La jutgessa de Catarroja ordena concretar quins avisos van arribar sobre la DANA
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha ordenat als Ajuntaments d’Utiel i Chiva que certifiquen quins avisos i comunicacions van rebre del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat els dies 28 i 29 d’octubre de 2024. Es tracta de concretar, per escrit i de manera oficial, quina informació va arribar realment a estos municipis en les hores clau de l’episodi de pluges.
La magistrada atén així la sol·licitud d’un dels dos investigats en la causa, l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso. El seu defensa pretén aclarir quins avisos sobre la DANA i sobre la declaració de les situacions 0 i 1 van ser remesos i rebuts, amb l’objectiu de delimitar responsabilitats sobre la gestió del risc i l’adopció de mesures preventives en els municipis afectats.
En canvi, la jutgessa ha rebutjat demanar eixes mateixes certificacions a l’Ajuntament de Requena, en considerar que en eixa localitat no es van produir morts relacionats amb el temporal. Esta decisió delimita el focus de la investigació als municipis on les conseqüències de la DANA van ser més greus.
Exigència de concreció en les comunicacions
Segons l’acte difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra recorda que la defensa d’Argüeso haurà de precisar exactament quines comunicacions vol acreditar. Subratlla que no n’hi ha prou amb una petició genèrica i que és necessari identificar quines ordes i mesures concretes d’Emergències es pretén buidar de dubte quant a la seua recepció.
La magistrada incidix en què les funcions de direcció del Pla especial enfront d’emergències no es limitaven a remetre avisos, sinó que incloïen organitzar els mitjans disponibles i controlar les fonts de risc, especialment els barrancs. Això implica no sols enviar missatges, sinó valorar contínuament la situació, coordinar recursos i adoptar decisions a la vista de l’evolució de la pluja i del cabal en les zones més exposades.
L’acte detalla que en alguns barrancs no existixen sensors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i que, on si n’hi ha, eixos dispositius només permeten saber quan comença l’escorrentia, sense deixar marge de reacció suficient. El mateix president de la Confederació va declarar que eixes dades sempre anaven a arribar tard per a protecció civil, per la qual cosa calia atendre principalment els registres de pluja.
En este sentit, la jutgessa recorda que podia consultar-se el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica, les dades de la qual estaven disponibles i, segons va declarar la meteoròloga Victoria Rosselló, eren consistents si es tenien en compte les precipitacions acumulades. Especialment rellevants eren els registres en la capçalera dels barrancs de Poio, Horteta i Gallego, on la situació a Utiel a les 14.00 hores va ser descrita com a dantesca, la qual cosa evidencia la gravetat de l’episodi i la necessitat d’actuar amb rapidesa.
Responsabilitats en la gestió de la DANA
L’acte també al·ludix a la resolució de l’Audiència de València de desembre passat, que va rebutjar arxivar la causa respecte de l’altra investigada, la exconsellera Salomé Pradas. Aquella decisió posava l’accent en indicis de possible negligència relacionats amb la retirada dels bombers forestals i amb el fet que la direcció del Pla podia haver instat la convocatòria en els municipis dels comités locals de coordinació, coneguts com CECOPAL.
Per a la jutgessa, estos elements apunten al fet que no sols està en qüestió si es van enviar o no determinats avisos, sinó també si es van utilitzar adequadament els recursos disponibles, tant humans com tècnics, i si es van activar tots els mecanismes de coordinació previstos en els plans d’emergència.
Rebuig a la declaració del conseller de Medi Ambient
En una altra resolució, la magistrada ha denegat la petició d’una acusació particular perquè declaren com a testimonis el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, un comissari de la Policia Local de Torrent i un responsable de Protecció Civil d’este municipi. L’acusació buscava acreditar una suposada falta de coordinació durant l’emergència.
No obstant això, la jutgessa argumenta que les actuacions que ara s’investiguen corresponien a la Conselleria de Justícia i Interior i a la Secretaria Autonòmica d’Emergències, i que l’absència de coordinació en eixe àmbit és un element determinant de la possible negligència objecte del procediment. Afig que el conseller de Medi Ambient no va assistir a la reunió del Cecopi, l’òrgan de coordinació en emergències.
L’acte precisa que sobre les instruccions que es van poder emetre des de la Conselleria competent en emergències durant la DANA declararà al juliol la que era portaveu del Consell en aquells dies, Ruth Merino. El seu testimoniatge es considera rellevant per a reconstruir com es van prendre i van transmetre les decisions en el nivell autonòmic.
Respecte als comandaments de Torrent, la jutgessa considera innecessari cridar a declarar al comissari de la Policia Local i al responsable de Protecció Civil. Entén que l’alcaldessa de la localitat ja va explicar de manera extensa i clara la situació que va viure el municipi i l’impacte sobre els afectats, per la qual cosa noves testificals serien redundants i no aportarien informació substancialment distinta a la ja incorporada a la causa.
