L’advertència de l’OMS a les portes del 2021: «Per damunt de qualsevol cosa»

 

En unes hores posem punt final a l’any 2020 i donem la benvinguda al 2021. La pandèmia del Covid-19 ha sigut la gran protagonista i, lamentablement, ho seguirà sent en 2021, encara que esperem, per a millor. A demés, amb la vacuna tenim més esperances i veiem la llum al final del túnel.

 

COVAX necessita 4.000 milions de dòlars

Ara més que mai, és hora d’acomiadar un any com mai ho havíem fet, amb màxima precaució, evitant festes i reunions innecessàries. Serà un cap d’any estrany, com tot el 2020, però valdrà la pena. I com sempre, ja s’estan emetent els discursos de cap d’any. Toca fer balanç de què és bo i del que és dolent. És hora de pensar en els errors duts a terme per no repetir-los, de pensar en el que vindrà amb els peus a terra.

 

El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha sigut un dels primers a donar el discurs de cap d’any i ha demanat que «totes les persones en risc, no només en els països que poden permetre’s les vacunes, siguen immunitzades» contra el Covid-19.

 

«Este és el repte per este nou any», ha afirmat. I és per això que, segons Tedros, COVAX, el sistema de repartiment de vacunes a escala mundial, necessita «urgentment un poc més de 4.000 milions de dòlars per comprar vacunes per als països d’ingressos baixos».

 

És evident que la vacuna ens ha portat llum i optimisme. «Les vacunes oferixen esperança en el rumb de la pandèmia», ha assegurat el director general de l’OMS, que considera essencial, en este sentit, l’equitat.

 

«Hi ha llum al final del túnel, i arribarem junts. L’OMS està amb tu. Som una família i estem junts en això. Us desitjo a vosaltres i als vostres éssers estimats un any nou pacífic, segur i saludable». Tedros ha tancat el discurs pronunciant els tres desitjos de l’OMS per a l’any vinent.

 

Què demana l’OMS per a este 2021?

Podríem dir, doncs, que la carta als Reis Mags de Tedros i de l’OMS, es reduïx a tres desitjos bàsics. Primer, més inversió en Salut Pública per part dels governs. Este 2020 ha demostrat que no és suficient. «Tenim en el punt de mira la inversió en la cobertura sanitària universal per fer realitat la salut per a tothom», ha apuntat el director de l’OMS.

 

En segon lloc, Tedros recorda que el procés de vacunació serà llarg i, per tant, és essencial que la població seguisca «respectant les mesures provades i comprovades que ens mantenen segurs». Es refereix, per descomptat, al compromís tan necessari per part dels ciutadans de seguir mantenint la distància de seguretat, protegir-se amb la mascareta, rentar-se les mans contínuament i evitar aglomeracions, entre d’altres.

 

«Estes mesures simples, però efectives, salvaran vides i reduiran el sofriment que tantes persones han viscut en 2020», assegura, instant a la població a complir les normes i restriccions i a interioritzar les mesures de seguretat individuals en el nostre dia a dia.

 

I en tercer i últim lloc, el director general de l’OMS demana, «treballar junts de forma solidària, com a comunitat mundial, per promoure i protegir la salut avui i en el futur».

 

«Hem vist com les divisions en la política i en les comunitats alimenten el virus i fomenten la crisi», ha volgut recordar Tedros a tots els països europeus. «El 2020, una crisi sanitària de proporcions històriques ens ha demostrat que tot el món està connectat», ha finalitzat.

 

L’OMS aposta per la col·laboració i l’associació per salvar vides i guanyar la lluita contra la malícia, la desinformació i, sobretot, contra una pandèmia que no entén de nacionalitats.

Últimes notícies

El PSPV tanca files amb Vicent Mascarell davant el juí oral per presumptes calúmnies al PP

El PSPV-PSOE ha reafirmat el seu suport total a Vicent Mascarell i ha criticat l’obertura de juí oral per un presumpte delicte de calúmnies al PP arran d’un vídeo on atribuïa al partit un acte vandàlic contra la seu socialista de València.

La tercera ona de calor dispara els 41,8 °C a Beneixama i la tempesta deixa ratxes de 80 km/h

L’inici de la tercera ona de calor ha deixat fins a 41,8 graus a Beneixama i una tempesta molt intensa ha registrat ratxes de vent de més de 80 km/h en municipis de les comarques valencianes.

Els embassaments del Xúquer baixen al 60,8 % i els del Segura al 56,4 % en plena onada de calor

La reserva hidrica continua el descens estival: el Xuquer es troba al 60,8 % i el Segura al 56,4 %, encara per damunt de fa un any i de la mitjana de la darrera decada.

El Levante incorpora de nou Manu Sánchez cedit pel Celta per a la temporada 2026-27

El Celta ha tancat amb el Levante UD la cessió amb opció de compra del lateral Manu Sánchez per a la temporada 2026-27, en el que serà el seu segon any al Ciutat de Valencia.

Tres dones assassinades en 24 hores en possibles crims masclistes a Màlaga, Toledo i Alacant

La portaveu del Govern ha condemnat els tres presumptes assassinats masclistes registrats en 24 hores a Màlaga, Toledo i Almoradí (Alacant), que podrien elevar a 33 les víctimes mortals d'enguany. La Guàrdia Civil investiga els casos mentres es recorden els servicis d'atenció 24 hores a víctimes de violència masclista.

El nou complex administratiu de Jesús concentrarà servicis provincials a partir de 2029

La Diputació de València invertirà 22,75 milions d’euros en un nou complex administratiu al barri de Patraix que centralitzarà des de 2029 bona part dels servicis provincials. El projecte combinarà tres edificis nous amb immobles històrics i inclourà mesures de sostenibilitat i d’eficiència en la gestió.

La jutgessa de la DANA exigix saber qui va redactar l’informe 4 d’Emergències

La jutgessa que investiga la DANA ha ordenat a l’AVSRE identificar el tècnic que va elaborar l’informe número 4 del 29 d’octubre de 2024 i aclarir quan es va remetre a la llista de difusió oficial, davant les discrepàncies entre dos versions del mateix document.

Encauen 14 persones per presumptes sobrecostos en obres de casernes de la Guàrdia Civil a la Comunitat

Un jutjat de València ha encausat 14 persones, entre elles un tinent coronel de la Guàrdia Civil, per presumptes sobrecostos i una suposada xarxa de corrupció en obres de casernes entre 2018 i 2022.