L’advertència de l’OMS a les portes del 2021: «Per damunt de qualsevol cosa»

 

En unes hores posem punt final a l’any 2020 i donem la benvinguda al 2021. La pandèmia del Covid-19 ha sigut la gran protagonista i, lamentablement, ho seguirà sent en 2021, encara que esperem, per a millor. A demés, amb la vacuna tenim més esperances i veiem la llum al final del túnel.

 

COVAX necessita 4.000 milions de dòlars

Ara més que mai, és hora d’acomiadar un any com mai ho havíem fet, amb màxima precaució, evitant festes i reunions innecessàries. Serà un cap d’any estrany, com tot el 2020, però valdrà la pena. I com sempre, ja s’estan emetent els discursos de cap d’any. Toca fer balanç de què és bo i del que és dolent. És hora de pensar en els errors duts a terme per no repetir-los, de pensar en el que vindrà amb els peus a terra.

 

El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha sigut un dels primers a donar el discurs de cap d’any i ha demanat que «totes les persones en risc, no només en els països que poden permetre’s les vacunes, siguen immunitzades» contra el Covid-19.

 

«Este és el repte per este nou any», ha afirmat. I és per això que, segons Tedros, COVAX, el sistema de repartiment de vacunes a escala mundial, necessita «urgentment un poc més de 4.000 milions de dòlars per comprar vacunes per als països d’ingressos baixos».

 

És evident que la vacuna ens ha portat llum i optimisme. «Les vacunes oferixen esperança en el rumb de la pandèmia», ha assegurat el director general de l’OMS, que considera essencial, en este sentit, l’equitat.

 

«Hi ha llum al final del túnel, i arribarem junts. L’OMS està amb tu. Som una família i estem junts en això. Us desitjo a vosaltres i als vostres éssers estimats un any nou pacífic, segur i saludable». Tedros ha tancat el discurs pronunciant els tres desitjos de l’OMS per a l’any vinent.

 

Què demana l’OMS per a este 2021?

Podríem dir, doncs, que la carta als Reis Mags de Tedros i de l’OMS, es reduïx a tres desitjos bàsics. Primer, més inversió en Salut Pública per part dels governs. Este 2020 ha demostrat que no és suficient. «Tenim en el punt de mira la inversió en la cobertura sanitària universal per fer realitat la salut per a tothom», ha apuntat el director de l’OMS.

 

En segon lloc, Tedros recorda que el procés de vacunació serà llarg i, per tant, és essencial que la població seguisca «respectant les mesures provades i comprovades que ens mantenen segurs». Es refereix, per descomptat, al compromís tan necessari per part dels ciutadans de seguir mantenint la distància de seguretat, protegir-se amb la mascareta, rentar-se les mans contínuament i evitar aglomeracions, entre d’altres.

 

«Estes mesures simples, però efectives, salvaran vides i reduiran el sofriment que tantes persones han viscut en 2020», assegura, instant a la població a complir les normes i restriccions i a interioritzar les mesures de seguretat individuals en el nostre dia a dia.

 

I en tercer i últim lloc, el director general de l’OMS demana, «treballar junts de forma solidària, com a comunitat mundial, per promoure i protegir la salut avui i en el futur».

 

«Hem vist com les divisions en la política i en les comunitats alimenten el virus i fomenten la crisi», ha volgut recordar Tedros a tots els països europeus. «El 2020, una crisi sanitària de proporcions històriques ens ha demostrat que tot el món està connectat», ha finalitzat.

 

L’OMS aposta per la col·laboració i l’associació per salvar vides i guanyar la lluita contra la malícia, la desinformació i, sobretot, contra una pandèmia que no entén de nacionalitats.

Últimes notícies

Compromís reclama investigar la gestió política de l’incendi de la Devesa

Compromís per València portarà al pròxim ple municipal una moció per crear una comissió d’investigació sobre la gestió de l’incendi que ha arrasat 37 hectàrees de la Devesa de El Saler. L’equip de govern defensa que ha actuat amb transparència i que la prioritat ha de ser aclarir qui va provocar el foc.

València estrena un gran mural de Luis de la Fuente després de ser vandalitzat a Barcelona

La façana del Centre Municipal de Persones Majors de Montolivet exhibix ja un mural de grans dimensions de Luis de la Fuente, reproducció de l’obra que va ser vandalitzada a Barcelona després del títol mundial d’Espanya.

El nou Hospital General de Castelló complix terminis i manté l’estrena per a 2026

Els tràmits del nou Hospital General Universitari de Castelló avancen segons el calendari i Sanitat preveu notícies positives prompte. El centre multiplicarà quiròfans, UCI i habitacions individuals respecte a l’actual hospital.

Santa Bàrbara decreta dos dies de dol per la mort d’un bebé de 18 mesos

Santa Bàrbara ha decretat dos dies de dol per la mort d’un bebé de 18 mesos, després de trobar els seus restes en una vivenda i detindre els pares a València acusats d’homicidi. El cas ha commocionat el municipi, que descriu la família com aparentment integrada i sense senyals evidents de risc.

Pérez Llorca acusa Sánchez de impedir un finançament just per a les autonomies

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat a Polop que el nou model de finançament autonòmic que impulsa el Govern central és incompatible amb Pedro Sánchez i només busca, segons ell, contentar l’independentisme català. També ha denunciat que totes les autonomies han vist rebutjades les seues al·legacions tècniques i que els valencians han sigut castigats en finançament i infraestructures.

València dedicarà el betlem monumental de Nadal als 700 anys del Corpus i a José Vergara

La instal·lació, de quasi 40 metres quadrats, podrà visitar-se gratuïtament des del 2 de desembre al Saló de Cristall

Rehabilitar un os triat per a l’alliberament marca després com es comporta al bosc

Un estudi amb ossos orfes rehabilitats en sis països europeus mostra que el tipus de rehabilitació influïx en com es mouen i en la seua actitud davant espais humanitzats quan tornen a la natura.

El Nou Mestalla entra en una fase clau amb l’itzat de la coberta

El Nou Mestalla ha iniciat l’itzat coordinat de l’estructura principal de la futura coberta, una maniobra complexa amb tecnologia d’elevació sincronitzada que marcarà la configuració definitiva de l’estadi.