La Comunitat Valenciana ha registrat 102,74 punts en qualitat de vida durant 2025, un punt per damunt de la mitjana estatal. La xifra també supera en 0,50 punts la de l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La mitjana d’Espanya ha pujat lleugerament, de 101,43 punts en 2024 a 101,74 en 2025. En el conjunt estatal, els hòmens han obtingut 102,48 punts i les dones, 100,59.
L’Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida (IMCV), publicat per l’INE, mostra diferències entre territoris i entre dimensions. La Comunitat Valenciana figura per damunt de la mitjana estatal i ha sigut una de les autonomies amb més creixement anual.
Les autonomies amb millors resultats
Navarra encapçala, un any més, la classificació amb 105,43 punts. La Rioja n’ha obtingut 104,30, el País Basc 104,12 i Aragó, 103,62.
També han superat la mitjana estatal les Illes Balears, amb 103,54 punts; Cantàbria, amb 103,32; Astúries, amb 102,94; i Madrid, amb 102,81. La Comunitat Valenciana ha arribat als 102,74 punts i Extremadura, als 101,79.
Per davall de la mitjana de 101,74 punts han quedat Castella i Lleó, amb 101,53; Catalunya, amb 101,45; Castella-la Manxa, amb 101,16; i Múrcia, amb 100,64.
Galícia ha sumat 99,88 punts i Andalusia, 99,85. Canàries ha registrat 99,40, Melilla 98,39 i Ceuta, 98,33.
Entre 2024 i 2025, Madrid ha experimentat l’increment més gran, amb 0,59 punts. La Comunitat Valenciana ha sigut la segona autonomia amb més avanç, amb 0,50 punts.
Què mesura l’indicador
La millora estatal s’ha produït perquè han pujat les puntuacions de les condicions materials de vida, el treball, la salut, l’educació, l’entorn i el medi ambient, i l’experiència general de vida.
En canvi, han baixat els resultats de les dimensions d’oci i relacions socials, i de seguretat física i personal. L’INE no ha actualitzat la dimensió de governança i drets bàsics perquè l’Enquesta de Condicions de Vida de 2025 no ha inclòs el mòdul de qualitat de vida.
En la comparació per dimensions, Navarra ha destacat en oci i relacions socials, entorn i medi ambient, i experiència general de vida. El País Basc ha obtingut els millors resultats en condicions materials de vida i educació.
Les Illes Balears han liderat en treball i salut, mentre Cantàbria ho ha fet en seguretat física i personal. La Comunitat Valenciana ha encapçalat la dimensió de governança i drets bàsics.
Diferències per sexe i nacionalitat
L’índex global ha sigut superior per als hòmens que per a les dones. No obstant això, elles han obtingut puntuacions més altes en educació i experiència general de vida: 10,95 i 9,36 punts més, respectivament.
Els hòmens han superat les dones en seguretat física i personal, amb una diferència de 16,09 punts, i en entorn i medi ambient, amb 9,19 punts més.
Per nacionalitat, la població espanyola ha registrat 102,76 punts. La població estrangera procedent de la Unió Europea n’ha obtingut 101,48, i la del resta del món, 97,28.
La població espanyola ha superat els altres grups en educació, amb 115,25 punts, i en condicions materials de vida, amb 101,03. La població europea ha registrat 103,72 i 94,59 punts en estes dimensions; la resta de nacionalitats, 95,31 i 86,43.
En experiència general de vida, la població estrangera de la Unió Europea ha aconseguit la puntuació més alta: 110,17. La població espanyola ha sumat 106,88 i la del resta del món, 96,66.
Este últim grup ha destacat en seguretat física i personal, amb 111,64 punts.
