La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha criticat les negociacions entre PP i Vox en la Comunitat Valenciana i ha titllat de ‘autèntica barbaritat’ frenar l’Agenda Verda, en retraure que Carlos Mazón deixe en mans d’un partit negacionista les polítiques ambientals.
En una entrevista radiofònica, Aagesen ha advertit que el negacionismo climàtic ‘suposa un retrocés en matèria ambiental’ i deixa a Espanya, i especialment a la Comunitat Valenciana, més exposada a l’efecte del calfament: augment de temperatures, sequeres persistents i fenòmens extrems que ja impacten sobre la vida quotidiana i l’economia regional.
‘Crec que el PP està desprotegiendo als valencians i a les valencianes’, ha assenyalat, en sostindre que aparcar mesures de mitigació i adaptació reduïx la capacitat d’anticipar-se als riscos i encarix les respostes d’emergència.
La ministra ha recordat que este debat coincidix amb la decisió europea d’acudir amb una sola veu a la pròxima Cimera del Clima (COP-30) i ha subratllat que el Pacte Verd Europeu és ‘més necessari que mai’. Al seu juí, desmuntar eixe full de ruta en l’àmbit autonòmic sol afegiria incoherència i retards en la transició que ja està en marxa.
Risc de retrocés climàtic
Durant l’entrevista, Aagesen ha parlat dels plans de gestió de riscos d’inundació i ha reconegut que encara ‘queda molta faena per fer’ en prevenció i en coordinació entre administracions perquè les mesures passen del paper a la pràctica.
Ha explicat que el Ministeri va actualitzar en 2023 les planificacions hidrogràfiques i els plans de risc d’inundació, que ara estan en revisió dins del quart cicle, un procés orientat a ajustar les actuacions a l’evolució del clima i a les lliçons apreses en episodis recents.
Però ha insistit que totes eixes mesures és ‘fonamental‘ que s’apliquen també des de les comunitats autònomes i els ajuntaments, que són els qui ordenen el territori, autoritzen desenrotllaments urbanístics i gestionen la protecció civil en primera línia.
Aagesen ha remarcat la importància de l’ordenació del territori i de la planificació urbana per a reduir l’exposició de la població als riscos naturals: ‘Cal saber on es pot construir, on cal tindre a la població avisada i com actuar en cas d’emergència. En cultura de prevenció queda molta faena per fer’.
Adaptació i diferències territorials
En paral·lel, ha explicat que el Govern treballa en un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, amb formació i guies per a les administracions locals, a més d’un mapa de riscos climàtics actualitzat, ferramentes que busquen facilitar decisions informades i protocols d’actuació.
La ministra ha precisat que s’han identificat ‘141 riscos climàtics més dels que hi havia en 2020’; molts continuen creixent i són ‘irreversibles‘, per la qual cosa requerixen respostes específiques segons el territori.
‘No és el mateix viure a l’interior que en la costa, o en un municipi envoltat de boscos que en una ciutat afectada per onades de calor, per això és fonamental que eixa informació arribe a cada territori’, ha conclòs.
Aagesen ha indicat que viatja esta vesprada juntament amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a la Cimera del Clima (COP-30) al Brasil, i ha reiterat que frenar l’Agenda Verda només debilita la capacitat d’adaptació de les regions més vulnerables.



