Espanya assumirà durant el primer any la presidència inaugural de la nova Plataforma sobre Resiliència Regional davant Desastres, un mecanisme global impulsat per l’OCDE per a reforçar la capacitat dels territoris per a prevenir, afrontar i recuperar-se de catàstrofes, presentat este dilluns a València.
L’anunci s’ha fet en la conferència internacional ‘De la crisi a la recuperació: reforçant la resiliència regional’, que reunix a València membres del Govern d’Espanya, representants autonòmics i locals, experts internacionals i associacions d’afectats per les inundacions de la dana de 2024.
Segons ha informat el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, esta presidència inaugural ‘consolida el lideratge del nostre país en l’àmbit de la resiliència territorial dins de l’OCDE‘ i permet posar a l’abast de la comunitat internacional l’experiència acumulada en prevenció, resposta i reconstrucció després de grans desastres vinculats a l’emergència climàtica.
Objectius de la nova Plataforma
La Plataforma naix amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge mutu entre països, facilitar l’intercanvi d’experiències i reforçar la cooperació entre els diferents nivells de govern, des de l’àmbit estatal fins al regional i local.
El Ministeri ha assenyalat que s’espera que este instrument ‘permeta avançar en una resposta més coordinada davant uns fenòmens extrems, cada vegada més intensos, freqüents i destructius com a conseqüència del canvi climàtic’. Per este motiu, considera imprescindible ‘enfortir la governança multinivell i la capacitat de les institucions i les comunitats per a anticipar-se als riscos, respondre a les emergències i afrontar després els processos de recuperació i reconstrucció’.
La idea és que països, regions i municipis puguen compartir models de planificació i resposta, així com ferramentes concretes que faciliten la gestió quan es produïx un episodi greu, des de la previsió fins a la rehabilitació de les zones afectades.
L’experiència espanyola com a referent
En este context, Espanya aportarà a la Plataforma el coneixement acumulat en la gestió de diferents crisis recents. El Ministeri destaca, entre altres, les lliçons apresses durant la dana de 2024, la successió de borrasques registrada a començaments de 2026, els grans incendis forestals i la resposta a les conseqüències del volcà de La Palma.
Tots estos episodis han posat a prova els sistemes d’emergència, de coordinació institucional i de suport a la ciutadania. Segons el Ministeri, el seu estudi detallat permet extraure aprenentatges útils tant per a la prevenció com per a la fase posterior de reconstrucció material i social.
La iniciativa pretén convertir l’experiència acumulada als territoris afectats per catàstrofes en coneixement pràctic. L’objectiu és que eixe coneixement millore la resposta global, impulse l’intercanvi de bones pràctiques i facilite el desenvolupament de ferramentes que altres països, regions i municipis puguen aplicar davant futurs desastres.
Segona jornada centrada en la dana de 2024
La segona jornada de la conferència, que se celebrarà demà dimarts 6 d’octubre, se centrarà especialment en les lliçons apresses de la dana de 2024, que va causar greus danys en diverses zones del territori.
Està prevista una sessió plenària a càrrec de la comissionada per a la Reconstrucció, Zulima Pérez, que abordarà els principals reptes i avanços en els processos de reconstrucció i recuperació després d’un desastre.
El programa inclourà també un diàleg entre persones afectades per catàstrofes recents, que compartiran els seus testimonis directes i experiències. Estes intervencions serviran per a visibilitzar l’impacte real de les catàstrofes en el dia a dia i per a identificar necessitats de millora en l’atenció institucional.
A més, hi haurà una sessió específica per a analitzar l’impacte de la desinformació i les ‘fake news’ durant situacions d’emergència. Els organitzadors consideren que els rumors i informacions falses poden dificultar la gestió de la crisi i posar en risc tant les operacions de rescat com la seguretat de la població.
La combinació d’anàlisi tècnica, experiència institucional i veu de les persones afectades pretén reforçar la preparació davant futurs episodis extrems i consolidar el paper d’Espanya en la construcció d’una resposta internacional coordinada davant desastres cada vegada més lligats al canvi climàtic.
