El Tribunal Suprem ha obert la porta a portar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la regularització extraordinària d’immigrants aprovada a Espanya, per si entrara en conflicte amb el dret comunitari i amb el nou Pacte de Migració i Asil de la UE.
Segons ha acordat l’alt tribunal, la possible consulta a Luxemburg es vincula als recursos que han presentat la Comunitat Valenciana i Aragó contra diversos punts del reial decret del 14 d’abril, conegut com de ‘regularización de extranjeros’. Estes comunitats qüestionen elements clau del disseny d’esta regularització massiva.
Consulta preliminar abans de resoldre les mesures cautelars
Les providències del Suprem arriben abans que el tribunal resolga sobre les mesures cautelars demanades per la Comunitat Valenciana i Aragó. Estes mesures busquen frenar de manera provisional l’aplicació d’alguns aspectes del reial decret mentres es resol el fons del recurs.
En estes resolucions, el Suprem dona trasllat a totes les parts perquè, en un termini de cinc dies, expliquen si consideren procedent plantejar davant el TJUE ‘una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d’extrems del reial decret que en el seu cas podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE’.
Este pas no implica encara que la qüestió haja arribat a Luxemburg, però sí que obri formalment el debat entre les parts sobre la necessitat de demanar una interpretació directa del dret europeu. El que decidisca el Suprem després d’escoltar-les marcarà l’abast del procediment.
Dubtes sobre Schengen i el repartiment de responsabilitats
El Tribunal Suprem demana a les parts que es pronuncien sobre la compatibilitat de la regularització amb el Conveni de Schengen, amb el reglament europeu en matèria migratòria i amb el Tractat de la Unió Europea.
En concret, pregunta per ‘una mesura adoptada per un Estat membre mitjançant una norma reglamentària de rang infralegal en el marc d’una regularització de caràcter massiu i sense que conste coordinació prèvia al respecte amb els altres estats membres’.
El tribunal recorda que, gràcies al reial decret, ‘un nacional d’un tercer país que resulte beneficiari de primera autorització de residència temporal d’un any adquireix dret a circular lliurement per l’espai Schengen durant noranta dies en períodes de cent huitanta’.
Esta lliure circulació afecta tots els països integrats en Schengen, encara que la decisió inicial de donar la residència siga d’Espanya. Per això el Suprem posa el focus en la falta de coordinació prèvia amb la resta d’estats membres.
El marc del nou Pacte de Migració i Asil
El Suprem també destaca que la Unió Europea va aprovar en 2024 el Pacte de Migració i Asil, que ha introduït noves obligacions per als estats membres. Estes obligacions s’han plasmat en normes que establixen un procediment comú en matèria de protecció internacional dins de la Unió.
Segons el tribunal, el reial decret del Govern espanyol ‘conté un procés que constituïx un supòsit de regularització normativa de l’obtenció de permisos de residència per a estrangers en situació irregular a Espanya’.
‘No es tracta, doncs, d’un reconeixement individualitzat d’este permís sinó d’un règim general a nivell normatiu per a tots aquells ciutadans de tercers països que es trobaren a Espanya en situació irregular havent de reunir determinades condicions’, afegix el Suprem.
Per això, l’alt tribunal adverteix que ‘el règim de regularització establit en el Reial decret suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el Pacte de Migració i Asil de la UE’.
A més, remarca que el reglament europeu que desenvolupa este pacte ‘establix amb rotunditat que el marc comú és necessari per a abordar de manera eficaç el fenomen creixent d’arribades mixtes de persones que necessiten protecció internacional i de qui no la necessita’.
El Suprem incidix que, segons este reglament, ‘la responsabilitat per les arribades de migrants i sol·licitants d’asil a la Unió no ha de ser assumida pels estats membres per separat sinó per la UE en el seu conjunt’.
A partir d’ara, les al·legacions de la Comunitat Valenciana, Aragó, l’Administració General de l’Estat i la resta de parts serviran perquè el Suprem decidisca si finalment envia la qüestió prejudicial al TJUE o continua el procediment contenciós sense eixe pas previ europeu.
