Enercoop impulsa microplantes solars per a transformar el seu model energètic a Crevillent

Enercoop, considerada la cooperativa energètica més antiga d’Espanya, va nàixer a Crevillent en 1925 per a portar l’electricitat a un municipi que les grans distribuïdores no tenien entre les seues prioritats. Cent anys després, manté eixe esperit de servici local però centrat en l’energia 100% renovable, amb la solar fotovoltaica i les microplantes com un dels seus pilars estratègics.

L’energia solar fotovoltaica està aconseguint, segons la direcció de la cooperativa, un punt de maduresa tecnològica molt alt. La combinació d’estes instal·lacions amb sistemes d’emmagatzematge mitjançant bateries permet temps de resposta molt més ràpids davant caigudes puntuals de tensió en la xarxa elèctrica. Esta evolució tècnica reforça l’estabilitat de la solar i contribuïx a dissipar els dubtes que van sorgir després del zero energètic de fa quasi un any, una apagada que va deixar a la Península Ibèrica a les fosques. Des de la cooperativa se subratlla que l’alta producció renovable va ser només una circumstància més i no la causa de la fallada, que es va deure al conjunt del mix elèctric.

Origen cooperatiu i valor social

La companyia va nàixer impulsada per un grup d’empresaris locals que va veure la necessitat d’electrificar Crevillent quan les grans companyies encara no apostaven pels xicotets municipis. Van optar per un model cooperatiu que garantia una governança totalment democràtica: els socis participen en les decisions i els beneficis no es concentren només en l’activitat empresarial, sinó que es reinvertixen en la localitat.

Eixe enfocament es manté. La cooperativa remarca que si hi ha un terme que la representa és el d’aportar valor. Cada any destina al voltant de 600.000 euros a donar suport a iniciatives de tipus social, cultural, benèfic i assistencial a Crevillent. Esta política convertix la factura elèctrica dels socis en una ferramenta que també finança projectes comunitaris i reforça l’arrelament local de l’entitat.

En el pla energètic, Enercoop produïx electricitat 100% renovable a partir de minihidràulica i fotovoltaica. Una de les seues senyes d’identitat són les microplantes situades prop dels nuclis urbans, dissenyades per a reduir pèrdues en el transport d’energia i acostar la generació als punts de consum. Estes instal·lacions poden arribar a proveir fins a 2.500 persones, com succeïx amb la planta solar fotovoltaica de Campillo, a Crevillent, considerada la primera a Espanya a operar sota el règim de comunitat energètica.

La cooperativa assegura que està evolucionant progressivament des d’un model elèctric convencional cap a un autèntic model de comunitat energètica. Això implica potenciar l’autoproducció d’energia per part dels propis consumidors i socis, de manera que la generació ja no es concentra només en grans plantes als afores, sinó que es repartix de forma més descentralitzada.

En este context, l’Ajuntament de Crevillent ha cedit les cobertes de diversos edificis municipals per a instal·lar panells solars i augmentar la capacitat fotovoltaica. Este tipus d’acords institucionals permet aprofitar superfícies ja construïdes, reduir l’impacte en sòl rústic i facilitar que més veïns es beneficien de l’energia generada prop de les seues vivendes.

L’objectiu de Enercoop és arribar a proveir totes les llars de Crevillent en 2030 mitjançant este model de producció renovable pròxima. La direcció reconeix, no obstant això, que la capacitat d’inversió és limitada. En els últims anys la cooperativa ha aconseguit els cinc megavats de potència instal·lada després d’invertir uns cinc milions d’euros, un esforç econòmic significatiu per a una entitat de base local que planifica el seu creixement de manera progressiva.

La Cooperativa Elèctrica Benèfica Sant Francesc d’Assís, matriu del grup Enercoop, seguix a més amb atenció el context geopolític i econòmic. La guerra d’Ucraïna i el conflicte a Orient Pròxim han tensionado els mercats energètics internacionals i evidencien la vulnerabilitat dels països dependents dels combustibles fòssils importats. En este escenari, la cooperativa considera que l’aposta d’Europa per les energies renovables contribuïx al fet que el sistema siga menys vulnerable al problema energètic i menys dependent d’altres països, reforçant així la seguretat de subministrament a mitjà i llarg termini.

Últimes notícies

Feijóo promet acabar amb la discriminació financera de la Comunitat Valenciana

Alberto Núñez Feijóo ha promés en un acte a Sueca impulsar un nou model de finançament just per a la Comunitat Valenciana i acabar amb la seua discriminació, mentres Juanfran Pérez Llorca ha garantit el suport del PPCV perquè arribe a la Moncloa.

Mes de maig rècord al TRAM d’Alacant amb més d’1,6 milions de viatgers

La xarxa del TRAM d’Alacant ha transportat 1.654.238 persones en maig, una xifra molt similar a la de 2025, amb la Línia 2 com la més utilitzada i un creixement destacat a la Línia 9.

Un jove quasi quadruplica la taxa d’alcohol mentre circulava amb patinet elèctric a Gandia

La Guàrdia Civil ha denunciat un jove de 25 anys que circulava amb un patinet elèctric al Grau de Gandia amb quasi quatre vegades la taxa d’alcohol permesa i sense haver inscrit el vehicle en el registre obligatori de la DGT.

Nous materials prefabricats sostenibles facilitaran la construcció a la Comunitat Valenciana

La Conselleria dIndustria ha finançat, a través dIvace+i Innovació i amb fons FEDER, el desenvolupament de nous materials ecosostenibles per a elements prefabricats que reduïxen ciment, àrids i petjada de carboni en la construcció.

Feijóo carrega contra el rebuig a la moció per exigir eleccions i parla de degradació màxima del sanchisme

Alberto Núñez Feijóo ha criticat a Sueca que la Mesa del Congrés no haja admés a tràmit una moció per demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions, i ha afirmat que és la degradació màxima del sanchisme.

Metrovalencia bat rècord en maig amb més de 9 milions de viatges

Metrovalencia ha superat en maig els 9 milions de desplaçaments, un 8,64 % més que en 2025, amb la Línia 3 com a més utilitzada i Xàtiva com l’estació amb més trànsit.

El turisme nàutic en la Comunitat Valenciana aconseguix una nota de 8,6 i una gran despesa diària

Els destinacions nàutics de la Comunitat Valenciana han aconseguit una valoració mitjana de 8,6 sobre 10 i un gasto diari de 129,9 euros per persona, amb un perfil de visitant majoritàriament internacional, de llargues estades i alt poder adquisitiu.

Castelló obri ajudes de més de 500.000 euros per a rehabilitar vivendes

L'Ajuntament de Castelló ha obert una convocatòria de 501.428 euros per a rehabilitar edificis residencials, amb sol·licituds fins al 31 d'agost de 2026.