Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), amb seu en Barcelona, han participat en el primer estudi positiu de teràpia personalitzada en càncer de pàncrees, una malaltia que en l’actualitat continua tenint un pronòstic pobre. Es tracta d’un assaig de fase III que avalua l’eficàcia del tractament de manteniment amb un fàrmac, olaparib, en pacients portadors d’una mutació al gen de BRCA.
«El tractament conseguix per ell mateix frenar la malaltia en eixe grup de pacients, encara que es pare la quimioteràpia», destaca la doctora Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO. Els resultats s’han donat a conéixer en el congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), en Chicago.
És una alternativa eficaç a la quimioteràpia
L’estudi en què ha participat el VHIO és el primer amb resultats positius guiat per biomarcadors en càncer de pàncrees i, per tant, planteja la primera alternativa personalitzada per a un subgrup de pacients per a poder «descansar» del tractament quimioteràpic. L’estudi es publica a ‘The New England Journal of Medicine’ i aquelles investigacions que apareixen és perquè solen anticipar canvis en els estàndards de tractament.
Es calcula que entre un 6 i un 8% dels pacients amb càncer de pàncrees són portadors de la mutació de la línia germinal-hereditària, present en totes les cèl·lules, no només les tumorals, del gen de BRCA. D’eixa manera es podran beneficiar del tractament una volta estiga regulat i aprovat, d’ací a uns mesos. «La part més difícil és demostrar que un tractament funciona en pacients, i això ja ho hem conseguit», afirma la doctora Macarulla.
És una classe de càncer a on costa molt avançar en investigació per la seua heterogeneïtat i resistència, estos resultats són un gran impuls. La investigadora del VHIO ressalta que este és «un primer pas» perquè altres grups de pacients es puguen beneficiar en el futur del tractament, a banda de les mutacions de BRCA1 i 2. Per a ampliar este grup de pacients, es podrien trobar altres mutacions que es comportaren de manera semblant a la del BRCA.
Un gran pas en la lluita d’un dels càncers més mortals
La taxa de supervivència del càncer de pàncrees, al cap de cinc anys, és menor del 10%. «Són mitjanes de supervivència. Hi ha pacients que estan molt per damunt d’estes mitjanes i altres que, desgraciadament, no arriben. Per això, qualsevol avanç que ens permeta augmentar eixa mitjana és benvingut, perquè en eixe cas un pacient es beneficia molt del fàrmac i es passa de llarg eixa supervivència», assenyala la doctora Macarulla.
La investigadora també reflexiona que no aconseguiran un avanç que canvie «radicalment» el pronòstic de la malaltia. Tot i això, el que pretenen és «humilment, anar pujant escalons, perquè els malalts cada volta estiguen més amunt, visquen més anys i amb més qualitat de vida».
