L’Audiència Provincial de València ha absolt a l’inspector cap de Policia acusat d’un delicte d’odi per vincular immigració i delinqüència durant una xarrada. El tribunal sosté que, encara que el ponent es va extralimitar en alguns passatges, les seues manifestacions queden emparades per la llibertat d’expressió i la imposició de penes de presó resultaria desproporcionada en este cas.
La resolució centra el debat en si les paraules de l’agent constituïen una incitació a la xenofòbia. Els magistrats conclouen que la intervenció del Dret Penal ha de ser previsible per al ciutadà mitjà i reservar-se als supòsits més palmaris i indiscutibles d’incitació, un llindar que consideren no aconseguit pels fets jutjats.
Llibertat d’expressió i llindar penal
Amb eixe enfocament, la sala defén una interpretació restrictiva dels límits a la llibertat d’expressió. Subratlla que el recurs a sancions penals ha de ser excepcional i només procedent quan les conductes traspassen de manera inequívoca la frontera del discurs protegit, alguna cosa que no aprecien en esta causa.
La fallada reconeix que el conferenciant va depassar el to adequat en determinats moments, però descarta que les seues afirmacions constituïren una incitació clara a la discriminació o a l’odi. D’ací ve que entenga que una resposta punitiva de presó no seria proporcional, al no concórrer els elements més evidents que exigix el tipus penal.
La sentència ja ha sigut notificada a les parts i pot ser recorreguda en apel·lació. En eixe cas, un altre tribunal examinaria l’adequació jurídica del pronunciament, dins dels terminis i llits previstos per la llei.
Més enllà del cas concret, la resolució delimita els contorns entre el retret social a determinades expressions i la intervenció penal, i recalca que només els supòsits més evidents d’incitació poden integrar el delicte d’odi.
