Descobert un factor que permet identificar els tumors cerebrals de bon pronòstic

Aquest nou tractament experimental ataca i bloqueja la proteïna MYC que es localitza dins de les cèl·lules tumorals

La lesió permet que el tumor no mora, però tampoc cresca, allargant la vida dels pacients   | EFE

 

L’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras ha descobert una lesió epigenètica que permet identificar aquells pacients afectats per tumors cerebrals que tinguen més esperança de vida. Tenint en compte que la mortalitat del càncer de cervell ronda un 85% en un termini de dos anys des del seu diagnòstic, este nou element pot permetre identificar el 15% de tumors cerebrals de bon pronòstic.

 

L’autor de l’article, el doctor Manel Esteller, exposa que buscant gens amb funcions reguladores de l’expressió del genoma que perderen la seua activitat en càncer van identificar NSUN5, del que pràcticament no es coneixia res del que feia. Quan van analitzar el seu impacte en els pacients amb glioma es van donar compte de què «la lesió epigenètica de NSUN5 predeia de forma independent en altres biomarcadors eixe percentatge minoritari de pacients que aniran bé».

 

Un resultat «sorprenent»

Esteller considera que el resultat va ser «sorprenent» perquè la majoria de voltes el que descobrixen són «factors que indiquen tumors que aniran malament». «Mecanísticament, pareix que per selecció evolutiva un tumor cerebral que està a punt d’extingir-se acaba originant l’alteració de NSUN5 que l’enquista, com si estiguera parat en el temps, per això, eixe càncer progressa menys i la supervivència s’allarga», apunta Esteller. 

 

L’investigador afig en un comunicat que «factors del microambient que envolten el glioma, com la falta d’oxigen i la falta de nutrients locals, contribuïxen a induir eixa inactivació de NSUN5 que permet al mateix temps que el tumor no mora, però cresca tan poc que el pacient mostra un bon pronòstic».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Pérez Llorca considera que la vaga de docents ja no té sentit en plena negociació

Juanfran Pérez Llorca afirma que la vaga del professorat valencià ha perdut sentit perquè la Generalitat manté la negociació oberta i mostra voluntat d'acord.

Pérez Llorca defén que els pròxims pressupostos faran justícia fiscal a la societat valenciana

Juanfran Pérez Llorca anuncia que els pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran una rebaixa fiscal i millores salarials per a docents, que, sosté, iniciaran una etapa de major justícia fiscal en la Comunitat.

Paco Roca denuncia el plagi d’un cartell seu i alerta de l’ús indegut de la IA

Paco Roca denuncia el plagi del cartell de la 60 Fira del Llibre de València en un anunci de la Fira del Llibre de San Martín de la Vega i advertix del risc d'usar IA vulnerant drets d'autor.

Educació i sindicats xoquen per les ràtios i la Conselleria prepara una nova proposta

La Conselleria d'Educació i els sindicats docents mantenen el seu desacord sobre la reducció de ràtios i l'administració es compromet a presentar una nova proposta mentres continua la vaga indefinida.

La regidora de Vox a València Cecilia Herrero serà jutjada per un delicte d’odi

L'Audiència de València manté el processament de la regidora de Vox Cecilia Herrero per un presumpte delicte d'odi per missatges reiterats contra migrants, col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat.

Educació precisa que la revisió salarial pactada amb ANPE i CSIF cobrirà els 200 euros fins a 2028

Educació aclarix en la taula sectorial que l'actualització conforme a l'IPC afectarà el total dels 200 euros de pujada del complement específic pactats amb ANPE i CSIF fins a 2028, i no sols a l'últim tram de 50 euros.

Dos nous crebalossos reforcen la reintroducció en la Tinença de Benifassà

Dos nous exemplars de crebalossos s'incorporen al projecte de reintroducció en la Tinença de Benifassà, que busca consolidar una població estable d'esta au en perill d'extinció.

Un bomber critica que en la dana no s’activara a tota la plantilla i solo es demanaren voluntaris

Un bomber de la Unitat de Xàtiva va declarar com a testimoni que, durant la dana en la qual van morir 230 persones, s'hauria d'haver activat a tota la plantilla i no sols haver demanat voluntaris.