Daesh podria estar interessat en captar controladors aeris i pilots per a cometre atemptats

Ejemplo de shortcode con estilo
Un controlador aeri radicalitzat podria suposar una gran amenaça | Cedida   El gihadisme continua sent una de les majors preocupacions dels diferents departaments de seguretat i policials del món, inclòs el departament de Seguretat Nacional d’Espanya. Al-Qaeda va marcar una fita per a eixa classe de terrorisme amb l’atemptat de Nova York de les Torres Bessones, l’11 de […]

Un controlador aeri radicalitzat podria suposar una gran amenaça | Cedida

 

El gihadisme continua sent una de les majors preocupacions dels diferents departaments de seguretat i policials del món, inclòs el departament de Seguretat Nacional d’Espanya. Al-Qaeda va marcar una fita per a eixa classe de terrorisme amb l’atemptat de Nova York de les Torres Bessones, l’11 de setembre del 2001. Ara, es tem que altres grups com Daesh vullguen repetir la jugada tornant a utilitzar un avió com a arma.

 

Els terroristes han fet una clara amenaça contra el trànsit aeri, fins i tot al del nostre país. És per això que estaria dins de la seua estratègia «la captació i radicalització ideològica dirigides a personal vinculat amb l’entorn aeri». Això inclouria a «tripulacions, controladors aeris i treballadors d’aeroports, per a induir-los o coaccionar-los a participar, planejar i cometre actes terroristes».

 

Altres formes d’atemptar en el nostre espai aeri

No obstant això, eixa no seria l’única manera en què els membres de Daesh s’estarien plantejant diferents atemptats. Seguretat Nacional veu com una clara amenaça l’ús que puguen fer d’aeronaus no tripulades, és a dir, els drons. Els drons poden ser utilitzats per a provocar accidents o per a atacar des de l’aire, tirant explosius o armes químiques o bacteriològiques.

 

En el mateix informe sobre seguretat aeroespacial, es contempla la possibilitat que els grups terroristes duguen a terme alguna classe de sabotatge aeri. A través de programari informàtic, es podria buscar la fallada d’un avió o el boicot a una torre de control.

 

L’ISIS pretén cometre un atemptat en l’aire | Revista Dabiaq

 

Finalment, recorden que eixes cèl·lules gihadistes poden tindre accés a armes de destrucció massiva. Més de 30 països, expliquen, disposen de míssils que els permeten atacar a desenes de quilòmetres del seu objectiu. Que estes armes puguen caure en mans terroristes és una realitat, a més que el mateix Daesh ha confirmat que compta amb els seus propis llançamíssils, tot i que són bastant rudimentaris.

 

Com previndre possibles atemptats d’esta classe

Evitar esta classe d’amenaces terroristes passaria, segons el Departament de Seguretat Nacional, per la coordinació de totes les administracions i departaments que tinguen competències en l’espai aeri. Fa falta una anàlisi de possibles riscos i prendre mesures contra «ciberatacs o actes terroristes» en aeroports o en avions. 

 

Sol·liciten que es creen canals de distribució d’intel·ligència sobre amenaces específiques en el sector aeri espacial i sobre les noves tècniques que preparen els terroristes. Un punt clau ha de ser també l’augment de «la seguretat del personal que treballa o opera en les instal·lacions aeroportuàries», establint uns nivells de seguretat d’accés a les àrees més sensibles.

 

L’objectiu a escala nacional és vetlar per la seguretat dels més de 266 milions de passatgers que volen cada any. És primordial estar preparat contra una amenaça que també perjudicaria un dels nostres motors econòmics com és el turisme, perquè el 80% dels estrangers que ens visiten arriben a Espanya amb avió.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Morata defensa la força de l’economia valenciana davant la incertesa

El president de Cambra València, José Vicente Morata, reivindica els actius de l’economia valenciana per a afrontar la incertesa i reclama més suport a les pimes i a les infraestructures clau. La intervenció ha tingut lloc durant la Nit de l’Economia de Cambra València, on s’han entregat diversos premis empresarials.

Les pluges desallotgen 380 veïns d’Oliva: molts ho han perdut tot

Les inundacions provocades per la dana Adam han obligat a desallotjar 380 veïns d’Oliva, molts dels quals han perdut béns a les seues vivendes. El Centre Polivalent acull les persones evacuades, mentre Cruz Roja i els serveis d’emergència continuen l’assistència.

La dana obliga a rescats amb helicòpter i a suspendre les classes a la Marina Alta

La dana Adam ha deixat almenys 19 rescats en cases aïllades a la Marina Alta i 179 avisos als bombers, mentres El Verger suspén les classes i tota l’activitat cultural i esportiva per a este dimarts.

Aemet activa l’avís taronja per fortes pluges al litoral sud d’Alacant des de les 21.00

Aemet ha activat l’avís taronja per pluges intenses al litoral sud d’Alacant des de les 21.00 fins a les 3.00, amb fins a 40 litres per metre quadrat en una hora, i manté avisos grocs per pluja i tronades en tot el litoral alacantí.

Treballs en una desena de carreteres per reobrir el trànsit després de la dana Adam

Els equips de conservació de carreteres de la Generalitat treballen en una desena de vies, sobretot a la Safor i la Marina Alta, per restituir el trànsit després de les inundacions i despreniments causats per la dana Adam.

Torna la circulació dels Rodalies C1 i C2 després de les fortes pluges

Renfe ha restablit esta vesprada el servici a les línies de Rodalies C1 i C2, així com als trens de Llarga i Mitjana Distància afectats per les fortes pluges entre València i Alacant.

Els rescats més difícils ja s’han fet, però la Generalitat demana prudència per les inundacions

Els equips d’emergències han completat els rescats més complicats per les greus inundacions al sud de València i nord d’Alacant, però la Generalitat demana prudència perquè encara hi ha zones incomunicades i tres víctimes mortals.

Bernabé ressalta que la nova dana ha tingut avisos previs i millor coordinació

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha remarcat que la dana actual ha comptat amb anticipació, avisos a la població i coordinació institucional, a diferència de la de 2024, que va provocar 233 morts en la província de València.