El Valencia Basket ha anunciat este divendres la marxa de Pedro Martínez, que ha decidit fer efectiva la seua clàusula de rescissió per a fitxar pel Real Madrid, i tanca així una segona etapa en el club que ha repetit quasi punt per punt el mateix cicle que la primera: il·lusió inicial, grans èxits esportius i una eixida final marcada per la polèmica i la decepció d’una part de l’afició taronja.
La primera etapa de Pedro Martínez
Pedro Martínez va arribar per primera vegada a la banqueta taronja en 2015, després del tancament de l’etapa de Velimir Perasovic sense que l’equip haguera fet el salt competitiu esperat. La destitució del tècnic croat a mitja temporada va obligar Carles Duran a acabar aquella campanya, i ja en estiu el club va apostar per Martínez, que amb el temps ha acabat convertint-se en l’entrenador més llorejat de la història de l’entitat.
L’inici d’aquella primera relació ja va ser il·lusionant. El Valencia Basket va guanyar els primers 18 partits de la Lliga Endesa 2015-16 i diversos més en la Eurocopa. A més, ho va fer amb un estil atractiu, que enganchava la grada i omplia la Fonteta. Però l’equip va perdre embranzida amb el pas dels mesos i va caure en quarts de final de la Copa del Rei, en la segona ronda del torneig europeu i en les semifinals de la Lliga ACB. Tot i això, la base del projecte ja havia quedat assentada.
Els grans fruits van arribar en la temporada 2016-17, en la qual el Valencia Basket va arribar a fregar un històric triplet. Va perdre una final de Copa molt ajustada i polèmica davant el Real Madrid, va deixar escapar la final de la Eurocopa contra l’Unicaja després d’haver guanyat per 17 punts el partit decisiu, i finalment va donar la gran sorpresa en conquistar la seua primera Lliga ACB derrotant el conjunt madrileny.
Després d’aquell èxit lliguer, l’anunci de la seua eixida va desfermar una forta polèmica. En realitat, el tècnic havia comunicat al club que no volia continuar després de perdre la final europea i abans de guanyar la lliga, però posteriorment va traslladar la seua disposició a seguir. En eixes setmanes, però, l’entitat ja havia firmat un contracte amb Txus Vidorreta i va decidir no rectificar.
El retorn al club i el segon projecte
En els set anys següents, cap entrenador va aconseguir de manera sostinguda la connexió amb la grada que havia tingut Pedro Martínez, malgrat que l’etapa de Jaume Ponsarnau va incloure un títol de la Eurocopa i una notable participació en l’Euroliga. La sensació general era que faltava una figura capaç de recuperar aquella simbiosi entre banqueta i afició.
Per este motiu, quan el club va començar a preparar el trasllat al Roig Arena en un clima de decepció entre els seus seguidors, va tornar a mirar cap a Pedro Martínez en l’estiu de 2024. La direcció va confiar que el tècnic poguera liderar una nova etapa guanyadora i tornar la il·lusió a l’afició taronja.
La temporada 2024-25 es va fer llarga, però va servir per a posar de nou els fonaments esportius. L’equip va caure en quarts de final de la Copa del Rei, en unes ajustades semifinals de la Eurocopa davant l’Hapoel Tel Aviv, considerades com una mena de final anticipada, i en la final de la Lliga contra el Real Madrid. Malgrat les derrotes, el Valencia Basket havia tornat a competir al màxim nivell en totes les competicions.
En l’estiu de 2025, com ja havia passat en el de 2016, el club va ajustar la plantilla al joc que volia proposar el tècnic. Esta vegada el model es basava en possessions molt ràpides, un gran volum de triples i una recerca constant del rebot ofensiu i defensiu. La idea era aprofitar al màxim jugadors de perfil mitjà però amb molta capacitat de treball.
Eixe plantejament va començar a donar resultats i, novament, també va acabar generant polèmica. El Valencia Basket va caure en un ja mític partit de semifinals de la Copa del Rei davant el Real Madrid, en un duel molt recordat per la seua igualtat. En canvi, va superar una eliminatòria de quarts de final de l’Euroliga igualment històrica contra el Panathinaikos, encara que va acabar cedint davant l’equip madrileny en les semifinals de la seua primera Final a Quatre.
El colofó va arribar amb la conquesta de la seua segona Lliga Endesa, esta vegada davant el Barça, que va consolidar el Valencia Basket com un dels grans aspirants del bàsquet europeu i va disparar encara més la figura de Pedro Martínez entre l’afició taronja.
La marxa al Real Madrid i les seues conseqüències
Pareixia que, a diferència de 2017, este segon cicle no anava a tindre un final abrupte. Club i entrenador havien pactat en març una ampliació de contracte fins a 2028 i, a més, les relacions personals no estaven deteriorades per l’exigència competitiva. Les dos parts treballaven ja en la confecció de la nova plantilla i assumien la marxa d’alguns jugadors, seduïts per ofertes de clubs més poderosos d’Europa i de la NBA.
Però en eixe punt va aparéixer l’interés del Real Madrid. Encara que el Valencia Basket va intentar retenir-lo amb una proposta econòmica similar a la que havia rebut, l’entrenador ha decidit acollir-se a la seua clàusula d’eixida. Així, recalarà en un projecte amb una exigència major i immediata, però també amb una gran capacitat econòmica per a construir una plantilla d’enorme envergadura.
El Valencia Basket ha perdut un tècnic capaç de fer rendir al màxim nivell jugadors de perfil mitjà, cosa que li permetia competir contra els grans pressupostos. També ha perdut l’impulsor d’un estil de joc atractiu que ha ajudat a omplir el Roig Arena de manera habitual.
A més, el club veu com se li complica la confecció de la plantilla, que estava treballant al gust del tècnic i sota la seua filosofia. La necessitat de redissenyar el projecte a curt termini, sense el seu entrenador de referència, afegix incertesa a un estiu que ja es preveia exigent.
Però, sobretot, l’entitat constata com el seu tècnic més idolatrat acaba fitxant per un dels seus rivals tradicionals, després d’haver llançat un missatge que convidava a pensar en la seua continuïtat. Durant la celebració de la Lliga, Martínez havia remarcat: ‘Lo important és mantindre la filosofia, seguir junts i creure en el que fem’. L’ovació amb què es va rebre aquella frase s’ha convertit ara en crítiques en alguns sectors de l’afició.
En el comunicat amb què ha anunciat el comiat, el club ha subratllat que es tracta d’una decisió unilateral del tècnic, que ‘abandona’ l’entitat. Tot i que remarca els seus èxits i agraïx el seu treball i professionalitat, el text no utilitza la fórmula habitual per a desitjar-li ‘lo millor’ en el seu futur personal i professional. Per al Valencia Basket, el cicle de Pedro Martínez, amb tota la seua il·lusió i controvèrsia, s’ha tornat a repetir.
