Una operadora del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha explicat en el jutjat de Catarroja que el 29 d’octubre de 2024, durant la dana, ningú va telefonar per demanar-los aclariments sobre la pujada sobtada del barranc del Poyo, tot i que van validar les dades i van enviar un avís per correu electrònic a les 18.43 hores sobre l’augment ràpid del cabal.
La treballadora, Carmen González Galán, operadora de sistemes i documentalista del SAIH amb 37 anys d’experiència, ja havia comparegut el 5 de maig davant la comissió de la dana del Senat. En esta nova declaració judicial ha detallat que aquell dia els sensors del sistema van funcionar amb normalitat fins que la gran quantitat d’aigua va arrossegar diversos dispositius, que van començar a donar error i van deixar d’emetre senyal.
Funcionament del sistema i avisos del 29 d’octubre
Segons ha relatat, aquell 29 d’octubre ells no estaven pendents de forma constant del barranc del Poyo perquè tenien sota vigilància 25 pluviòmetres repartits pel territori. En un dels repassos de les pantalles va vore l’augment sobtat del nivell del barranc, que superava els llindars establits.
Després de validar el registre junt amb un hidròleg, van remetre la informació per correu electrònic a les 18.43 hores. González ha recordat que, segons els criteris que s’utilitzaven en 2024, més de 30 litres per metre quadrat en una hora i més de 50 litres per metre quadrat en quatre hores ja constituïen un llindar de precaució que obligava a extremar l’atenció sobre l’evolució de la pluja i dels cabals.
Ha assenyalat també que era previsible que la pluja caiguda en la capçalera acabara arribant al barranc del Poyo, encara que el personal del SAIH no podia saber amb exactitud quant de temps tardaria eixe volum d’aigua a desplaçar-se. Per això, ha remarcat que tota la informació que anaven obtenint es va enviar per correu electrònic a les administracions competents, complint així amb els protocols marcats per la CHJ.
Protocol intern i àmbit de vigilància del SAIH
D’acord amb la seua declaració, els operaris del SAIH disposen des de 2015 d’una normativa interna que establix que no han de telefonar de manera proactiva als organismes receptors, sinó que han de transmetre les dades mitjançant correus electrònics. Esta instrucció interna marcava, per tant, la forma de comunicació utilitzada també durant la dana.
Pel que fa a l’àrea de treball, González ha explicat que el SAIH vigila tot l’àmbit territorial de la CHJ, inclosa la província de Cuenca, on aquell dia també hi havia incidències per la pluja. Ha afegit que en punts com Horteta i Gallego hi ha escales de mesura visuals que poden ser consultades directament pels bombers forestals sobre el terreny, sense dependre exclusivament de les dades telemètriques.
La testimoni ha concretat que el SAIH compta amb 185 pluviòmetres en tot el territori de la CHJ, encara que ha admés que hi ha pocs barrancs equipats amb sensors específics. Açò implica que, en episodis de pluja intensa com una dana, el seguiment es basa sobretot en la informació de pluja acumulada i en alguns punts clau de cabal.
González ha detallat que a les 18.43 hores van avisar per correu electrònic que la crescuda del barranc del Poyo estava sent sobtada i que superava els valors habituals. Segons ha indicat, el personal del SAIH va confiar que tots els receptors habituals –mitjans de comunicació i ajuntaments– estigueren avisats i estigueren controlant la situació del cabal en el tram afectat.
També ha manifestat que, malgrat eixe avís, ningú es va posar en contacte amb la CHJ per demanar una interpretació més detallada de la dada de cabal del barranc del Poyo registrada a les 18.43 hores. Ha afegit que, que ella sàpia, tampoc varen rebre cap telefonada del consorci provincial de bombers per interessar-se per l’evolució concreta d’este punt.
Relació amb Emergències i altres organismes
Quant al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat, González ha subratllat que eixe dia tampoc els va telefonar. Ha explicat que el CCE sí que ho va fer més endavant, el diumenge 3 de novembre, coincidint amb la visita dels reis a la zona afectada, per a demanar informació sobre la situació dels embasaments.
Segons ha indicat, després de la dana, i en episodis d’alerta, la comunicació amb este centre ara és molt més freqüent. La treballadora ha remarcat que des de 2015 no havien rebut cap cridada del CCE en situacions anteriors, de manera que no li va resultar estrany ni sorprenent que tampoc es produïra cap telefonada el dia de la dana.
Al seu juí, tots els organismes implicats reben els mateixos avisos d’alerta hidrològica i, per norma general, no telefonen excepte si necessiten alguna aclaració puntual sobre un punt de mesura concret. En paral·lel, ha explicat que la Delegació del Govern sí que va reclamar el mateix dia de la dana un llistat d’acumulats de pluja.
Sobre este punt, ha dit que va mantindre entre set i huit converses telefòniques amb la tècnica de Protecció Civil d’esta institució per a aclarir dades i actualitzar la informació que anaven generant els instruments de mesura.
La gestió de la informació hidrològica en episodis extrems, com el de la dana, és un dels aspectes que s’analitzen en la causa judicial oberta. En altres ocasions, la mateixa CHJ ha explicat en documents públics com funciona el SAIH i quins protocols seguix en temps real, informació accessible també a través de la seua pàgina oficial (https://www.chj.es).
Per a seguir tota l’actualitat sobre episodis de pluja extrema i la seua gestió a la Comunitat Valenciana, es pot consultar la secció d’actualitat meteorològica de València Diari, on es recullen cròniques i anàlisis relacionades [/meteo].
