Caixa Popular obté uns resultats de 17,5 milions d’euros el 2021


Caixa Popular ha obtingut uns beneficis de 17,5 milions d’euros, un 34% més que en l’exercici anterior, després de fer unes dotacions de 8,23 milions d’euros. Uns resultats que, després d’impostos, ascendeixen a 14,6 milions d’euros, amb un creixement del 32%.

La cooperativa de crèdit, que es consolida com a principal entitat financera valenciana, ha acabat el 2021 amb uns depòsits de 2.213 milions d’euros, cosa que representa un increment del 14%.

Caixa Popular ha mantingut una política activa a l’hora d’oferir finançament a les empreses, cooperatives, comerços, autònoms i famílies valencianes. Les inversions creditícies s’han situat en 1.578 milions d’euros, cosa que implica un creixement del 20,67% respecte del 2020.

Les dotacions al fons d’insolvència de 8,23 milions d’euros situen la cobertura total de la morositat en un 75,0%, amb una ràtio de mora del 3,62%.

Al tancament de l’exercici, el marge d’interessos ha arribat a 40 milions d’euros, amb un increment del 4%; i el marge brut, a 62 milions d’euros, amb un augment de l’11%. La ràtio d’eficiència s’ha situat en 59,72%.

Durant el 2021, i a diferència de la resta de les entitats del sector, Caixa Popular ha mantingut el seu pla d’expansió i ha obert dos oficines noves. L’una al centre de València, al carrer de Ciril Amorós, i l’altra a la província d’Alacant, a la ciutat de Dénia. Ambdues presenten un disseny innovador pensat per a oferir una experiència òptima al client

A més, ha arribat a un acord amb Cheste Agraria Cooperativa Valenciana per a tindre el seu primer agent financer en la població de Xest. Amb això, la xarxa de Caixa Popular se situa en 76 oficines repartides per les principals poblacions valencianes, que ofereixen l’horari presencial més ampli del mercat, ja que obrin al públic en horari de matí i vesprada.

Cada vegada també són més les persones que confien en la banca cooperativa, valenciana, amb valors, social i diferent de Caixa Popular, que ja supera els 235.000 clients, dels quals el 78,60% són usuaris de Ruralvía, la banca digital de l’entitat, que combina la tecnologia més moderna i tota la capacitat de desenvolupament que ofereix pertànyer al Grup Caixa Rural.

El creixement també es trasllada a l’equip humà. Caixa Popular ha creat l’any 10 llocs de treball nous. L’entitat compta amb una plantilla de 395 persones, en què el 89% són sòcies de treball i, per tant, propietàries de la cooperativa.

Caixa Popular ha destinat 1,7 milions d’euros a iniciatives d’impacte social a la Comunitat Valenciana, col·laborant amb més de 700 entitats

 

L’entitat reverteix en la societat els beneficis que genera i deixa una empremta social important en el territori valencià. Gràcies al compromís amb les persones i a la implicació amb l’entorn, durant 2021 l’entitat s’ha implicat en multitud de projectes que contribueixen a dinamitzar i millorar a la societat valenciana, amb una rellevància especial en els que ajuden a empoderar la dona, enfortir el teixit comercial i empresarial, la cura del medi ambient i la biodiversitat, l’esport i la cultura valenciana.

El Pla Estratègic de Caixa Popular continuarà fixant les claus en un creixement sostenible, que permeta oferir un model de banca cooperativa, valenciana, amb valors, social i diferent.

 

Dades en milions d’euros

2020

2021

% variació

Marge d’interessos

38,73

40,12

4

Marge brut

56,24

62,50

11

Marge abans de provisions

22,77

25,18

11

Resultats de l’activitat d’explotació

13,40

18,83

41

Resultats bruts

13,05

17,55

34

Resultats Nets

10,98

14.56

33

 

Depòsits

1.941

2.213

14

Inversió

1.307

1.578

21

Ràtio d’eficiència

59,52

59,72

0

ROA

0.60

0.65

+0.05

ROE

10.28

12,40

+2.12

Nombre d’oficines

75

76

+1

Nombre de persones

385

395

+10

Últimes notícies

Els jurats dels Premis Jaume I alerten de l’impacte de la desinformació i reclamen una IA ètica

Els jurats dels Premis Rei Jaume I, entre ells 25 Nobel, advertixen del mal de la desinformació per a la ciència i demanen normes ètiques per a la intel·ligència artificial.

El professorat valencià encadena 17 dies de vaga amb manifestacions i acampada a València

El professorat de l'ensenyança pública no universitària de la Comunitat Valenciana acumula 17 dies lectius de vaga indefinida, amb manifestacions en les tres províncies, una acampada en el centre històric de València i noves reunions telemàtiques amb Educació.

Desarticulada a Castelló una trama que va contractar 52 mòbils d’alta gamma de manera fraudulenta

La Guàrdia Civil ha destapat a Castelló una trama que usava dades fiscals i mercantils d'empreses per a contractar 52 mòbils d'alta gamma, valorats en uns 80.000 euros, i revendre'ls en el mercat de segona mà.

Jornada de calor intensa al sud i vent molt fort a l’interior nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dimarts de màximes en clar ascens en el sud i ratxes de vent molt forts a l'interior nord de Castelló abans d'un notable descens tèrmic demà, sobretot en la mitat sud.

L’atur baixa en la Comunitat Valenciana al maig i se situa en 284.096 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va descendir al maig en 1.654 persones respecte a abril, un 0,58% menys, fins a situar el total d'aturades en 284.096.

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.