L’advertència de l’OMS a les portes del 2021: «Per damunt de qualsevol cosa»

 

En unes hores posem punt final a l’any 2020 i donem la benvinguda al 2021. La pandèmia del Covid-19 ha sigut la gran protagonista i, lamentablement, ho seguirà sent en 2021, encara que esperem, per a millor. A demés, amb la vacuna tenim més esperances i veiem la llum al final del túnel.

 

COVAX necessita 4.000 milions de dòlars

Ara més que mai, és hora d’acomiadar un any com mai ho havíem fet, amb màxima precaució, evitant festes i reunions innecessàries. Serà un cap d’any estrany, com tot el 2020, però valdrà la pena. I com sempre, ja s’estan emetent els discursos de cap d’any. Toca fer balanç de què és bo i del que és dolent. És hora de pensar en els errors duts a terme per no repetir-los, de pensar en el que vindrà amb els peus a terra.

 

El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha sigut un dels primers a donar el discurs de cap d’any i ha demanat que «totes les persones en risc, no només en els països que poden permetre’s les vacunes, siguen immunitzades» contra el Covid-19.

 

«Este és el repte per este nou any», ha afirmat. I és per això que, segons Tedros, COVAX, el sistema de repartiment de vacunes a escala mundial, necessita «urgentment un poc més de 4.000 milions de dòlars per comprar vacunes per als països d’ingressos baixos».

 

És evident que la vacuna ens ha portat llum i optimisme. «Les vacunes oferixen esperança en el rumb de la pandèmia», ha assegurat el director general de l’OMS, que considera essencial, en este sentit, l’equitat.

 

«Hi ha llum al final del túnel, i arribarem junts. L’OMS està amb tu. Som una família i estem junts en això. Us desitjo a vosaltres i als vostres éssers estimats un any nou pacífic, segur i saludable». Tedros ha tancat el discurs pronunciant els tres desitjos de l’OMS per a l’any vinent.

 

Què demana l’OMS per a este 2021?

Podríem dir, doncs, que la carta als Reis Mags de Tedros i de l’OMS, es reduïx a tres desitjos bàsics. Primer, més inversió en Salut Pública per part dels governs. Este 2020 ha demostrat que no és suficient. «Tenim en el punt de mira la inversió en la cobertura sanitària universal per fer realitat la salut per a tothom», ha apuntat el director de l’OMS.

 

En segon lloc, Tedros recorda que el procés de vacunació serà llarg i, per tant, és essencial que la població seguisca «respectant les mesures provades i comprovades que ens mantenen segurs». Es refereix, per descomptat, al compromís tan necessari per part dels ciutadans de seguir mantenint la distància de seguretat, protegir-se amb la mascareta, rentar-se les mans contínuament i evitar aglomeracions, entre d’altres.

 

«Estes mesures simples, però efectives, salvaran vides i reduiran el sofriment que tantes persones han viscut en 2020», assegura, instant a la població a complir les normes i restriccions i a interioritzar les mesures de seguretat individuals en el nostre dia a dia.

 

I en tercer i últim lloc, el director general de l’OMS demana, «treballar junts de forma solidària, com a comunitat mundial, per promoure i protegir la salut avui i en el futur».

 

«Hem vist com les divisions en la política i en les comunitats alimenten el virus i fomenten la crisi», ha volgut recordar Tedros a tots els països europeus. «El 2020, una crisi sanitària de proporcions històriques ens ha demostrat que tot el món està connectat», ha finalitzat.

 

L’OMS aposta per la col·laboració i l’associació per salvar vides i guanyar la lluita contra la malícia, la desinformació i, sobretot, contra una pandèmia que no entén de nacionalitats.

Últimes notícies

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant Manuel Villar assegura que el govern municipal del PP ha oferit transparència i col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern local ha entregat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i acusa l’esquerra de donar lliçons de transparència mentre critica la gestió del cas d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d Alacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en l adjudicació de vivendes públiques de Les Naus a la Platja de Sant Joan i ha criticat l actuació de l Ajuntament d Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern municipal ha facilitat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i critica la gestió del PSOE a Alcoy per un cas d’expedient disciplinari a una funcionària.

Villar defensa que el govern del PP en Alacant ha sigut transparent amb el cas Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, insistix que el govern del PP està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en la promoció de vivendes públiques Les Naus a la Platja de San Juan i critica la gestió del cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.