Un estudi ha permés descobrir dos nous gens implicats en la malaltia de l’Alzheimer, un descobriment que podria adaptar el tractament de forma més específica al pacient. El treball, liderat per la Fundació ACE i l’Institut Català de Neurociències Aplicades, compta amb la col·lecció de mostres més gran del món recollides en un únic centre, sobretot d’Alzheimer.
L’estudi GR@CE compta amb la col·lecció de mostres més gran del món
L’estudi GR@CE s’ha dividit en dos fases i s’ha publicat en la revista ‘Alzheimer’s & Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association’. En la primera fase, s’ha analitzat el genoma de 12.368 persones, 6.063 d’elles amb demència tipo Alzheimer. En este primer estadi de la recerca, s’han identificat tres categories de gens implicats en la patologia.
La qualitat i l’homogeneïtat de les mostres, recollides des del 2004, ha permés obtindre resultats molt rellevants que seran claus per al disseny de noves estratègies i l’impuls de teràpies combinades per al tractament de la demència. En la segona fase, s’ha fet un estudi clàssic de rastreig del genoma i s’han descobert dos nous gens.
Els diferents comportaments dels gens permet adaptar el tractament al diagnòstic
Tenint en compte el diagnòstic d’Alzheimer i la probabilitat de patir un altre tipus de demència simultàniament, s’han generat grups de pacients diferents. Els investigadors van observar que hi ha gens que es mantenien estables en tots els grups, altres que reforçaven el seu efecte quan el pacient tenia Alzheimer però cap altra demència implicada, i un tercer grup que tenien més efecte quan la persona sí que podria patir una altra demència.
Esta distinció del comportament dels gens és crucial, segons l’estudi, perquè apunta a la possibilitat d’adaptar les estratègies de tractament al tipus de diagnòstic de cada persona. A més, també permet que els científics distingisquen l’àrea del genoma a on actuen estos gens. Els resultats de la categorització han evidenciat la relació del sistema immune amb tots els grups de mostres d’Alzheimer i la presència destacada dels processos vasculars, com a factors causals de la malaltia d’Alzheimer.
D’altra banda, l’equip ha fet, amb les mateixes mostres, un estudi clàssic de rastreig del genoma, comparant la genètica de tots els casos, tant de les persones amb Alzheimer com la dels que no patixen la malaltia. En este cas, a més de la mostra del projecte GR@ACE, s’ha integrat també informació genètica d’altres estudis, arribant a una mostra final de 81.455 persones. Esta anàlisi ha permés detectar dos gens nous, que podrien estar relacionats amb l’enzim que sintetitza el colesterol i amb el procés de mort neuronal, respectivament.
