La Comunitat Valenciana registra un gasto sanitari públic per habitant de 1.867 euros, una xifra clarament per davall de la mitjana nacional, que se situa en 2.084 euros. Aquest nivell d’inversió col·loca al territori valencià entre les autonomies amb menor gasto sanitari per persona, només per davant d’Andalusia i la Comunitat de Madrid, que són les que menys destinen a sanitat en relació amb la seua població.
Segons l’Estadística de Gasto Sanitari Públic publicada pel Ministeri de Sanitat, el conjunt del sistema sanitari públic va aconseguir en 2024 un gasto de 101.739 milions d’euros. Aquesta quantitat equival al 6,4% del Producte Interior Brut i suposa un increment del 4,2% respecte a la inversió de 2023, la qual cosa reflectix un creixement sostingut de l’esforç públic en sanitat.
Desigualtats entre comunitats
Les diferències entre territoris són notables. País Basc i Principat d’Astúries, juntament amb Extremadura, se situen com les comunitats amb major gasto sanitari públic per habitant, en superar els 2.200 euros per persona. En l’extrem oposat es troben Andalusia, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, que figuren a la cua al no aconseguir la mitjana nacional de 2.084 euros per habitant.
Les dades de 2024 mostren que quasi la mitat del gasto sanitari públic es concentra en tres grans comunitats. En concret, el 45,7% del total s’origina a Catalunya, Andalusia i Madrid, amb 16.611, 14.337 i 12.535 milions d’euros, respectivament. Aquesta concentració respon tant al pes demogràfic com al volum i complexitat dels seus sistemes sanitaris.
Si s’analitzen les xifres en valors absoluts de gasto per habitant, La Rioja, Cantàbria i Navarra són les comunitats amb menor volum en comptabilitzar 611, 1.326 i 1.467 euros per persona, respectivament. Aquestes xifres responen en part a la seua menor grandària poblacional, que condiciona el volum total de recursos necessaris, encara que no les situa necessàriament entre les que menys invertixen per habitant en termes relatius.
En canvi, en relacionar el gasto amb la població, el País Basc aconseguix els 2.332 euros per habitant, el Principat d’Astúries els 2.322 euros i Extremadura els 2.246 euros. Aquestes autonomies encapçalen la classificació d’inversió sanitària per persona, la qual cosa indica una aposta més intensa pel finançament del seu sistema sanitari públic.
Les comunitats amb menor gasto sanitari públic per habitant són Andalusia, amb 1.658 euros, seguida de la Comunitat de Madrid, amb 1.779 euros, i la Comunitat Valenciana, amb 1.867 euros. Aquest nivell de gasto implica una menor disponibilitat de recursos econòmics per persona respecte a les comunitats que se situen en la part alta de la taula, la qual cosa pot influir en aspectes com la capacitat de contractació de personal, la renovació tecnològica o la millora d’infraestructures.
Desglossament per tipus de gasto
En el desglossament per tipus de gasto, la partida més rellevant continua sent la remuneració dels treballadors del sector sanitari, que va absorbir el 45% del gasto total després de créixer un 6% respecte a 2023. Aquest augment reflectix el pes del personal en el funcionament del sistema públic i la importància dels costos laborals en el pressupost sanitari.
Els servicis hospitalaris i especialitzats continuen sent l’eix central del sistema, en representar el 62% del gasto total consolidat, amb 60.082 milions d’euros. Aquesta proporció posa de manifest que una part molt significativa dels recursos es dirigix a l’atenció en hospitals i a l’alta especialització, on es concentren els procediments més complexos i costosos.
Per part seua, el gasto en Atenció Primària es va situar en 13.230 milions d’euros, la qual cosa equival al 14% del total i suposa un increment del 4,8% respecte a l’any anterior. Aquesta evolució indica un cert reforç del primer nivell assistencial, encara que el seu pes continua sent clarament inferior al dels servicis hospitalaris, malgrat el seu paper clau en la prevenció, el seguiment de malalties cròniques i la resolució de bona part dels problemes de salut quotidians.
El gasto farmacèutic va aconseguir els 14.684 milions d’euros, el 14,8% del total, amb un augment del 4,9%. Aquest creixement reflectix tant l’ampliació de l’ús de medicaments com l’impacte de tractaments cada vegada més específics i de major cost, que s’integren progressivament en la cartera de servicis del sistema sanitari públic.
Responsabilitat de les administracions regionals
Les administracions regionals van assumir el 93,6% del gasto sanitari públic, la qual cosa confirma que la major part del finançament i gestió de la sanitat recau en les comunitats autònomes. Entre elles, les que van registrar un major creixement del gasto enfront de l’any anterior van ser Aragó, amb una alça del 10,2%, Cantàbria, amb un 9,2%, i les illes Balears, amb un 8%. Aquestes pujades apunten a un esforç addicional d’estos territoris per a reforçar els seus sistemes sanitaris dins del marc general d’augment del gasto públic en salut.
En conjunt, les xifres confirmen que, encara que el gasto sanitari públic creix a Espanya, persistixen diferències significatives entre comunitats autònomes. La posició de la Comunitat Valenciana entre les regions amb menor gasto per habitant subratlla la bretxa en el finançament per càpita enfront dels territoris que més invertixen en sanitat pública.
