La investigació judicial sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 ha acumulat 71 toms, 646 resolucions i 690 declaracions, quan s’acosta el seu segon aniversari. La catàstrofe va causar 233 morts a la província de Valencia i la instrucció continuarà oberta, almenys, fins al 30 d’abril de 2027.
La jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra va obrir diligències prèvies un dia després de la tragèdia, inicialment per les 75 morts registrades al seu partit judicial. Des de gener de 2025 centralitza la investigació penal i, des de març d’eixe any, s’hi dedica en exclusiva.
La dimensió de la instrucció
El jutjat instructor ha dictat 592 resolucions, entre interlocutòries, providències, diligències d’ordenació i decrets. A estes se sumen 54 interlocutòries de l’Audiencia de Valencia que han resolt recursos d’apel·lació, segons el Tribunal Superior de Justicia valenciano (TSJCV).
La causa conté 449 peces: una per cada persona morta, a més de les corresponents a familiars perjudicats i persones lesionades. També reunix 13 acusacions populars i nombroses acusacions particulars, moltes agrupades en associacions de víctimes.
Els 71 toms sumen milers de folis. Amb una mitjana aproximada de 500 pàgines per tom, l’expedient arribaria a uns 35.500 folis.
La investigació analitza 233 homicidis i lesions imprudents. Estudia si l’absència de decisions per a protegir la població i els retards o errors en l’avís van estar relacionats amb les morts.
La jutgessa ha prorrogat diverses vegades la instrucció per la seua complexitat i la gravetat dels fets investigats. L’última ampliació fixa com a data límit el 30 d’abril de 2027.
Advocats personats consideren difícil que la causa puga tancar-se aleshores. La descriuen com a ‘exhaustiva’ i ‘minuciosa’, encara que reconeixen ‘la rapidesa i eficàcia’ de la magistrada, que resol amb promptitud els escrits presentats.
Cada declaració pot generar noves sol·licituds de diligències. Per això, els lletrats consultats creuen que la investigació encara pot prolongar-se.
Dos investigats i centenars de testimonis
Des del 10 de març de 2025 hi ha dos persones investigades: Salomé Pradas, exconsellera de Justicia e Interior, i Emilio Argüeso, el seu antic número dos i exsecretari autonòmic d’Emergencias.
Pradas va dimitir tres setmanes després de la dana i ha acudit tres vegades al jutjat. Argüeso va ser destituït un mes després de les inundacions.
Davant de la jutgessa han declarat centenars de testimonis, entre ells familiars de víctimes, responsables i treballadors d’emergències, pèrits i representants polítics. També han comparegut integrants del nucli de Carlos Mazón en la Presidencia de la Generalitat.
Entre els testimonis figuren el de la periodista que va dinar amb Mazón aquell dia i el de Susana Camarero, vicepresidenta primera del Consell. També han declarat alcaldes de municipis afectats i bombers forestals.
La llista inclou Pilar Bernabé, exdelegada del Gobierno; Vicent Mompó, president de la Diputación de Valencia; i Miguel Polo, president de la Confederación Hidrográfica del Júcar.
Així mateix, han testificat José Ángel Núñez, cap de Climatología de l’Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) a València, i Alberto Núñez Feijóo, president del PP.
La investigació ha incorporat nombrosos informes d’Emergencias de la Generalitat. Estos documents han permés saber que el 112 va rebre 19.821 telefonades aquell dia, la majoria a les 17 hores.
A més, la causa espera saber si Meta pot recuperar des d’Estados Unidos els missatges que José Manuel Cuenca, excap de gabinet de Mazón, va intercanviar amb ell durant la jornada.
La situació de Carlos Mazón
Després de quinze mesos d’instrucció i tres oferiments per a declarar, la jutgessa va demanar al febrer al TSJCV que imputara Mazón. La magistrada no podia fer-ho directament perquè ell està aforat com a diputat autonòmic.
La instructora va considerar que la seua ‘exclusió voluntària’ de l’emergència ‘va tindre una repercussió decisiva’ en les morts. No obstant això, al març el TSJCV va rebutjar obrir una causa penal contra l’expresident.
El tribunal va entendre que Mazón no tenia la ‘posició de garant’ en la gestió de l’emergència. Al juny, l’Audiencia de Valencia va admetre la seua personació en la causa.
En el seu primer escrit, Mazón va sostindre que no va tindre responsabilitat per omissió en la catàstrofe. La jutgessa va assenyalar que la seua tesi exculpatòria atribuïa la responsabilitat a la seua exconsellera.
Fonts judicials consideren que ‘no és probable’ que Mazón acabe encausat per la gestió de la dana, encara que ‘sí que és possible’. Eixa opció dependria especialment d’un eventual canvi d’estratègia de Pradas.
Les mateixes fonts creuen que encara falta molt per a arribar al juí oral. També sostenen que la instrucció ha permés conéixer ‘moltíssimes coses’ sobre el que va ocórrer.
En les seues resolucions, la jutgessa ha indicat que el fenomen no era ‘imprevisible’ i que les morts ‘es podien evitar’. Entre les possibilitats esmentades figura un Es-Alert que no haguera sigut ‘tardà’ ni haguera tingut un contingut ‘erroni’.
