La Generalitat reforça el dispositiu d’atenció d’avisos per fauna silvestre operatiu des de 2022
La Generalitat ha reforçat el servei especialitzat d’atenció d’avisos per fauna silvestre, operatiu des de 2022, per a respondre a l’augment d’incidències i al context de risc sanitari derivat de la pesta porcina africana. El reforç se centra en millorar la capacitat de resposta davant els avisos que arriben al telèfon 112, especialment quan la fauna cinegètica entra en conflicte amb l’activitat humana o amb la seguretat viària.
El dispositiu, encarregat d’atendre els avisos per incidents amb fauna cinegètica, ha registrat un increment sostingut de la demanda. En 2024 es van gestionar 20 avisos, una xifra que va pujar fins a 50 en 2025. Des de l’inici de 2026 ja s’han atés 26 intervencions, la qual cosa confirma una tendència a l’alça que obliga a adaptar recursos humans i protocols per a evitar que estos successos tinguen un impacte major en la població i en la salut animal.
Impacte de la pesta porcina africana i reforç del dispositiu
Este increment d’avisos respon tant a l’augment de les interaccions entre fauna silvestre i activitat humana com a l’actual context sanitari. Des de l’inici de l’emergència per pesta porcina africana a Catalunya, la Generalitat ha reforçat la plantilla vinculada a este servici i ha actualitzat els protocols de vigilància i actuació sobre el terreny. L’objectiu és detectar de manera primerenca possibles casos sospitosos i evitar la propagació de la malaltia.
En este període s’han rebut 49 avisos en el 112 relacionats amb senglars amb sospita de pesta porcina africana. Tots els casos han sigut investigats, la qual cosa en alguns avisos ha implicat el desplaçament de personal especialitzat al lloc per a realitzar inspeccions i arreplegar informació directa. Després de descartar altres possibles causes de mort, s’han remés sis mostres per a la seua anàlisi en laboratori i, fins a la data, totes han donat resultat negatiu.
En funció de la naturalesa de cada avís, el servici pot desenrotllar diferents tipus d’intervenció: des de tasques de coordinació amb altres cossos i administracions fins a la personació en el lloc, la retirada de cadàvers, el sacrifici de l’animal o el seu alliberament quan es considera que no existix risc. Esta varietat d’actuacions permet adaptar la resposta a cada situació, prioritzant sempre la seguretat de les persones i el benestar dels animals.
En el que va de 2026, 11 de les actuacions han requerit el sacrifici de l’animal. En la seua majoria es tractava d’exemplars de caça major ferits o atrapats en carreteres, escenaris que suposen un risc elevat per a la seguretat viària i que poden provocar accidents si no s’actua amb rapidesa. En estos casos, el sacrifici es planteja com la mesura més adequada per a protegir els conductors i per a evitar un sofriment prolongat a l’animal.
Les dades també reflectixen canvis significatius en la tipologia de fauna implicada en els avisos. En el que va d’any, el senglar i el cabirol representen conjuntament prop del 40% de les incidències ateses, amb 10 avisos relacionats amb cada una d’estes espècies. Este equilibri resulta cridaner perquè trenca la percepció habitual de predomini del senglar i situa al cabirol com una espècie que requerix una atenció creixent, tant per l’evolució favorable de les seues poblacions com pel seu impacte potencial en la xarxa viària.
L’experiència en altres comunitats autònomes, on el cabirol està relacionat amb un elevat nombre de col·lisions amb vehicles, reforça la necessitat d’intensificar el seu seguiment i gestió. Un major control d’estes poblacions i una resposta ràpida als avisos permeten reduir el risc d’accidents i millorar la convivència entre fauna silvestre i trànsit rodat.
D’altra banda, la majoria dels avisos atesos en 2026 han estat vinculats a animals ferits o malalts localitzats principalment en carreteres i entorns urbans. Estes situacions generen preocupació entre la ciutadania, que recorre al 112 per a sol·licitar ajuda, i exigixen una intervenció coordinada per a minimitzar riscos tant per a les persones com per als propis animals.
A més, la major part de les incidències s’han classificat amb el nivell màxim d’urgència, la qual cosa posa de manifest la rellevància d’este servici en la prevenció de riscos per a la població i en la gestió d’emergències relacionades amb la fauna silvestre. La qualificació de màxima urgència implica mobilitzar recursos amb rapidesa i prioritzar l’actuació enfront d’altres avisos menys greus.
Els avisos que finalment s’atenen sobre el terreny representen només una part dels quals es reben diàriament, que en alguns dies poden aconseguir la desena. Això reflectix la intensitat del treball que realitza el dispositiu i la necessitat de comptar amb una resposta coordinada i especialitzada. La correcta classificació dels casos, la coordinació amb altres servicis d’emergència i l’adaptació contínua dels protocols són elements clau perquè este reforç del servici resulte eficaç i contribuïsca a protegir la salut pública, la seguretat viària i la conservació de la fauna silvestre.
