12.9 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

Descobert un factor que permet identificar els tumors cerebrals de bon pronòstic

Aquest nou tractament experimental ataca i bloqueja la proteïna MYC que es localitza dins de les cèl·lules tumorals

La lesió permet que el tumor no mora, però tampoc cresca, allargant la vida dels pacients   | EFE

 

L’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras ha descobert una lesió epigenètica que permet identificar aquells pacients afectats per tumors cerebrals que tinguen més esperança de vida. Tenint en compte que la mortalitat del càncer de cervell ronda un 85% en un termini de dos anys des del seu diagnòstic, este nou element pot permetre identificar el 15% de tumors cerebrals de bon pronòstic.

 

L’autor de l’article, el doctor Manel Esteller, exposa que buscant gens amb funcions reguladores de l’expressió del genoma que perderen la seua activitat en càncer van identificar NSUN5, del que pràcticament no es coneixia res del que feia. Quan van analitzar el seu impacte en els pacients amb glioma es van donar compte de què «la lesió epigenètica de NSUN5 predeia de forma independent en altres biomarcadors eixe percentatge minoritari de pacients que aniran bé».

 

Un resultat «sorprenent»

Esteller considera que el resultat va ser «sorprenent» perquè la majoria de voltes el que descobrixen són «factors que indiquen tumors que aniran malament». «Mecanísticament, pareix que per selecció evolutiva un tumor cerebral que està a punt d’extingir-se acaba originant l’alteració de NSUN5 que l’enquista, com si estiguera parat en el temps, per això, eixe càncer progressa menys i la supervivència s’allarga», apunta Esteller. 

 

L’investigador afig en un comunicat que «factors del microambient que envolten el glioma, com la falta d’oxigen i la falta de nutrients locals, contribuïxen a induir eixa inactivació de NSUN5 que permet al mateix temps que el tumor no mora, però cresca tan poc que el pacient mostra un bon pronòstic».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Els reis recorren l’exposició que narra 160 anys de transformació de València

Els monarques han visitat en el CCCC la mostra 'La transformació de València 1866-2026'. El recorregut connecta 30 fites urbanes amb portades i anàlisis.

Les reserves del Xúquer pugen 21 hm³ i les del Segura 6 hm³ en l’última setmana

El Xúquer se situa al 52,3% de la seua capacitat després de sumar 21 hm³; el Segura aconseguix el 26,6% amb 6 hm³ més. La bretxa amb la mitjana decennal diferix en cada conca.

Mor Ricard Pérez Casado, exalcalde de València i impulsor del Jardí del Túria, als 80 anys

El exalcalde de València Ricard Pérez Casado ha mort als 80 anys. L'Ajuntament decreta tres dies de dol i habilita un llibre de condols mentres la ciutat recorda el seu llegat urbà.

L’excap de Bombers situa la primera defunció de la DANA a les 18.30 en el Cecopi

José Miguel Basset ha declarat que el Cecopi va saber de la primera defunció en la DANA sobre les 18.30, malgrat un wasap de les 16.28 que al·ludia a un mort a Utiel. Ha assegurat que l'És_Alert de les 20.11 no es va decidir en el Cecopi i que va desconéixer també el segon avís de les 20.57

Mor el exalcalde de València Ricard Pérez Casado als 80 anys

Ricard Pérez Casado, alcalde de València entre 1979 i 1989, ha mort als 80 anys. La seua etapa va deixar fites com el Jardí del Túria i el Palau de la Música

Ha mort Ricard Pérez Casado, alcalde de València en els anys 80

El exalcalde de València entre 1979 i 1989, Ricard Pérez Casado, ha mort als 80 anys. La seua trajectòria va marcar una dècada clau per a l'Ajuntament.

Basset es desmarca de l’orde de mobilitzar i retirar als bombers dels llits el 29-O

L'ex responsable dels bombers de València ha assegurat davant la jutgessa que no va decidir ni la mobilització per a vigilar llits ni la retirada del 29-O. També ha sostingut que l'És_Alert de les 20.11 no ho va acordar el Cecopi i que ell va proposar un avís per a romandre a casa.

El CPFF arranca sense perspectives de consens sobre el finançament autonòmic

El CPFF ha començat per a abordar la proposta de finançament autonòmic del Govern sense aparença d'acord. Només Catalunya s'obri al pla, mentres altres comunitats el rebutgen i protesten per l'anunci bilateral previ.