La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha recorregut l’auto de la jutgessa de Catarroja sobre les morts en la pedania valenciana de La Torre, al·legant que vulnera el seu dret de defensa i a la presumpció d’innocència i que ell no tenia competències per a convocar el CECOPI.
En un recurs de 16 pàgines, el lletrat d’Argüeso, José María Bueno, ha impugnat l’auto de 13 d’octubre en què la magistrada va assenyalar que existien ‘clars indicis’ que els falleixements en La Torre ‘podrien haver sigut evitats’ si la llavors consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, tots dos investigats, ‘hagueren exercit les seues funcions’.
Crítiques al contingut de l’auto
Segons el recurs, este auto ‘excedix el rigorós juí de pertinència i utilitat regulat en l’article 777 de la LECrim, realitzant imputacions de responsabilitat penal per omissió i juís de culpabilitat directes’ contra Argüeso i ‘realitza afirmacions incertes sobre la legalitat aplicable’.
La defensa de l’exsecretari autonòmic sosté que estes afirmacions introduïdes per la instructora generen ‘un gravamen directe, perjudicial a esta representació’ i vulneren el dret a la presumpció d’innocència del seu client.
En l’auto del 13 d’octubre, la magistrada va considerar ‘difícilment intel·ligible’ que Argüeso afirmara que ‘no tenia per què anar al CECOPI’ i que la convocatòria d’este òrgan es feia ‘per la AVSRE (Agencia Valenciana de Seguridad y Respuesta a las Emergencias), i que el secretari autonòmic és el director de la mateixa’.
La defensa qualifica esta apreciació com ‘incorrecta i contrària a la veritat’ i insistix que la jutgessa extrau d’eixes manifestacions conclusions incriminatòries que no s’ajusten al marc legal.
Competències sobre el CECOPI
El recurs afirma que Argüeso ‘careix d’habilitació legal i competència pròpia per convocar o constituir el CECOPI’, ja que ‘la potestat per declarar el Nivell 2 d’emergència i dictar l’ordre de constitució del CECOPI corresponia a la consellera competent en matèria de protecció civil i emergències, en la seua condició de Directora del Pla i Mando Únic’.
El lletrat recorda que, ‘estant la consellera present i presidint el CECOPI, una vegada convocat per ella a les 15.00 hores, i durant tota la vesprada del 29 d’octubre de 2024, Emilio Argüeso Torres no integrava el Comitè de Direcció del CECOPI ni conservava atribucions de comandament operatiu directe’.
En esta línia, la defensa del també exsecretari autonòmic considera que suposa ‘una ruptura del principi de seguretat jurídica’ que la jutgessa assenyale en l’auto que la consellera exercia el Mando Único de l’emergència i, alhora, atribuïsca a Argüeso ‘una suposada omissió de funcions de control o seguiment sobre un òrgan (el CECOPI) del qual no formava part i les competències executives del qual estaven legalment concentrades en la consellera’.
El lletrat també precisa que la presència o actuació del secretari autonòmic en la direcció del CECOPI ‘només és possible mitjançant un acte de delegació o suplència formal motivat per l’absència, malaltia o impossibilitat de la consellera’.
Sense capacitat sobre el sistema ES-Alert
La defensa d’Argüeso fa referència igualment en el recurs a una ‘valoració errònia i descontextualitzada’ sobre el control del sistema ES-Alert.
Segons sosté, partint del raonament de la resolució recorreguda ‘és clar i meridià que el secretari autonòmic no ostentava capacitat legal ni tècnica per redactar, autoritzar o emetre missatges mitjançant el sistema ES-Alert’.
Respecte de les diligències d’investigació acordades en l’auto de la jutgessa, referides als requeriments a l’Ajuntament de València sobre les comunicacions amb l’alcaldia pedània de La Torre, la defensa d’Argüeso precisa que ‘no s’oposa a l’esclariment dels fets’, però exigix que la pràctica d’estes diligències ‘no partisca de premisses incriminatòries falses’.
