We need produce HTML, preserve. Need h2 at least one, only independent brief lines. «Obres noves i diàlegs artístics» clear h2, «Més presència internacional» h2. First p. Each h2 separated by paragraphs? First heading after 4 p, second after many p. Fine. But heading separation requirement h2 at least two p between headings yes. All paragraph line blocks. Include opening paragraphs.
El Centro de Arte Hortensia Herrero ha estrenat el 30 d’octubre una nova disposició de la col·lecció a València. La mostra renova el 75 % de les sales i reunix un centenar d’obres de 57 artistes, majoritàriament internacionals.
Quaranta-cinc peces són noves en l’exposició i 19 artistes s’incorporen a la presentació. Algunes obres es mostren per primera vegada a València. La renovació arriba quan el centre complix tres anys.
Javier Molins, director artístic del CAHH, ha explicat que el canvi arriba després de la primera exposició permanent, dedicada a Anselm Kiefer. Més de 100.000 persones la van visitar.
«Hay un cambio considerable y sustancial del museo. Cumplimos tres años y era momento de cambiar», ha afirmat Molins.
Obres noves i diàlegs artístics
Les peces exposades pertanyen a la col·lecció d’Hortensia Herrero, que actualment té prop de 200 obres. Molins ha assegurat que la col·leccionista ha continuat adquirint-ne des de l’obertura del museu.
«Hortensia Herrero no ha parado de coleccionar», ha dit el director artístic.
Entre les novetats destaca Yayoi Kusama, que exposa a València per primera vegada. La seua peça transforma una carabassa amb els lunars característics del seu univers creatiu.
Molins ha qualificat Kusama com «Es una de nuestras estrellas». Davant de la seua obra hi ha una peça de Maurizio Cattelan: una planxa d’or perforada per trets de diversos calibres.
De les 17 sales del centre, només quatre mantenen la disposició anterior. A més de les 45 obres noves, algunes peces ja pertanyien a artistes presents en la primera mostra.
És el cas de Barceló: la presentació inicial incloïa una obra seua, mentre que l’actual n’exhibix sis. Totes ja formaven part de la col·lecció, però encara no s’havien mostrat.
La nova disposició crea diàlegs entre artistes com Roy Lichtenstein i Jean Dubuffet. D’este últim s’exposa un banc adaptat al CAHH.
Molins ha explicat que l’obra «rompe un poco los límites de la pintura, la escultura mobiliaria y la arquitectura». També s’establixen diàlegs entre Joan Miró i Alexander Calder, així com entre Chillida i Tapies.
La col·lecció incorpora dos obres site-specific, creades expressament per a espais concrets de l’edifici. Una figura humana d’Antony Gormley ocupa un passadís de la segona planta.
A més, una marquesina de Philippe Parreno està situada en la zona de cafeteria. Segons l’artista, busca «dar alegría y vida al espacio».
Una instal·lació digital interactiva en temps real completa les incorporacions. Les flors de l’obra reaccionen quan s’acosta una persona.
El britànic Mat Collishaw també ha substituït la seua instal·lació anterior per Sordid Earth. L’obra proposa al públic submergir-se en un paisatge tropical que evoluciona.
El centre manté sense canvis les sales amb obres d’Antoni Tapies, Anselm Kiefer i David Hockney. També incorpora peces de Miquel Barceló i dos obres de Sean Scully a la capella.
Més presència internacional
Els artistes internacionals representen ara el 65 % de la mostra i procedixen de 16 nacionalitats. Els espanyols suposen el 35 %; en l’exposició inicial, les dos proporcions eren del 50 %.
La quantitat total d’obres és semblant, però alguns artistes ara hi tenen menys peces. Peter Halley, Jason Martín i Manuel Valdés han passat de cinc obres exposades a una.
Molins ha resumit el canvi així: «Ahora el número de artista es más variado y hay menos cantidad de obras de cada artista. Está bastante equilibrado». També considera que l’exposició està vinculada a l’arquitectura de l’edifici.
El director artístic ha dit: «Las obras encajan bien con la arquitectura del edificio, esta exposición creo que no sería extrapolable a otro espacio que no fuera este». La previsió és mantindre la mostra durant un parell d’anys.
La col·leccionista, segons Molins, «siempre dice que no le gusta hacer lo que todo el mundo. Vamos a ir viendo cómo reacciona la gente». Per això, la duració prevista podria ajustar-se segons la resposta del públic.
El perfil dels visitants també ha canviat. Durant molts mesos, el 90 % eren valencians i el 10 % procedia de fora.
Ara, la mitat dels visitants són valencians i l’altra mitat, estrangers que han incorporat el CAHH als seus itineraris. L’objectiu de la col·lecció és acostar obres destacades a la ciutat.
Molins ha atribuït a Hortensia Herrero la voluntat de portar a València «el mejor arte que hay actualmente para que la gente no tenga que ir a ciudades como Londres, Nueva York o París, que en su propia ciudad, los ciudadanos de aquí o los que nos visitan, pueden ver obras de primer nivel».
A la presentació han assistit Hortensia Herrero, Juan Roig i tres de les seues filles: Amparo, Hortensia i Juana.
