Pedro Martínez ha decidit eixir del València Basket per fitxar pel Real Madrid malgrat tindre pactada una renovació fins a 2028, una decisió unilateral que tanca la seua segona etapa al club repetint el mateix cicle que la primera: il·lusió inicial, grans èxits esportius i una eixida final marcada per la polèmica.
El tècnic català ha fet ús de la seua clàusula de rescissió per acceptar l’oferta del club blanc. Segons assenyala el València Basket en el seu comunicat, es tracta d’una decisió personal de l’entrenador, que ‘abandona’ l’entitat malgrat els èxits aconseguits i el treball realitzat. El club ha destacat la seua trajectòria però no ha utilitzat la fórmula habitual d’oferir-li ‘lo millor’ en el seu futur.
Un primer cicle d’èxits i un comiat tens
Pedro Martínez va arribar per primera vegada al València Basket en 2015, després del final de l’etapa de Velimir Perasovic i d’uns mesos de transició amb Carles Duran a la banqueta. L’entitat buscava un impuls definitiu i va apostar per qui ha acabat convertint-se en el tècnic més laureat de la seua història.
L’estrena no va poder ser més il·lusionant. En la Lliga Endesa 2015-16, el València va encadenar 18 triomfs consecutius i va sumar diverses victòries en l’Eurocopa, amb un joc atractiu que connectava amb la grada. Amb el pas dels mesos, l’equip va perdre força i va caure en quarts de final de la Copa del Rei, en la segona ronda europea i en semifinals de la Lliga. Tot i això, la base competitiva ja havia quedat assentada.
Els fruits van arribar en la temporada 2016-17. El conjunt taronja va arribar a disputar les finals de Copa del Rei, Eurocopa i Lliga Endesa. Va perdre una final copera molt ajustada i polèmica davant el Real Madrid i va deixar escapar la final de l’Eurocopa contra l’Unicaja, després d’haver arribat a manar de 17 punts en el tercer encontre. Finalment, va donar la sorpresa i va conquistar la seua primera ACB en derrotar l’equip madrileny.
Després d’aquell títol històric, l’anunci del seu adéu va desencadenar una gran polèmica. El tècnic havia comunicat al club, després de perdre la final europea i abans de guanyar la Lliga, que no volia continuar. Més tard va traslladar la seua disposició a seguir, però en aquell interval el València ja havia tancat un contracte amb Txus Vidorreta i va decidir no rectificar.
En els set anys següents, cap entrenador va aconseguir establir una connexió tan sòlida amb l’afició com la que havia tingut Pedro Martínez. Ni tan sols l’etapa de Jaume Ponsarnau, que va incloure un títol de l’Eurocopa i una notable participació en l’Euroliga, va igualar aquell vincle.
El retorn per al salt al Roig Arena
En un context de decepció esportiva i amb el trasllat al Roig Arena en l’horitzó, el club va decidir tornar a apostar per Pedro Martínez en l’estiu de 2024. Amb ell pretenia recuperar la il·lusió de la grada i consolidar un projecte competitiu a llarg termini.
La temporada 2024-25 va resultar exigent i llarga, però va servir per assentar les bases del nou cicle. L’equip va caure en quarts de final de la Copa, en unes semifinals d’Eurocopa molt ajustades davant l’Hapoel Tel Aviv, considerades quasi una final anticipada, i en la final de la Lliga contra el Real Madrid. Malgrat les derrotes, el creixement esportiu era evident.
En l’estiu de 2025, com ja havia passat en 2016, el club va ajustar la plantilla al model de joc del tècnic. Esta vegada, la identitat de l’equip girava al voltant de possessions ràpides, un gran volum de triples i una recerca constant del rebot. Amb eixa proposta van arribar tant els resultats com les noves controvèrsies.
El València va viure un recordat duel de semifinals de Copa del Rei davant el Real Madrid i va protagonitzar una eliminatòria històrica de quarts de final de l’Euroliga contra el Panathinaikos, que va resoldre al seu favor. Ja en la seua primera Final a Quatre, el conjunt taronja va caure davant l’equip madrileny en semifinals, però va acabar alçant la seua segona Lliga Endesa davant el Barça.
Un acord fins a 2028 trencat per l’oferta blanca
Després d’este nou títol, semblava que el cicle no acabaria de manera abrupta. Club i entrenador van pactar en març una ampliació de contracte fins a 2028, i les relacions personals no estaven deteriorades per l’exigència, com sí que va ocórrer en 2017. Les dues parts treballaven ja en la confecció de la nova plantilla.
El club i el tècnic assumien la marxa d’alguns jugadors importants, seduïts per ofertes dels grans equips europeus i de la NBA. Tot indicava un projecte continuista a mig termini, amb una base clara i una afició bolcada, que omplia el Roig Arena gràcies a un estil de joc atractiu.
En eixe context va aparéixer l’interés del Real Madrid. El València Basket va intentar retenir Pedro Martínez amb una proposta econòmica similar a la del club blanc. No obstant això, l’entrenador ha optat per fer efectiva la seua clàusula de sortida.
Segons es desprén del relat del club, el tècnic ha triat un projecte amb una exigència esportiva més alta i immediata, però també amb una gran capacitat econòmica per construir una plantilla d’enorme nivell. Esta decisió l’allunya del Roig Arena després d’haver contribuït a omplir-lo i a situar el València entre l’elit.
Un colp esportiu i emocional per al València
Amb la seua eixida, el València Basket perd un entrenador capaç de traure el màxim rendiment de jugadors de perfil mitjà, cosa que li permetia competir amb els grans pressupostos d’Europa. També perd el principal impulsor d’un estil de joc que havia engrescat l’afició i omplit el nou pavelló.
A més, la marxa de Pedro Martínez complica la planificació esportiva immediata. La direcció esportiva havia dissenyat la nova plantilla segons les preferències del tècnic, i ara haurà de reajustar ràpidament les peces per adaptar-les al nou entrenador que arribe.
El colp no és només esportiu, sinó també emocional. El tècnic, idolatrat per bona part de l’afició taronja, recala ara en un dels seus ‘enemics’ tradicionals. Este moviment arriba després d’un discurs en la celebració del títol de Lliga que convidava a pensar en la seua continuïtat.
‘Lo important és mantindre la filosofia, seguir junts i creure en el que fem’, va afirmar aleshores. Aquelles paraules, rebudes amb una gran ovació, s’han convertit ara en motiu de crítiques per part d’alguns sectors de la grada, que perceben la seua decisió com una traïció.
En el comunicat del seu comiat, el València Basket ha insistit que es tracta d’una decisió unilateral de l’entrenador. Malgrat destacar els títols aconseguits i agrair-li el seu treball i professionalitat, l’entitat ha evitat les fórmules més caloroses d’acomiadament. Per a molts aficionats, el cicle d’il·lusió, èxits i final polèmic amb Pedro Martínez s’ha tornat a repetir punt per punt.







