La vedete valenciana Tania Doris ha mort als 74 anys
Tania Doris, una de les grans reines del Paral·lel barceloní durant diverses dècades i figura clau del Teatre Apol·lo, ha mort als 74 anys. L’artista, molt vinculada a la història recent de la revista musical a Espanya, es va convertir en un referent del gènere gràcies als seus papers protagonistes en alguns dels espectacles més recordats de la cartellera barcelonina.
Nascuda a València en 1952 amb el nom de Dolores Cano Barón, va créixer en el si d’una família andalusa i des de jove es va formar en ball clàssic espanyol en una acadèmia. Aquella base tècnica li va permetre fer el salt al món professional com a ballarina, un terreny en el qual prompte va orientar la seua carrera cap a la revista, un dels formats d’entreteniment més populars de l’època en els escenaris espanyols.
Des de molt jove es va incorporar a les companyies de revista i, amb tot just 17 anys, va passar a formar part de les ‘Xiques alegres de Colsada’. Va ser en eixe moment quan la va descobrir l’empresari teatral Matías Colsada, figura influent de l’espectacle de varietats, que va saber veure en ella el potencial d’una futura vedete protagonista i la va impulsar com a rostre destacat en les seues produccions.
El propi Colsada, amb qui va acabar convivint durant més de vint anys, va ser qui li va posar el nom artístic de Tania Doris i qui li va obrir les portes del Teatre Apol·lo, un dels epicentres del teatre de revista a Barcelona. A partir de llavors es va consolidar com una presència habitual en l’escena del Paral·lel, el gran bulevard de l’espectacle barceloní, on va construir bona part de la seua llegenda.
Carrera en el Paral·lel i grans èxits
Encara que s’havia format com a ballarina, la seua altura, pròxima a 1,80 metres, va dificultar que desenrotllara una carrera clàssica en el ball. Eixa mateixa condició física, no obstant això, la va convertir en una figura ideal per al món de la revista, on la presència escènica i la imatge eren elements essencials. Va iniciar la seua trajectòria en el Paral·lel cap a 1970, en plena efervescència del gènere, ocupant a poc a poc papers cada vegada més destacats.
Al llarg de la seua carrera va protagonitzar nombroses revistes en el Teatre Apol·lo, entre elles títols tan populars com ‘Esta nit…sí’ i ‘Jo soc la temptació’, que van contribuir a afermar la seua imatge de diva de l’escenari. També va encapçalar muntatges com a ‘Seductora’, obra que va arribar a presentar a Madrid, així com ‘La Dolça Viuda’, ‘Acaricia’m’, ‘Venus de foc’, ‘Desitjada’ o ‘Vol ser el meu amant’. Estes produccions, pròpies del teatre de varietats de l’època, combinaven música, humor, coreografies i números de lluïment per a la vedete.
En bona part d’estos espectacles va compartir escenari amb els galants còmics Luis Cuenca i Pedro Peña, actors molt coneguts del teatre i la televisió. Al costat d’ells va formar un trio artístic que va marcar una època en el Paral·lel, amb repartiments en els quals l’humor dels còmics i el carisma de Tania Doris es convertien en l’eix de les funcions.
En 1983 va presentar a Madrid la revista ‘Un regne per a Tania’, una producció construïda a la seua mesura que reforçava la seua condició d’estrela. Amb este espectacle va viatjar posteriorment a Mèxic, convidada per l’actor i còmic Mario Moreno ‘Cantinflas’, la qual cosa va suposar una projecció internacional del seu treball en un moment en què no era habitual que les revistes espanyoles travessaren fronteres. En eixe mateix context va presentar també la pel·lícula ‘Història de la Revista’, centrada en este gènere escènic.
Durant aquells anys va rebre diversos reconeixements. Entre ells va destacar l’homenatge que li va rendir el llavors alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, en el Club Internacional de Premsa, un gest que simbolitzava el pes de la revista i dels seus protagonistes en la vida cultural del país.
En l’àmbit cinematogràfic va protagonitzar en 1984 la pel·lícula musical ‘Les alegres xiques de Colsada’, dirigida per Rafael Gil, que traslladava al cinema l’univers de les companyies de revista. A la fi de la dècada, en 1988, va estrenar a Madrid la comèdia musical ‘Besa’m, Johnny’, amb la qual va continuar ampliant la seua trajectòria sobre les taules i mostrant la seua versatilitat en diferents formats musicals.
Entre les últimes obres en les quals va participar figura ‘Taxi, a l’Apol·lo’, estrenada en 1993. Este muntatge il·lustrava la continuïtat de la seua relació amb el Teatre Apol·lo i amb el públic del Paral·lel, fins i tot quan el gènere de revista començava a perdre presència en la programació enfront d’altres propostes escèniques.
Conflicte per l’herència de Matías Colsada
Retirada dels escenaris des de fa més d’un quart de segle, el nom de Tania Doris va tornar als mitjans en 2006 arran d’una demanda per a determinar quina part de l’herència de l’empresari Matías Colsada li corresponia. L’Audiència de Barcelona la va reconéixer llavors com a beneficiària, després d’haver conviscut amb ell durant anys, encara que mai van arribar a casar-se.
L’herència de Colsada, mort l’any 2000 sense deixar testament, va ser objecte de disputa entre la seua viuda legal, les seues dos filles extramatrimonials i Tania Doris. El cas va reflectir la complexa situació legal derivada de les relacions personals i professionals en el món de l’espectacle, especialment quan no existien documents que aclariren la voluntat del propietari d’un important patrimoni.
En eixa etapa, la seua figura va tornar a primera línia informativa no pels seus treballs escènics, ja molt arrere en el temps, sinó per este llarg procés judicial que posava en relleu l’estreta relació que va mantindre amb l’empresari, clau en el seu ascens a la categoria d’estrela del Paral·lel.
El gestor cultural i amic de l’artista Joan Estrada ha lamentat la seua defunció i ha subratllat que va ser ‘l’autèntica vedete del Paral·lel, una dona molt alta, molt bonica, molt esvelta, una persona molt honesta, que en els últims anys va portar una vida molt discreta, totalment retirada del món de l’espectacle’. També ha recordat la seua participació en nombroses obres en l’Apol·lo al costat de Luis Cuenca i Pedro Peña, als qui ha descrit com a ‘autèntiques estreles del Paral·lel’ al costat d’ella.
Vetla i cerimònia de comiat
La vetla de Tania Doris tindrà lloc en el Tanatori de Les Corts demà dijous, mentres que la cerimònia de comiat se celebrarà en el mateix espai el divendres a les 9.00 hores, en un últim adeu a una de les figures més representatives de la revista espanyola.
