L’arquebisbe de València, Enrique Benavent, ha assegurat que per als cristians la prioritat és sempre la vulnerabilitat de les persones i que les institucions de l’Església han d’actuar mogudes per la humanitat amb les persones necessitades, sense distingir si són d’una raça o d’una altra.
Benavent ha explicat que els Estats sí que tenen recursos limitats i han de fixar criteris de distribució. Però ha remarcat que, quan es tracta d’ajudar persones en situació de necessitat, per als cristians la prioritat és atendre la seua vulnerabilitat per damunt d’altres consideracions.
El prelat ha fet estes afirmacions durant la seua intervenció al Fòrum Europa Tribuna Mediterránea, on ha sigut preguntat per la seua opinió sobre el concepte de prioritat nacional en la política actual.
En este context, ha deixat clar que, des de la perspectiva cristiana, ‘no podem negar l’ajuda a ningú per ser d’una raça, d’una llengua, d’una religió o d’un altre país distint’. Ha afegit també que ‘tots els sers humans són fills de Déu’, per tant els immigrants ‘han de ser tractats com a sers humans’, amb la mateixa dignitat i sense discriminació.
El viatge de Lleó XIV, ‘tota una revelació’
Al començament de la seua intervenció, l’arquebisbe ha destacat ‘l’esperança, l’èxit i la resposta massiva’ que ha tingut el viatge apostòlic del papa Lleó XIV a Espanya. Segons Benavent, en esta visita el pontífex ‘ha demostrat que té un carisma que el capacita per a dirigir l’Església universal’.
Ha subratllat que Lleó XIV ‘s’ha mostrat com un papa que pot despertar un afecte i una estima cap a Jesucrist, que anuncia l’evangeli amb delicadesa i respecte’. Benavent ha indicat que els bisbes estan ‘molt contents’ amb el resultat d’este viatge i amb l’impacte que ha tingut entre els fidels.
Sobre el discurs del papa al Congrés dels Diputats, l’arquebisbe l’ha qualificat de ‘tota una revelació’ i ha remarcat que va ser ‘magistral’. En la seua opinió, el pontífex ‘sap trobar-se no sols amb l’Església, sinó també amb la societat, amb el món de la cultura, l’esport i amb les institucions polítiques’. Segons Benavent, ‘és el missatge que la societat espanyola necessita en este moment’.
El valencià en l’Església i el paper de les dones
D’altra banda, Benavent ha reivindicat el paper del valencià en la vida de l’Església i en la litúrgia. Ha considerat que s’estan donant ‘xicotets passos’, encara que ‘falta molt per recórrer’, i ha defensat que ‘l’important és que esta qüestió es despolitise’.
Ha recordat que ‘en la nostra diòcesi, més del 50 % dels pares trien l’educació en valencià per als seus fills’. Per això ha assegurat que la llengua ‘la pot utilitzar qui vulga, perquè no està prohibida’, i ha animat a fer-ne ús amb naturalitat tant en l’àmbit educatiu com en l’eclesial.
Preguntat pel paper de les dones en l’Església, especialment en òrgans de responsabilitat i decisió, l’arquebisbe ha indicat que el plantejament passa per ‘vore què és prolongació del ministeri apostòlic i vore què és exigència d’un fonament baptismal’.
Ha explicat que, ‘quan hi ha un fonament baptismal, hi ha ministeris en l’Església als quals poden accedir tot batejat’, és a dir, també les dones. Així ha apuntat que hi ha àmbits de responsabilitat i servicis eclesials oberts als laics, on la presència femenina pot augmentar i tindre més pes real.
Els principals desafiaments de l’Església hui
Respecte als principals reptes que afronta l’Església en l’actualitat, Benavent ha manifestat que el model de transmissió de la fe ha canviat. Ja no es transmet de manera quasi automàtica per herència familiar, sinó que depén sobretot del testimoni personal.
Per este motiu, ha remarcat que ‘els cristians estem cridats a donar testimoni de la nostra fe’. Segons ha dit, ‘la missió de l’Església actual és proposar i despertar una fe viva’, capaç de donar sentit a la vida de les persones en el context actual.
L’arquebisbe ha explicat també que ‘cada vegada és més freqüent el nombre d’adults que demanen a l’Església rebre els sagraments de la iniciació cristiana’. Ha assenyalat que es tracta d’un fenomen que Espanya està reproduint d’altres països d’Europa i que demostra que ‘hi ha alguna llavor que d’alguna manera està brotant’.
‘Com a Església tenim la missió de cuidar estes persones que s’acosten’, ha advertit Benavent. Ha recalcat que és important acompanyar estes conversions adultes amb processos de formació i integració en les comunitats cristianes.
Càritas i el pla d’ajuda per la dana de 2024
En la seua intervenció, l’arquebisbe ha destacat igualment el paper de Càritas Diocesana com a instrument per a ‘l’exercici de la caritat’. Ha detallat les cinc línies d’acció que esta organització ha establit per a ajudar les persones afectades per la dana de 2024.
Segons ha indicat, Càritas destina més de 50 milions d’euros de donatius a estes línies. Inclouen ajudes per a qui ha perdut la vivenda, per a la recuperació de negocis, per a la mobilitat, per a l’atenció de la salut mental i per a les parròquies vinculades a Càritas.
Benavent ha explicat que es tracta d’un pla d’actuació de tres anys, pensat per a donar suport sostingut a les zones més castigades per la dana. Fins ara, ha especificat, s’han destinat ja 35 milions d’euros a les principals àrees afectades, com Catarroja, La Torre (València), Picanya, Alfafar, Aldaia i Utiel, entre altres municipis.
Presència de la cultura cristiana en l’educació
Finalment, l’arquebisbe s’ha referit a la importància que té la presència de l’Església en el món educatiu. Ha defensat que, ‘en una societat plural i desenvolupada, és molt necessari que la cultura cristiana estiga present en la societat’.
Ha conclòs que ‘les universitats han de presentar el que és la visió cristiana de les realitats humanes’. Segons Benavent, esta aportació ajuda a enriquir el debat cultural i social i permet que la fe cristiana dialogue amb altres visions del món en un pla d’igualtat i respecte.
