Pedro Martínez ha decidit fer ús de la seua clàusula de rescissió i abandonar el València Basket per fitxar pel Real Madrid, segons ha anunciat el club, un moviment que tanca la seua segona etapa en l’entitat amb un patró gairebé calcat al primer pas: una arribada carregada d’il·lusió, grans èxits esportius i una eixida envoltada de polèmica.
Martínez va aterrar per primera vegada a la banqueta taronja en 2015, després del final de l’etapa de Velimir Perasovic, en un moment en què l’equip no havia fet el salt competitiu esperat. La destitució del tècnic croat a mitja temporada va fer que Carles Duran acabara aquella campanya, i en l’estiu el València va apostar per Martínez, que ha acabat convertint-se en l’entrenador més llorejat de la història del club.
L’inici d’aquella primera etapa va ser espectacular. El València va guanyar els seus primers 18 partits de la Lliga Endesa 2015-16 i diversos més en l’Eurocopa, amb un joc atractiu que va connectar ràpidament amb la graderia. Amb el pas dels mesos, però, l’equip va perdre gas i va caure en quarts de final de la Copa del Rei, en la segona ronda de l’Eurocopa i en les semifinals de la Lliga ACB. Tot i això, la base del futur èxit ja estava assentada.
La temporada 2016-17 va portar els grans fruits d’aquell treball. El València va arribar a lluitar pel triplet i fins i tot va estar a punt d’acabar l’any sense cap títol. Va perdre una final de Copa molt ajustada i polèmica davant el Real Madrid, va deixar escapar la final de l’Eurocopa contra l’Unicaja després de guanyar per 17 punts en el partit decisiu i, finalment, va donar la campanada en conquistar la seua primera Lliga ACB, també davant el conjunt madrileny.
Després d’aquell èxit històric, l’anunci del seu adeu va encendre la polèmica. Inicialment, el tècnic havia comunicat al club que no volia continuar després de perdre la final europea i abans de conquistar la lliga. Posteriorment, però, va traslladar la seua disposició a seguir. En eixe interval de setmanes, l’entitat ja havia signat a Txus Vidorreta i va decidir no fer marxa arrere.
En els set anys següents, cap entrenador ha pogut consolidar la connexió que Martínez havia establit amb la grada, tot i que l’etapa de Jaume Ponsarnau va incloure un títol de l’Eurocopa i una bona participació en l’Eurolliga. La sensació de buit esportiu i emocional va anar creixent.
Per això, quan el club va començar a preparar el trasllat al Roig Arena en un context de decepció entre l’afició, va tornar a mirar cap a Pedro Martínez en l’estiu de 2024. La seua tornada va reactivar l’entusiasme i va obrir un nou cicle amb moltes expectatives.
del Roig Arena a la segona Lliga Endesa
La temporada 2024-25 es va fer llarga, però va servir per assentar les bases del projecte. L’equip va caure en quarts de final de la Copa del Rei, va perdre en unes igualades semifinals de l’Eurocopa contra el Hapoel Tel Aviv, considerades com una final anticipada, i va arribar fins a la final de la Lliga, on va tornar a topar amb el Real Madrid.
En l’estiu de 2025, com ja havia passat en 2016, el club va ajustar la plantilla al model de joc que volia el tècnic. Esta vegada, la proposta es basava en possessions ràpides, molts llançaments de tres punts i una busca constant del rebot. Eixa aposta va portar resultats esportius molt destacats i, de nou, un final polèmic.
El València va caure en un partit ja mític de semifinals de la Copa del Rei davant el Real Madrid. Després, va superar una eliminatòria també històrica de quarts de final de l’Eurolliga contra el Panathinaikos per accedir a la seua primera Final a Quatre, en la qual va tornar a caure davant l’equip blanc en semifinals. El colofó a l’any va ser la conquesta de la seua segona Lliga Endesa, esta vegada contra el Barça.
Des de fora semblava que, en esta ocasió, el cicle no acabaria de manera abrupta. Club i entrenador havien tancat un acord de renovació fins a 2028 en el mes de març, i les relacions personals no estaven deteriorades per l’exigència competitiva, com sí que havia passat en 2017. Ambdues parts tenien molt avançada la confecció de la nova plantilla i assumien l’eixida d’alguns jugadors, seduïts per ofertes de clubs potents d’Europa i de la NBA.
Però en aquell punt va aparéixer l’interés del Real Madrid. Tot i que el València va intentar retenir-lo amb una proposta similar a la que ha rebut, Martínez ha optat finalment per activar la seua clàusula de sortida i incorporar-se a un projecte amb una exigència major i immediata, però també amb una gran capacitat econòmica per construir una plantilla de màxima envergadura.
L’entitat taronja ha perdut així un tècnic capaç de portar al màxim rendiment jugadors de perfil mitjà, fet que li permetia competir amb els grans pressupostos. També perd l’arquitecte d’un estil de joc atractiu que ha permés omplir el Roig Arena i que havia tornat a enganxar l’afició.
A més, la decisió complica la confecció de la plantilla, que s’estava dissenyant a la mida de les preferències del tècnic. Ara el club haurà de redefinir el projecte esportiu sense el seu entrenador referent i amb menys temps de maniobra.
Però el colp més dur per al València Basket té també una dimensió emocional. El seu tècnic més idolatrat recala ara en un dels seus rivals tradicionals, després d’un discurs durant la celebració de la Lliga que semblava reforçar la seua continuïtat. En aquell moment, Martínez va dir: ‘Lo important és mantindre la filosofia, seguir junts i creure en el que fem’. L’ovació que va rebre eixe missatge s’ha convertit ara en crítiques en alguns sectors de l’afició.
En el comunicat amb què ha anunciat l’adeu, el club ha subratllat que es tracta d’una decisió unilateral de l’entrenador, que ‘abandona’ l’entitat. El text recorda els seus èxits i li agraeix el treball i la professionalitat, però evita la fórmula habitual de desitjar-li ‘lo millor’ en el seu futur personal i professional. Una volta més, el cicle de Pedro Martínez al València Basket ha acabat amb il·lusió, títols i polèmica.
