Agricultors, propietaris, associacions, comerços i l’Ajuntament de Novelda s’han unit en les últimes setmanes per a intentar frenar dos macroplantes solars, anomenades La Balsa i La Cascada, que preveuen ocupar prop de 340 hectàrees de sòl agrícola en el paratge de La Horna i en termes municipals pròxims com Aspe, Monforte del Cid i Agost, una zona on predomina la vinya d’uva de taula, els ametlers i nombrosos camps familiars.
El que ha començat com un simple anunci en el Butlletí Oficial de l’Estat s’ha convertit prompte en un dels majors moviments veïnals i socials que es recorden en esta part del Vinalopó. La dimensió dels projectes i la seua concentració en un espai agrícola i residencial ha encés totes les alarmes entre les persones que viuen i treballen en la zona.
Dos projectes gegants en informació pública
Els dos macroplantes, promoguts per la mercantil Chopo Desarrollos España SL, preveuen una potència conjunta de 115,4 megavats i es troben ara en fase d’informació pública i de presentació d’al·legacions davant el Ministeri per a la Transició Ecològica, ja que es tracta d’instal·lacions que superen els 50 megavats.
Abans que es puga atorgar una autorització definitiva, el procediment haurà de superar nombrosos tràmits administratius, ambientals i tècnics. No obstant això, la magnitud de la intervenció, equivalent aproximadament a 475 camps de futbol, ha disparat la preocupació del veïnat, que veu en risc el seu entorn quotidià i el seu mode de vida.
Segons els primers plànols, les instal·lacions se situarien molt prop de vivendes, camins rurals i explotacions agrícoles en plena producció. Alguns veïns asseguren que les seues cases podrien quedar literalment envoltades per plaques solars i per les línies elèctriques associades al projecte, amb un impacte directe sobre el paisatge i sobre la sensació de seguretat.
L’alcalde de Novelda, el socialista Fran Martínez, ha considerat que la proposta suposa una transformació radical del territori. Segons ha explicat, no es tracta només de la presència de plaques solars, sinó d’un ecosistema agrícola, paisatgístic i humà que quedaria profundament alterat perquè l’afectació se centra en una part significativa del sòl cultivable i en zones que el mateix planejament urbanístic ja cataloga com a espais de rellevància ambiental, agrícola i paisatgística.
L’Ajuntament ha habilitat assessorament per a facilitar la presentació d’al·legacions en una autèntica ‘cursa de fons’ que, segons reconeixen, podria prolongar-se durant anys. Martínez ha assegurat que el consistori utilitzarà totes les ferramentes administratives i jurídiques al seu abast per a intentar frenar la iniciativa, des de l’informe tècnic detallat fins als recursos que preveu la normativa.
Naix una associació en temps rècord
La resposta ciutadana ha sigut quasi immediata i, en qüestió de dies, ha nascut l’Associació d’Afectats pel Projecte de les Plantes Solars Fotovoltaiques de La Horna, que ja supera àmpliament els 200 integrants i s’ha convertit en el principal canal de coordinació veïnal i d’intercanvi d’informació.
Mercedes Camarasa, agricultora i afectada directa, ha recordat que la notícia va caure ‘com una bomba’ entre els propietaris de la zona i ha remarcat que la preocupació va molt més enllà d’una possible expropiació. Per a moltes famílies, ha explicat, la terra és la principal font d’ingressos i també un llegat familiar.
‘Nosaltres vivim i treballem ací, i hem invertit anys d’esforç en els nostres cultius. El que més fa mal és la incertesa perquè hi ha famílies que no saben què passarà amb els seus terrenys, amb les seues vivendes o amb projectes de vida que tenien previstos’, ha afirmat Camarasa.
Els veïns insistixen que no estan en contra de les les energies renovables, però sí del lloc triat. Segons denuncien, s’ha optat per sòl agrícola productiu i pròxim a zones residencials, amb un fort impacte sobre el paisatge, sobre l’activitat econòmica i sobre la qualitat de vida. ‘El que veiem és que el nostre entorn pot convertir-se en una mar de cristall’, ha resumit Camarasa.
Més de mil al·legacions en pocs dies
El tresorer de l’associació, David Novillo, ha explicat que la campanya de recollida d’al·legacions ha aconseguit sumar més de mil suports ciutadans en tan sols una setmana, una xifra molt destacada per a una localitat de la grandària de Novelda.
‘Pensàvem que hi hauria resposta, però no d’esta magnitud. Han participat veïns de tota la ciutat i també de municipis pròxims com Aspe. S’ha generat una consciència col·lectiva que això afecta tothom, no sols els propietaris directament implicats’, ha assegurat Novillo.
L’associació treballa ja en un calendari d’accions per als pròxims mesos. Les propostes inclouen possibles concentracions, tractorades, actes informatius i altres mobilitzacions ciutadanes amb l’objectiu de mantindre la pressió social mentres avança la tramitació administrativa dels projectes.
Suport del sector agrari i de la DOP
L’oposició a les macroplantes també ha trobat ressò en les principals organitzacions agràries. ASAJA Alicante ha anunciat la presentació d’al·legacions perquè considera que els projectes representen una amenaça directa per a l’agricultura del Mitjà Vinalopó. L’organització defensa que la transició energètica s’ha de fer sense ocupar terrenys fèrtils, especialment quan existixen alternatives en zones degradades o de menor valor agronòmic.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la Denominación de Origen Protegida Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó, una de les produccions agrícoles més emblemàtiques d’Espanya i protagonista tradicional de les campanades de Cap d’Any en milions de llars.
El consell regulador recorda que este cultiu genera al voltant de 13.000 llocs de treball directes i indirectes i que és un dels principals motors econòmics de la comarca. A més, destaca que la tècnica de l’embolçat, desenvolupada durant més d’un segle, forma part del patrimoni cultural i històric del territori.
La DOP defensa que el desenvolupament de les energies renovables ha de ser compatible amb la preservació dels cultius estratègics. Per això alerta del risc de perdre un paisatge agrícola únic, vinculat directament a la identitat del Mitjà Vinalopó i al reconeixement de la seua uva de taula.
Un conflicte que va més enllà de La Horna
El que està passant en La Horna s’afegix a altres debats oberts a Espanya sobre la implantació de grans instal·lacions renovables en entorns rurals. En distintes comunitats autònomes han sorgit plataformes ciutadanes i processos similars d’al·legacions, alguns dels quals han aconseguit modificacions substancials dels projectes o, fins i tot, la seua retirada definitiva.
En el cas de Novelda, la batalla tot just ha començat, però el missatge que repetixen molts veïns és clar: la defensa de La Horna s’ha convertit en una causa col·lectiva que va molt més enllà d’unes parcel·les agrícoles. Per a ells, el que està en joc és una forma de vida, un paisatge construït durant generacions i una part essencial de la identitat de Novelda i del seu entorn agrícola.
