El Valencia Basket s’ha proclamat campió de la Lliga Endesa este dimecres 24 de juny a València, un segon títol de la ACB que arriba pocs dies abans que el club complisca 40 anys i que també suposa el segon campionat lliguer aconseguit en quatre temporades amb Pedro Martínez al capdavant de la banqueta, després d’haver-lo guiat ja al títol en 2017.
L’origen del club actual es remunta a la primavera de 1986. El descens a Segona Divisió del Valencia CF va obligar l’entitat de futbol a desfer-se de les seccions d’altres esports. Entre elles estava la de bàsquet, el primer equip de la qual acabava d’ascendir a Primera B. En eixe context, un grup d’amics, entre els quals ja estaven Juan Roig, actual màxim accionista, i el seu germà Fernando, va impulsar un projecte independent que va nàixer oficialment el 15 de juliol d’aquell any.
Dos anys després, el 4 de maig de 1988, el llavors Pamesa Valencia va aconseguir l’ascens a la ACB.
Era l’entrada en la màxima categoria del bàsquet estatal, una elit que el club va abandonar anys més tard quan va descendir a la Lliga EBA en 1995, després d’un agònic playoff contra el Huesca. Aquell colp esportiu va marcar una etapa delicada, però també va obrir la porta a una ràpida reacció.
Un any després del descens, i malgrat que en la campanya següent no hi havia previst cap ascens, el club es va poder fer amb la plaça de l’antic Zaragoza. D’esta manera, va regressar a la màxima categoria i va consolidar el seu lloc entre els equips importants del bàsquet espanyol.
En 1998, en la fase final de la Copa del Rey disputada a Valladolid, el Valencia va estrenar la seua vitrina de títols.
Aquell triomf va ser el primer gran èxit del club. Però després d’aquella copa, l’entitat no va tornar a guanyar cap altre trofeu en competicions estatals fins a la temporada 2016-17. En eixa campanya va arribar, per fi, la primera Lliga ACB. Abans, en 2003, l’equip havia disputat la final però va caure davant el Barça.
L’arribada de Pedro Martínez a la banqueta en l’estiu de 2015 va marcar un punt d’inflexió. En la seua segona temporada, el Valencia Basket va jugar i va perdre la final de la Copa del Rey i també la de la Eurocopa. Malgrat estes decepcions, el conjunt ‘taronja’ va fer història a la Lliga. Va acabar alçant el títol de la ACB després de derrotar el Real Madrid per 1-3 en la sèrie final.
El tècnic, però, havia comunicat al club la seua intenció de no continuar després de la dolorosa derrota en la final de la Eurocopa davant el Unicaja.
Eixa decisió va arribar abans que es decidira la Lliga, i en les setmanes entre una competició i l’altra el Valencia va firmar un contracte amb Txus Vidorreta, que finalment va ser el seu successor en el càrrec.
Anys després, el club continuava buscant estabilitat esportiva. En 2024, set anys després de la seua eixida i encara amb un gran predicament en l’entorn del Valencia Basket, Pedro Martínez va tornar a la banqueta. Ho va fer en un moment en què l’entitat no acabava de trobar la tecla, malgrat haver tornat a disputar una final de la ACB que tampoc havia pogut guanyar.
Ja amb ell de tornada al comandament tècnic, el Valencia va tornar a disputar la final de la Lliga la passada campanya, encara que va caure una altra vegada davant el Real Madrid.
Aquella sèrie va confirmar que l’equip tornava a competir al màxim nivell, però el títol es va resistir.
Ara s’ha completat un nou cicle. En la seua segona temporada d’esta segona etapa, Pedro Martínez ha tornat a conduir el Valencia Basket fins al títol de Lliga. El club arriba així al seu 40 aniversari amb el segon campionat de la seua història i reforça la figura d’un entrenador clau en els majors èxits de l’entitat.
A més, a diferència del que va passar en 2017, la continuïtat del tècnic està assegurada. En el club consideren que el projecte actual necessita estabilitat i, segons s’ha remarcat, esta vegada la seua permanència ja està ‘atada i ben atada’.
