El València Basket afronta este dijous en la pista del Casademont Zaragoza el primer partit de la final de la Lliga Femenina Endesa
El València Basket afronta aquest dijous en la pista del Casademont Zaragoza el primer partit de la final de la Lliga Femenina Endesa, una eliminatòria al millor de tres trobades en la qual el conjunt taronja perseguix la seua quarta lliga consecutiva després d’haver alçat les tres últimes edicions.
El segon dol es disputarà el diumenge a les 11 del matí en el Roig Arena, la qual cosa permetrà a l’equip i a la seua afició canviar d’escenari i tractar d’igualar o sentenciar la sèrie davant el seu públic. Si fora necessari un tercer partit, la final tornaria de nou a Saragossa, ja que el conjunt aragonés es va guanyar el factor pista en acabar la fase regular en el més alt de la classificació.
Eixe detall convertix el pavelló Príncep Felip en un escenari clau. El València Basket necessita guanyar almenys un xoc lluny de casa per a proclamar-se campió i en este curs ja sap el que és viure les dos cares en eixa pista: es va imposar allí en la Lliga Femenina Endesa per 67-72, però va caure en l’Eurolliga per 81-71. Eixos precedents mostren que el marge entre els dos equips és reduït i que cada partit pot decidir-se per xicotets detalls.
Una final amb molts precedents recents
La sèrie reedita la final de la passada temporada, encara que ara el factor pista ha canviat de costat i afavorix al Saragossa. També suposa un nou capítol de rivalitat després de la Supercopa del setembre passat, en la qual el Casademont va inaugurar el curs amb títol a Osca i va deixar clar que aspirava a discutir l’hegemonia de lliga del València.
Malgrat haver firmat una temporada molt irregular, amb alts i baixos en el seu rendiment i ajustos constants en la plantilla per a mantindre el nivell competitiu, el València Basket arriba a esta cita recolzat per l’impuls que va suposar conquistar fa unes setmanes la Copa de la Reina. Eixe trofeu actua com a matalàs anímic i com a aval que, en els moments decisius, l’equip és capaç de respondre, fins i tot després d’haver-se acomiadat de l’Eurolliga abans del que es preveu.
El camí del conjunt valencià fins a la final va passar per unes semifinals molt igualades davant el Spar Girona. La classificació es va decidir en el partit de tornada, en un final a cara o creu que es va inclinar per detalls mínims: una fallada en l’última acció de la interior Mariam Coulibaly va deixar la trobada en empat, i la renda d’un punt obtinguda en l’anada va donar el bitllet a la final al València Basket. Eixe desenllaç reflectix l’enorme igualtat del play off i la importància de cada possessió en eliminatòries tan curtes.
A més d’assegurar la seua presència en la lluita pel títol, el conjunt taronja es va garantir amb eixa passada la classificació directa per a la pròxima Eurolliga, un objectiu estructural per al club que també ha aconseguit el propi Casademont Saragossa com a finalista de lliga. D’esta manera, la final no sols repartirà el campionat domèstic, sinó que enfrontarà a dos projectes ja confirmats en la màxima competició continental.
En el total d’enfrontaments de la temporada, els dos equips s’han mesurat sis vegades amb balanç favorable al bloc aragonés: tres victòries aragoneses i tres triomfs valencians. Més enllà dels dos dols en el Príncep Felip, el Saragossa es va imposar en la final de la Supercopa LF Endesa per 68-79 i en la segona fase de l’Eurolliga per 63-70, a més de véncer en la primera volta de la lliga en el Roig Arena per 53-73. L’encreuament més recent va ser la semifinal de la Copa de la Reina, en la qual el València Basket va reaccionar i es va emportar el triomf per 72-82, un resultat que alimenta la confiança taronja de cara a esta sèrie decisiva.
Plantilles al complet i lideratge aragonés
Per a este assalt al títol, l’entrenador Rubén Burgos disposa de tota la plantilla, un factor rellevant en un tram de la temporada en el qual les rotacions, l’estat físic i la frescor mental solen marcar diferències. Comptar amb totes les peces permet ajustar millor els aparellaments, protegir les jugadores amb més càrrega i mantindre un alt nivell d’intensitat durant els quaranta minuts.
Davant estarà un Casademont Saragossa que arriba a la final després d’eliminar al Perfumeries Avinguda en semifinals i que torna a secundar-se en el lideratge de Aminata Gueye. La interior ha sigut una de les referències clares de l’equip, amb mitjanes de 10,3 punts i 6,1 rebots en els trenta partits de lliga regular, xifres que ha millorat en este play off fins als 12,3 punts i 8 rebots per trobada. Este creixement estadístic reflectix el seu pes en l’estructura del joc interior aragonés i la seua capacitat per a fer-se fort sota els cércols en els partits més exigents.
L’altra jugadora més valorada del Saragossa en la fase regular va ser l’exterior Helena Pueyo, encara que la balear va patir una lesió al peu dret durant la final a sis de l’Eurolliga el mes d’abril passat i des de llavors no ha tornat a competir. La seua absència obliga el tècnic aragonés a redistribuir rols en el perímetre i a explotar altres alternatives en la rotació exterior, alguna cosa que pot influir en els aparellaments defensius i en la manera d’atacar els avantatges.
Amb este escenari, la final arranca marcada pel factor pista del Zaragoza, l’experiència recent del València Basket en sèries pel títol i una sensació d’equilibri que s’ha anat repetint en la majoria dels dols directes del curs. Cada equip s’agarra a les seues fortaleses conegudes: les aragoneses, a la seua solidesa en el Príncep Felip i a l’impacte de Gueye; les valencianes, a la seua experiència en finals, a la confiança de la Copa i a la tranquil·litat d’arribar amb la plantilla al complet.
