El Cid i Manuel Escribano han eixit hui per la porta gran de la Plaça de Bous d’Alacant després d’una correguda completa i exigent de Victorino Martín, en la qual l’alacantí José María Manzanares ha afrontat amb nota el repte del dur encast albaserrada davant l’afició de la seua ciutat.
La vesprada ha format part de la Fira de Fogueres, que enguany té com a fil conductor l’homenatge a Luis Francisco Esplá pels seus 50 anys d’alternativa, i ha congregat quasi huit mil espectadors en un ambient de gran expectació.
Homenatge a Esplá i lliçó de toreria d’El Cid
Manuel Jesús ‘El Cid’ ha obert plaça i ha volgut que el primer gest fora per a Esplá, a qui ha brindat el primer toro de la vesprada. D’esta manera ha unit sobre l’arena dues trajectòries molt vinculades a les corregudes de Victorino Martín.
El primer rival d’El Cid, Medianejo, ha resultat simpló en els primers terços i ha exigit esforç a la quadrilla, especialment a Raúl Caricol en el primer parell de banderilles. Malgrat això, el torero de Salteras ha sabut traure-li partit amb una faena carregada d’ofici, gust i sobrietat.
La clau ha arribat amb la seua mà esquerra, la de sempre. Amb una sèrie llarga de naturals ha aconseguit que el toro es fixara en la tela. Ha buscat alçades i, sobretot, distàncies perquè Medianejo seguira els vols de la muleta.
Quan ja tenia el toro sotmés, El Cid ha gaudit torejant en redó, amb l’animal més pastueu i col·laborador. Per la mà dreta, el toro s’obria amb claredat i repetia les envestides, cosa que el torero ha aprofitat per a completar la faena en els mitjans del ruedo.
El triomf gran d’El Cid ha arribat amb el quart, Orador.
Des del principi el torero ha estat convençut que hi havia opcions, per les sensacions que li havia deixat amb el capot. Després de brindar al públic, s’ha anat als mitjans, ha citat amb la dreta i ha començat a torear en redó.
La segona sèrie ja ha destacat pel mando i la fermesa. Eren els vols de la muleta els que portaven la veu cantant, enganxaven i soltaben el toro, i així El Cid ha pogut enllaçar les passes sense rectificar, rematant amb un magnífic passe de pit.
Els naturals han tingut col·locació perfecta i la muleta s’ha quedat morta en la cara del toro. Amb valor i temple, ha estirat dels vols fins a traure tota la cadència d’Orador. Encara ha quedat una altra sèrie per la dreta, amb un punt màgic per la forma com ha empentat el muletazo i ha traçat un tranco més.
Després ha arribat el detall del desplante, sense estoque i agarrant-se als pitons, un recurs d’altra època que ha posat la plaça en peu. El Cid s’ha sentit còmode tota la vesprada i ha rematat amb una bona estocada que li ha valgut les dos orelles.
Manzanares aprova amb nota davant Victorino
José María Manzanares s’ha jugat part del seu prestigi davant els seus paisans amb el tercer toro de la ganaderia, Bolsico, un exemplar fondo i exigent. El torero alacantí ha respost amb una actuació seriosa i molt allunyada d’actituds menys compromeses d’altres temporades.
En la primera tanda ha pecat de redondejar massa les passes i d’amuntegar-se. Però ja en la segona ha rectificat i ha respectat la línia recta de l’embestida. A partir d’eixe moment s’ha vist criteri en el plantejament, buscant i trobant solucions al que demanava el toro.
Bolsico ha sigut un animal molt fidel al ferro de Victorino: ha exigit suavitat, mando i torear-ho tot per baix. Manzanares ha respost amb dos sèries al natural molt pausades, lligant amb ajust i allargant els traços per a buidar millor les envestides.
Ha tancat la faena sobre la dreta amb un gran passe de pit i s’ha deixat toro per a citar a rebre en la sort suprema. Ho ha fet molt a poc a poc, amb categoria, com a culminació lògica d’una lidia ben encaixada. Ha enfonsat l’espasa fins a la mà, encara que esta ha quedat un poc contrària. L’orella concedida ha tingut pes.
Amb el cinqué, Hebreo, Manzanares ha mostrat una altra cara. Malgrat ser el toro més terciat de la correguda, ha imposat respecte i ha embestit amb molta intensitat, exigint que li baixaren la mà.
L’alacantí ha acceptat el repte, però no ha arribat a apoderar-se del tot d’una embestida carregada de nervi. Les sèries per les dues mans han sigut intenses, unes vegades portant-lo per baix i altres rematant a mitja alçada.
Escribano es refà i aconsegueix la porta gran
El primer acte de Manuel Escribano ha sigut davant del tercer de la vesprada, Matalunas 69, premiat després amb la volta a l’arena. El palco ha estat encertat en reconéixer el mèrit del toro, encara que el matador se n’ha anat de buit després de fallar amb l’espasa.
Escribano ha volgut posar en eixe toro la presència dels dos grans noms d’Alacant. Ha brindat el terç de banderilles a Esplá i, després d’alçar la plaça sencera, ha dedicat la faena a José María Manzanares pare.
Matalunas ha sigut un toro molt agraït al bon toreo. Pastueu i embestint a raletí quan l’enganxaven pel mateix morro i el portaven llarg, molt llarg. De tan despacio que acudix per la dreta, fins i tot resultava complicat marcar-li el pols.
Per l’esquerra, amb els vols de la muleta més manejables, la tela s’imbuia millor en la cara del toro i permetia un toreig sempre pausat. No obstant això, quan Escribano ha volgut allargar la faena amb un toreo més lleuger i menys exigit, Matalunas s’ha descompost.
La faena s’ha passat de rosca, han arribat les complicacions, els avisos i una sèrie de pinchazos que han deixat el torero sense premi mentre el toro, esgotat, queia per si mateix. Malgrat tot, el públic ha reconegut l’esforç amb una ovació.
En el sisé, Plazuelo, el sevillà de Gerena ha fet un esforç extra i ha trobat una recompensa generosa amb les dos orelles i l’accés a la porta gran.
Plazuelo, l’únic cinqueñ del festeig, ha tret sentit davant els desajustos inicials del torero.
Quan l’embestida semblava adormida, fàcil i sense intenció, Escribano ha intentat alleujar-lo per dalt i el toro ha començat a revoltar-se buscant els turmells. Això ha obligat el matador a recórrer a recursos d’ofici i a ficar-se en distàncies curtes.
En eixe tram final han arribat els alardos, els muletazos robats a base de trepitjar terrenys de molta proximitat i els ‘ai’ d’uns tendidos que han seguit ficats en la correguda fins a l’estocada definitiva. Senyal positiva que el festeig ha mantingut l’interés fins al final.
FITXA TÈCNICA
Seis toros de Victorino Martín, el tercero, Matalunas 69, premiado con la vuelta al ruedo. Bien presentados, nobles y encastados. El sexto, el único cinqueño, sacó sentido y complicaciones.
El Cid, de verde hoja y oro: pinchazo, aviso, y media estocada honda (ovación); estocada (dos orejas).
José María Manzanares, de burdeos y azabache: estocada contraria en la suerte de recibir (oreja); pinchazo y media estocada honda, aviso, y dos descabellos (palmas).
Manuel Escribano, de lila y oro: aviso, cuatro pinchazos, aviso y el toro se echa. (ovación); estocada trasera y caída (dos orejas).
Sexta de abono de la Feria de Hogueras de Alicante. Aforo: tres cuartos de entrada (7.947 espectadores).
