La Asociación de Víctimas Mortales de la dana del 29 de octubre de 2024 ha homenatjat este dissabte les 234 víctimes en la primera edició dels reconeixements ‘Memoria’. L’acte s’ha celebrat dos anys després de la catàstrofe per a mantindre viu el record i distingir les persones que han acompanyat les famílies.
La presidenta i la vicepresidenta de l’associació, Rosa Álvarez i Carmina Gil, han recordat que les 234 víctimes tenien una vida pròpia. Han advertit que no són una xifra ni una estadística, ni poden quedar reduïdes al record d’una tragèdia.
Les responsables han assenyalat que l’absència continua present en les cases i les famílies, encara que passen els anys i les notícies deixen d’ocupar les portades. A l’inici de l’acte, han reclamat memòria, veritat, justícia, reparació i prevenció.
També han agraït l’acompanyament rebut durant estos dos anys. Segons han destacat, moltes persones de diferents àmbits han estat al costat de les famílies.
Álvarez ha afirmat que els homenatges i els reconeixements són necessaris, però les víctimes mereixen més que flors, fotografies i minuts de silenci. Ha reclamat que s’aclarisquen les responsabilitats corresponents i ha insistit que les famílies no volen sentir de nou que el que va passar era inevitable.
Assistents i persones reconegudes
A l’acte han assistit el ministre de Ciència, Diana Morant, i el d’Hisenda, Arcadi España. També hi han participat el delegat del Govern en la Comunitat, Roger Llanes, representants del PSPV i de Compromís.
Entre estos últims hi havia el síndic en Les Corts, Joan Baldoví, i alcaldes de zones afectades, com el d’Aldaia, Guillermo Luján. També han assistit la Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre, amb la seua presidenta, Mariló Gradolí, i la Asociación de Víctimas y Damnificados de la Dana, representada per Elisabeth González.
Els artistes Pau Alabajos, Sole Giménez i Tomàs de los Santos també han estat presents. Els primers tres reconeixements han distingit Carmen Amoraga i Maxi Roldán, autors de «Lágrimas de barro»; la física i cap de meteorologia d’À Punt, Victoria Rosselló; i José Ángel Núñez, cap de l’Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) en la Comunitat Valenciana.
Amoraga i Roldán han dit que reben el reconeixement amb sentiments contradictoris. Han expressat la satisfacció de formar part d’un grup nombrós que impedix que s’oblide el que va passar, però també la tristesa pels moments viscuts fa dos anys.
Rosselló ha afirmat que la tragèdia de 2024 va ser «crónica de un desastre natural anunciado». Ha remarcat que la informació «salva vidas» i que les pèrdues humanes «eran evitables, si esa información hubiera llegado a tiempo». La seua intervenció ha acabat amb el càntic ‘Mazón a prisión, ni olvido ni perdón’.
Núñez ha recollit el reconeixement en nom dels professionals i aficionats de la meteorologia valenciana. Ha dit que se sent «orgulloso» de formar-ne part i que els «ataques injustificados» als servicis públics han sigut el que més li ha molestat estos dos anys.
També ha defensat que l’AEMET no és de Pedro Sánchez, com tampoc ho va ser de Rajoy, de Zapatero ni de Aznar. Ha recordat que l’organisme té la missió de protegir béns i vides. A més, ha conclòs el discurs «con esperanza»: la «memoria vivida es muy poderosa» i, «aunque eso no va a impedir que vuelva a llover como hace dos años, servirá para que no se produzca la catástrofe».
Les reclamacions sobre les responsabilitats
En declaracions als mitjans, Álvarez ha lamentat que l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón continue com a diputat autonòmic i, segons ha afirmat, estiga protegit pel PP i Vox. Al seu parer, no hi ha cap diferència entre els dos partits.
Núñez ha sostingut que el problema de la dana de 2024 no va ser la falta d’avisos. També ha afirmat que la hipòtesi de l’apagada informativa ha quedat desmuntada en nombroses interlocutòries de la jutgessa de Catarroja, que instruïx la causa penal de la dana.
El secretari general de UGT, Pepe Álvarez, també ha assistit a l’homenatge. En el segon aniversari, ha considerat que «parece evidente que las cosas se podrían haber hecho de otra manera» i que «parece evidente también que los responsables políticos deberían pedir perdón».
A més, ha afirmat que «Hoy España no es lo mismo que era desde el punto de vista de la atención a las alarmas». Ha reivindicat que el canvi climàtic és una realitat i ha reclamat «una ley integral para todo el país que reconozca los derechos de los trabajadores de manera clara y directa».
