Torrent (València) s’ha convertit en la ciutat amb els supermercats més barats d’Espanya, segons un estudi recent de l’Organización de Consumidores y Usuarios (OCU). Vila-real (Castelló) i Santa Pola (Alacant) ocupen el segon i tercer lloc, mentre que la Comunitat Valenciana, junt amb Múrcia, ha obtingut l’índex 100 que l’organització considera com el nivell de preus més barat per a fer la compra.
L’informe assenyala que el gasto mitjà anual d’un hogar espanyol en el supermercat ha arribat als 6.602 euros. Esta quantitat ha crescut un 5,18 % en l’últim exercici, és a dir, 342 euros més. No obstant això, la tria de cadena pot marcar una gran diferència: l’OCU calcula que es pot arribar a estalviar fins a un 20 % del gasto, uns 1.310 euros per any i llar.
Un estudi amb quasi 700 establiments
L’OCU ha presentat este divendres un estudi que analitza l’evolució del gasto en la cistella de la compra durant l’últim any mòbil fins a maig de 2026. L’informe ha tingut en compte 690 establiments de 38 ciutats, a més de supermercats que venen per Internet. En total, l’organització ha comparat 101.520 preus corresponents a una cistella de 244 productes d’alimentació, higiene i drogueria.
Segons l’OCU, l’increment dels preus s’ha moderat respecte a 2025. Tot i això, l’organització avisa que els resultats no recullen encara els efectes de la guerra a Iran en els lineals. L’entitat adverteix que estos impactes ‘terminaran afectant’ la cistella de la compra, encara que de moment no s’han traslladat plenament als preus.
La pujada més forta s’ha produït en els productes frescos, amb un augment global del 4,7 %. Dins d’esta categoria, les fruites i verdures s’han encarit un 3,5 %, les carns un 3,7 % i els peixos han registrat la pujada més destacada, amb un 8,6 %.
Comunitat Valenciana, al capdavant dels preus baixos
En la classificació per localitats, Torrent destaca com la ciutat amb els preus més barats en supermercats. A continuació apareixen Vila-real i Santa Pola, que consoliden el pes de la Comunitat Valenciana en l’estalvi de la compra diària.
En l’extrem contrari, Getxo (Biscaia), Pozuelo de Alarcón i Majadahonda (tots dos municipis de Madrid) i Cerdanyola del Vallès (Barcelona) figuren entre les localitats més cares. Estes diferències territorials expliquen part dels distints marges d’estalvi que arreplega l’estudi.
Per comunitats autònomes, la Comunitat Valenciana i Múrcia obtenen l’índex 100, que l’OCU considera el nivell òptim de preus. Per damunt apareixen les autonomies més cares, com Cantàbria, amb un índex 105, i a continuació Castella-la Manxa, La Rioja, Catalunya, Castella i Lleó, Navarra i País Basc, totes amb un índex 104.
La portaveu de l’OCU, Ileana Izverniceanu, ha explicat que en el seu estudi ‘100 és el nivell òptim’. A més, ha detallat que ‘cada unitat més suposa un augment percentual, de manera que un 105 és un 5 % més car que qui obté el 100, i 104 un 4 % més car’.
L’organització destaca també un canvi de tendència en zones interiors del país. Segons l’OCU, estes regions, tradicionalment més econòmiques, ‘ja no ho són tant’. La raó principal és que, en territoris menys poblats i sobretot rurals, cau la presència dels supermercats que solen reduir més els seus preus.
Les cadenes més barates i més cares
L’estudi classifica com a cadena més barata el supermercat andalús Dani, que ja no opera amb este nom després de la seua adquisició per El Jamón, i que obté un índex 100. En segon lloc apareixen Family Cash i Tifer, amb un índex 102. Després se situen Alcampo i Supeco, amb 103 punts; Lidl i Mercadona, amb 105; i Aldi, amb 107.
En el pol oposat, la cadena més cara és Sánchez Romero, que aconseguix un índex 176. A distància se situen El Corte Inglés, amb un índex 130, i Supercor, també de la mateixa firma, amb 133 punts.
Pel que fa a presència territorial, Lidl apareix com la cadena més barata en 60 localitats. Per la seua banda, Mercadona i Supeco són la millor opció en 28 municipis cadascuna. Açò mostra que, encara que hi ha diferències globals d’índex, l’oferta concreta de cada ciutat també pesa molt en l’estalvi final.
L’informe també identifica els establiments particulars més barats i més cars. El supermercat amb els millors preus és l’Alcampo del centre comercial Bonaire, a Aldaia (València). El seguix el supermercat Alcampo del barri de Coia, a Vigo. En el costat contrari, els més cars són diversos establiments de Sánchez Romero situats als carrers Castelló, Arturo Soria i Castellana, a Madrid.
Cadenes que baixen i que pugen preus
Segons la OCU, en 2026 huit de les 28 grans cadenes han reduït els seus preus. Esta situació contrasta amb la de l’any anterior, quan cap gran cadena va abaixar la seua cistella mitjana.
Entre les reduccions més significatives destaquen Carrefour Market, amb una baixada del 2,7 %. També Lidl ha retallat els seus preus un 1,9 %, Mercadona un 1,8 % i Aldi un 1,4 %. Estes rebaixes suposen un cert alleujament per als consumidors en un context general d’encariment.
En canvi, altres cadenes han aplicat pujades destacades. BM registra l’augment més gran, amb un 5,1 %, mentre que Ahorramás ha incrementat els seus preus un 4,4 %. Estes diferències evidencien que la política comercial de cada firma té un impacte directe en la butxaca dels clients.
L’OCU distingix tres tipus de cistella per a analitzar millor estos moviments. D’una banda, una cistella de productes econòmics; d’altra, una formada per marques líders; i finalment, una de productes frescos.
En la cistella econòmica, els preus de les grans i mitjanes cadenes baixen de mitjana un 1,1 %. No obstant això, la cistella de marques líders puja un 2,5 %, i la de frescos repunta un 2,7 %. Açò indica que l’estalvi es concentra sobretot en gammes bàsiques, mentres que les marques i els aliments frescos continuen encarin-tant-se.
Grandes diferències d’estalvi segons la ciutat
L’estudi subratlla que la tria de supermercat i de ciutat pot suposar un estalvi considerable al final de l’any. En mitjana, la diferència màxima entre la cadena més cara i la més barata permet un estalvi de 1.310 euros per llar, un 20 % del gasto mitjà.
Este marge varia molt segons el municipi. A Madrid capital, l’estalvi potencial arriba als 4.381 euros anuals. En altres localitats madrilenyes, com Alcobendas, Majadahonda i Pozuelo, l’OCU calcula que es poden economitzar fins a 4.270 euros a l’any.
En Barcelona, la diferència entre comprar en el supermercat més barat o el més car se situa entorn dels 1.823 euros anuals. A Las Palmas, l’estalvi potencial puja als 2.167 euros, a Castelló als 2.094 i a Saragossa als 2.023.
Per contra, hi ha municipis on el marge d’estalvi és molt reduït. El cas més extrem és Mieres (Astúries), on l’OCU només detecta un marge de 381 euros anuals. A continuació apareixen Puerto Real (Cadis), amb 434 euros, i Santa Pola, amb 447 euros, tot i que esta localitat alacantina figura entre les més barates en termes absoluts de preu.
En conclusió, l’OCU insistix que comparar preus, triar bé la cadena i aprofitar les opcions més econòmiques continua sent clau per a contindre el gasto de la cistella de la compra.
