas, encara no ha començat el dol pel seu pare. Quan sent les claus en el pany, encara pensa que ell ha tornat a visitar-la.
A més de reclamar justícia, les associacions han creat ‘una xarxa de cures’, ha destacat Álvarez. Segons ha explicat, cada acte es convertix en una experiència ‘terapèutica’ per a les persones afectades.
També ha reclamat una prevenció ‘real i segura’. Ho ha vinculat al canvi climàtic, que, segons ha advertit, ‘determinarà les nostres vides i les nostres morts’.
Reclamen justícia i reconstrucció
Gradolí ha definit els dos anys com ‘dos anys intensos’, marcats pel plor, els moments de rialla i el suport social. També ha destacat que les associacions han acompanyat les víctimes i continuen fent-ho.
En este període, ha afegit, han aconseguit que Carlos Mazón deixara la presidència de la Generalitat. No obstant això, continua conservant l’escó.
Gradolí considera que el 29 d’octubre romandrà en la memòria de les persones afectades i de qui va estar en la ‘zona zero’ de la dana. També ha afirmat que el moviment sorgit després de la tragèdia ‘perdurarà’ i que el sentiment social ‘està més viu que mai’.
La presidenta de l’associació ha reivindicat que han plantejat a Europa revisar els sistemes d’emergència. També han aconseguit situar la salut mental al centre del debat i han proposat permisos climàtics per als treballadors.
A més de ‘justícia i reparació’, Gradolí ha reclamat adaptar el territori als episodis climàtics adversos que, segons ha dit, es repetiran.
Elisabeth González, vicepresidenta de l’Asociación de Víctimas y Damnificados por la Dana, ha afirmat que ‘és molt dur poder passar pàgina quan encara hi ha dues persones desaparegudes’. També ha advertit que ‘costa molt remuntar’.
González ha assenyalat que alguns pobles continuen ‘pràcticament en la mateixa situació’ que en 2024. Al seu parer, la reconstrucció no s’està tractant com un conjunt d’obres d’emergència.
Sobre els 24 mesos transcorreguts, ha assegurat que ‘no han passat ràpid, de cap manera’. Les persones afectades continuen avant ‘amb una motxilla molt gran’ i sense que, segons ha denunciat, ‘s’haja fet justícia’.
La vicepresidenta ha explicat que encara han d’assimilar emocionalment el que van viure. Això fa ‘molt complicat el dia a dia’.
‘En la zona de la dana hi ha ansietat, ha augmentat la depressió, cada vegada que plou no podem dormir i vivim en una incertesa contínua’, ha afirmat González. També ha lamentat que l’expresident de la Generalitat ‘continua aforat inexplicablement’.
Finalment, ha assegurat que les associacions arribaran, si cal, fins a Europa per a reclamar responsabilitats.
