Una dona ha presentat este divendres als jutjats d’Alacant la primera querella criminal a l’Estat espanyol pel ‘robatori de bebès’ durant el Franquisme, a causa de la desaparició de la seua germana melliza al març del 1962 a l’Hospital General d’Alacant.
Així ho ha indicat la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua), impulsora de la iniciativa, que ha concretat que la querella s’ha interposat per delictes de detenció il·legal, segrest amb desaparició, falsedat, crim de desaparició forçada, tot això en un context de crims contra la humanitat.
Des de l’entitat han indicat que els pares de la querellant mai van veure el cos de la seua altra filla suposadament morta. El 2012 i 2013, dins de la investigació realitzada per la Fiscalia d’Alacant, es van realitzar sengles exhumacions i en cap de les dues ocasions es van trobar restes que, una vegada realitzats les anàlisis d’ADN, tingueren coincidència genètica amb la família. Malgrat aquesta evidència, el cas va ser arxivat.
En l’època en la qual va desaparèixer la melliza de la querellant, «els bebès desapareixien dels centres hospitalaris als quals anaven les embarassades, a els qui se’ls deia que la seua filla o fill havia mort», han assenyalat.
«La ideologia nacionalcatòlica de regeneració de l’esperit nacional justificava aquests fets per a reubicar als bebès en ‘famílies de bé’. Desenes de milers de dones, sense drets ni llibertats, convertida la maternitat en la seua destinació pel nacionalcatolicisme, van veure desaparèixer els seus beus poc després de donar-los a llum», han insistit.
I han afegit: «Ginecòlegs, obstetras, infermeres, rectors, funcionaris de diferents sectors i dones de l’elit que regentaven pisos de joves embarassades són algunes de les figures que s’arrogaron el dret de decidir què famílies eren òptimes per a criar bebès, sabent-se impunement protegides pel silenci còmplice, el consentiment, l’aquiescència i, almenys en alguns casos, la col·laboració activa de l’Estat franquista, règim criminal per excel·lència».
Al seu entendre, la participació de l’Estat es produeix, depenent del moment històric, «bé directament bé mitjançant el consentiment, l’ocultació, suport i aquiescència en possibilitar la continuïtat fent cas omís dels crims, la qual cosa es reflecteix en les escasísimas investigacions d’aquests casos o, quan les hi ha hagut, en l’absència de la deguda diligència».
Des de Ceaqua han recordat que el Consell de Drets Humans de Nacions Unides ha reiterat en nombroses ocasions a l’Estat espanyol la necessitat d’investigar de manera exhaustiva aquests crims. El propi Parlament Europeu va emetre un Informe al novembre del 2017 amb 31 recomanacions per a fer efectiva la labor que ha de realitzar l’Estat espanyol, «una labor que encara avui està per fer», han lamentat.
«Fins ara, la Llei de Memòria Democràtica no ha facilitat l’obertura de les causes penals dels criminals franquistes. Ens trobem davant de crims de dret internacional impunes, no investigats ni jutjats judicialment en l’Estat espanyol, incomplint-se d’aquesta forma el mandat i les obligacions internacionals que s’han contret sobre aquest tema», han criticat.
Des de Ceaqua han interpel·lat a jutges i magistrats espanyols perquè investiguen i enjudicien els crims del franquisme «posant fi a la política d’impunitat que han mantingut fins avui i aplicant el Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Penal Internacional».
