Telegram info@valenciadiari.com
E-Mail: info@valenciadiari.com
Bones notícies respecte de la dura lluita contra el càncer. Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han elaborat un fàrmac que reactiva el sistema d'alarma contra la malaltia en alguns pacients amb tumors especialment agressius.
El fàrmac actua sobre la proteïna LIF, que es troba en tumors principalment de cervell, d'ovari, de pàncrees i de pulmó. «Hem trobat una proteïna com a diana terapèutica i el nostre fàrmac el que fa és bloquejar-la», explica el doctor Joan Seoane, responsable del programa de la investigació, brindant esperança. El nou medicament, que permet al cos reaccionar contra el tumor evitant que cresca, està sent provat en assaigs clínics amb pacients.
El doctor Seoane planteja una metàfora per a que s'entenga el mecanisme que el seu equip ha descrit al detall: «Imaginem-nos que estem en casa i entra un lladre, que és la cèl·lula tumoral. El primer que fa el lladre és desconnectar l'alarma per a que no vinga la policia. El sistema per a desconnectar-la seria LIF. El que hem descobert és que si amb el fàrmac llevem eixe desbloqueig, l'alarma comença a sonar i crida les cèl·lules T, que serien la policia».
«El que estem fent és que tumors que no alerten al sistema immunitari i, per tant, poden créixer, l'acaben cridant», insistix el director d'Investigació Translacional del VHIO. Els investigadors volen que s'entenga molt bé el mecanisme i, amb la voluntat de divulgar-lo al màxim, fins i tot han creat un còmic que il·lustra la metàfora del lladre–cèl·lula tumoral i el bloqueig de l'alarma-proteïna LIF.
Els investigadors calculen que eixa proteïna la presenten aproximadament un 50% dels glioblastomes, el tumor del sistema nerviós central més freqüent; un 60% dels càncers de pàncrees; un 15% dels de pulmó i un 30% dels d'ovari. Són aproximacions i serà ara en les fases següents de la investigació quan es podrà detallar la incidència de la proteïna.
Pacients amb altres tipologies de tumors també la poden expressar de manera que podrien entrar en els assajos clínics. Es tracta d'un disseny d'assaig innovador anomenat 'basket', que consistix en tractaments amb dianes terapèutiques comunes en diferents classes de tumors.
«En oncologia, hem canviat un poc el paradigma i ja no és tan important a on es troba el tumor, sinó quin és el mecanisme molecular que es troba desregulat», assenyala el doctor Seoane. Eixe és el paradigma en què es mou la medicina de precisió o personalitzada.
El descobriment pot arribar a ser «molt important» per a tractar alguns càncers, però els investigadors són prudents i advertixen que «encara falten alguns anys» per a que el fàrmac arribe de forma generalitzada als pacients que es puguen beneficiar d'ell. Tot i això, el nou medicament obri una porta d'esperança que fa ser optimistes als investigadors, convençuts que «anem pel bon camí».
De moment, la potencialitat de LIF com a diana terapèutica ha superat amb èxit totes les fases preclíniques amb models animals i els investigadors han demostrat que el fàrmac elaborat no és tòxic. Ja està en marxa el primer assaig clínic fase I i hi ha pacients que s'estan tractant amb inhibidors de LIF en el VHIO, en el Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC), en Nova York, i en el Princess Margaret, en Toronto, dos dels centres de referència a nivell mundial.
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!