La Generalitat reprendrà les negociacions per a adquirir el Trinquet de Pelayo. Així ho ha comunicat la nova consellera d’Educació, Cultura i Esport Raquel Tamarit en les Corts Valencianes.
El Trinquet de Pelayo aquesta en el número 6 d’aquest carrer de València i és considerat com la Catedral de la Pilota Valenciana. Inaugurat en 1868, compta amb 4 galeries, les de les parets del dau i la resta més altres dos sobre les muralles, les parets laterals.
Aquest local, al qual s’entra a través d’un restaurant, és propietat actualment de la Fundació de Pilota Valenciana en una col·laboració públic-privada. No es tracta del primer intent de la Generalitat d’adquirir aquest espai esportiu. El president de les Corts Enric Morera ja va proposar aquesta compra a l’inici de la legislatura 2015, no obstant això es va mantindre l’acord de lloguer amb els actuals propietaris.
La llotgeta és molt ampla i una miqueta elevada, però sense mur de protecció per als espectadors, a més la llotgeta de les autoritats superior la cobreix totalment, de manera que per a enviar la pilota no hi ha suficient amb una volea llarga, sinó que cal fer-la baixa i ben dirigida.
En el frontó del dau, i al costat de la llotgeta, hi ha una porta que porta al bar del trinquet, en aquest lloc també acostuma a haver-hi gent veient la partida, així que és un altre racó per a defensar i/o evitar que es fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir esmorteïda.
En els seus començaments la terra era de lloses, i fins al 1920 era de rajoles. Fins a 1976 va ser un trinquet descobert, és a dir, sense sostre. Tampoc estava completament delimitat, ja que, a pesar que les galeries estaven cobertes per unes malles metàl·liques, les pilotes podien eixir per dalt (o pels forats).
