10.4 C
València
Dissabte, 27 desembre, 2025

The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Pérez Llorca visita Utiel i trasllada el carinyo del Consell als afectats per la dana

El president ha expressat el suport del Consell als veïns d'Utiel afectats per la dana i ha recorregut el consistori i obres de reconstrucció. Ha valorat l'esforç veïnal i municipal per a accelerar la volta a la normalitat.

Agricultura activa el protocol per malaltia de Newcastle en una granja avícola valenciana

La Conselleria d'Agricultura ha activat el protocol sanitari després d'un focus detectat el 23 de desembre en una explotació avícola i ha reforçat la vigilància per dos sospites en el perímetre. S'està a l'espera de la confirmació oficial del Laboratori Central; no hi ha risc per al consum de carn cuinada i ous

Pérez Llorca visita Utiel i trasllada el suport del Consell als afectats per la dana

El president ha recorregut l'ajuntament i diverses obres de reconstrucció a Utiel, ha expressat el suport institucional i ha posat en valor la resposta veïnal després de les inundacions de 2024.

El Consell aprova un decret llei per a combatre la burocràcia i eliminar duplicitats

El Consell ha aprovat un decret llei contra la hiperregulación per a agilitzar procediments, reforçar la unitat de mercat i modernitzar la gestió pública. La norma simplifica tràmits, retalla terminis i neta l'ordenament de normes redundants.

¿Valéncia o València, sorprés o sorprès? Accentuació de la lletra E. Creiximents estructurals de la vocal È

Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana reivindica que la normativa hauria d’adaptar-se a l’ús real de la llengua i planteja com a possible solució acceptar normativament les dues formes, respectant la diversitat lingüística i la identitat dels parlants

El Consell aprova prorrogar els pressupostos de la Generalitat de 2025 des de l’1 de gener de 2026

El Consell ha aprovat un decret que estén els comptes de 2025 des de l'1 de gener de 2026 fins que es publiquen i entren en vigor els pressupostos de 2026. La norma ordena l'execució de la pròrroga i el seu tancament quan hi haja nous comptes.

El Consell demana al PSOE equilibri en la seua petició de WhatsApp sobre la DANA

Miguel Barrachina ha reclamat al PSOE equilibri després de demanar els WhatsApp enviats per Feijóo a Mazón el dia de la DANA i ha apel·lat a respectar la causa judicial.

El Consell aprova un decret llei per a reduir burocràcia i simplificar tràmits

El Consell ha aprovat un decret llei de mesures urgents enfront de la hiperregulación per a agilitzar procediments, eliminar duplicitats i reforçar la unitat de mercat. La norma es remet a les Corts i introduïx canvis estructurals, recolzats en tecnologia, per a una administració més àgil i previsible.