16.3 C
València
Divendres, 13 febrer, 2026

Canvi d’hora d’hivern: quan és i quines conseqüències pot portar

 

Esta matinada arriba l’horari d’hivern. A les tres seran les dos, cosa que permetrà que dormim una hora més però, de rebot, tindrem menys hores de sol durant el dia. Tot i els debats sobre la conveniència i utilitat d’este canvi, se seguirà fent com a mínim fins al 2021. Eixe any el Govern determinarà, seguint les instruccions de l’Eurocambra, en quin horari ens quedem de manera definitiva.

 

Quan i a quina hora és el canvi d’hora?

La matinada del dissabte 26 al diumenge 27, a les tres seran una altra volta les dos. Cada vegada són més les persones que consideren que canviar el rellotge de matinada entre dos festius és inútil. De fet, hi ha una petició de Change per a que es canvie l’hora el diumenge de vesprada, per a aprofitar-la i no passar-la dormint.

 

Com ens afecta?           

Tot i tindre una hora més per a dormir, moltes persones es troben apàtiques, irritants i sensibles. Això es deu al fet que el canvi d’hora afecta l’estat d’ànim, com diuen diferents experts com María José Acebes, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

 

«Les persones tenim una espècie de rellotge biològic que ve regulat, entre altres coses, per la llum del dia, que afavorix la regularitat als cicles de vigília i de son en el nostre cervell. Quan es patix un canvi d’hora brusc, per exemple, en els viatges o el canvi d’hora, eixe rellotge biològic es desajusta, es troba desfasat i necessita un període d’adaptació», assegura Acebes.

 

Quant de temps necessitem per a adaptar-nos?

Com a regla general, molt poc. Per cada hora de desfasament horari es necessita un dia d’adaptació. Per tant, el dilluns 28 d’octubre ja s’hauria d’estar totalment adaptat a l’horari. Tot i això, eixa no és una regla exacta i hi ha gent que requerix més temps, com els xiquets, les persones amb certes patologies i la gent major.

 

El trastorn estacional

Quan els símptomes de decaïment no desapareixen al cap dels dies sinó que persistixen al llarg dels mesos, es parla del «letargia de l’hivern», un trastorn afectiu estacional (SAD en anglés, o winter blues) que afecta entre l’1% i el 10% de la població segons l’estudi ‘Transtornos afectivos estacionales, winter blues’, publicat en juny de 2015 en la Revista de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría.

 

Entre els símptomes de trastorn afectiu estacional es troba la fatiga o la sensació de tindre poca energia, un estat d’ànim trist o deprimit tots o pràcticament cada dia, la pèrdua d’interès per activitats, la dificultat per a dormir o un son excessiu, els canvis d’apetit i moltes ganes de menjar aliments rics en hidrats de carboni, sentir-se inquiet o tindre dificultats per a concentrar-se o sensibilitat al rebuig d’amics i familiars i, com a resultat d’això, retraïment.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La supervivència del càncer infantil a Europa depén de la rapidesa del diagnòstic

Un macroestudi amb quasi 10.000 casos en 27 països confirma que l'estadi al diagnòstic és decisiu per a la supervivència. Espanya mostra solidesa, amb millores pendents en medul·loblastoma.

Alboraia instal·la cambres i gàbies per a controlar i capturar senglars

Alboraia ha desplegat cambres i gàbies per al control selectiu de senglars, amb monitoratge remot i protocols de benestar animal. El pla prioritza actuacions puntuals per a reduir riscos sanitaris i danys en infraestructures.

L’esquerra d’Alacant urgix al PP a fixar data per a la comissió per les vivendes públiques

PSPV-PSOE, Compromís i EU-Podem han urgit a Luis Barcala a convocar ja la comissió que investigarà l'adjudicació de 140 VPP a la Platja de Sant Joan. També han avançat mesures de vivenda per al pròxim ple.

L’avís per vent puja a roig a Castelló amb ratxes de fins a 140 km/h este dissabte

Aemet ha elevat a roig l'avís per vent a Castelló, amb ratxes de 140 km/h a l'interior i 130 km/h en el litoral. Alacant i València activen avisos taronja i groc.

Marcelino avisa d’un dol ajustat davant un Getafe que concedix poc

El tècnic del Vila-real preveu un partit exigent en el camp del Getafe, destaca la solidesa del rival i reclama equilibri i eficàcia per a sostindre la gran temporada.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez ha atestat que el perill en la presa de Forata li va recordar el trencament de Tous. Ha detallat el debat intern sobre l'És-Alert i els dubtes sobre el confinament.

La Generalitat instal·la les primeres gàbies per al control de senglars al Millars

La Generalitat ha desplegat cinc gàbies homologades en la desembocadura del Millars per a reduir una densitat rècord de senglars i contindre el risc sanitari. El pla s'integra en 14 zones prioritàries i reforça el seguiment amb fototrampeo.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez, director general d'Innovació en Emergències, ha declarat davant la jutgessa de la DANA que l'avís sobre Forata li va evocar la catàstrofe de 1982. El seu testimoniatge detalla l'activació del Cecopi i les dificultats operatives prèvies.