El Consell ha autoritzat que el saldo del deute de la Generalitat a 31 de desembre de 2026 puga superar el d’1 de gener en fins a 1.859,7 milions d’euros, amb l’objectiu de finançar la recuperació i reconstrucció de les zones afectades per la dana d’octubre de 2024.
Segons esta autorització, la Generalitat podrà emetre o contratar deute públic amb càrrec al pressupost de l’exercici 2026, sempre dins del límit fixat en la Llei 4/2026, de 22 de juliol, de Pressupostos de la Generalitat per a 2026.
A més, el Consell ha previst que durant el mes de gener de 2027 es puga crear nou deute de la Generalitat per un import addicional. Eixe import no podrà incrementar en més d’un 15 % l’autorització concedida per a 2026 i es computarà dins del límit legal de deute que es fixe per a tot l’exercici 2027.
Esta decisió s’emmarca en la normativa d’hisenda pública de la Generalitat i desplega l’autorització d’endeutament inclosa en els Pressupostos de 2026. Així, es dona cobertura financera a compromisos de despesa ja programats per a la reparació de danys i la reposició d’infraestructures afectades per la dana.
Impacte de la dana i context econòmic
La Generalitat ha explicat que la mesura arriba en un escenari que exigix mantindre un esforç pressupostari específic durant els pròxims exercicis. Este esforç se centra en actuacions de recuperació i reconstrucció en les àrees castigades per la dana d’octubre de 2024, recollides en el Pla de Recuperació i Reconstrucció de la Generalitat.
Els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 inclouen la continuïtat d’estes actuacions, però també la garantia dels servicis públics fonamentals. Entre ells, sanitat, educació o servicis socials, que requerixen estabilitat financera encara que la situació econòmica siga incerta.
Segons remarca el Consell, l’escenari econòmic i financer està condicionat per diversos factors. Cita l’evolució de la situació internacional, la inflació, els tipus d’interés, la pròrroga dels Pressupostos Generals de l’Estat i la falta d’aprovació dels objectius fiscals.
Totes estes circumstàncies influïxen en el cost del finançament i en la planificació pressupostària de la Generalitat. Per això s’ha habilitat este marge d’endeutament addicional, orientat a cobrir necessitats extraordinàries derivades del temporal.
El Consell ha recordat igualment que el deute que es cree al ampar d’esta autorització haurà d’ajustar-se al que establix la Llei 1/2015 de la Generalitat. Esta norma regula l’Hisenda Pública, el Sector Públic Instrumental i les subvencions, i marca els procediments i límits per a l’endeutament.
Reclamació d’un nou model de finançament
En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell, el portaveu, Miguel Barrachina, ha vinculat la necessitat d’endeutar-se amb el sistema de finançament autonòmic. Després d’explicar el nou límit de deute, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana té, segons les seues paraules, ‘el pitjor sistema de finançament autonòmic possible’.
Barrachina ha afegit que esta situació s’ha agreujat en els últims dos anys per l’impacte de la dana. Segons ha dit, eixe context ha obligat la Generalitat a intensificar l’esforç pressupostari per atendre emergències i reparar danys.
El portaveu ha reclamat que la reforma de la financiació es pacte entre totes les comunitats autònomes. A més, ha demanat que el nou model tinga en compte ‘la postrada situació financera’ de la Comunitat Valenciana.
L’objectiu que ha defensat Barrachina és que el resultat de la reforma situe els valencians en el nivell mitjà de finançament dels espanyols. ‘No volem més que situar-nos en la zona mitjana i no per davall, com el nou model alumbrava’, ha afirmat.
Per això ha plantejat també la necessitat d’un fons de nivellació mentres s’aprova el nou sistema de finançament. Segons ha indicat, eixe fons ajudaria a corregir desequilibris temporals i a alleujar la pressió sobre el deute autonòmic, mentres no hi haja un acord definitiu sobre el repartiment de recursos entre territoris.
