La paraula «col·lapse» és la que «definix ara mateixa» l’Atenció Primària, un primer escaló de la Sanitat a on els professionals veuen amb «preocupació» i un «elevadíssim nivell d’estrés i dany moral» com es retarden diagnòstics de malalties greus que no poden retardar-se.
D’esta manera ho avisa en una entrevista la presidenta de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (SoVaMFiC), María Ángeles Medina, qui avisa: amb la «sobrecàrrega» de faena que els ha imposat la pandèmia del coronavirus estan «perdent temps per a fer coses que no han de retardar-se».
Una desescalada més lenta
Segons el seu pensar, en acabar l’estat d’alarma, quan la població va fer un gran esforç que va poder «doblegar la corba» de contagis, es va produir una «falsa percepció de normalitat» i es van prendre «decisions precipitades», i considera que la desescalada havia d’haver-se encarat «de manera més lenta».
«Va ser molt radical: ‘Tot el món fora de casa, que cal reactivar l’economia!’. Va prevaldre la reactivació de l’economia per damunt de la salut», assegura la també portaveu del Fòrum de Metges d’Atenció Primària de la Comunitat Valenciana.
Consultes perdudes en estiu
Confessa que els facultatius pensaven que la segona onada del Covid-19 anava a començar en tardor, però el mes de juliol, quan en Atenció Primària es pensava recuperar les consultes perdudes durant el confinament, «van començar els rebrots».
«Pensàvem aprofitar l’estiu per a posar-nos al dia i començar a la tardor amb els deures fets, i no hem tingut el temps ni la capacitat de posar-nos al tall perquè, ràpidament, han aparegut tants rebrots, tan grans i, a demés, sense els reforços ni la dotació necessària per a separar unes faenes d’unes altres», afirma.
Segons María Ángeles Medina, «no ens hem posat al dia, ens ha pillat el bou», i explica que els metges d’Atenció Primària actuen com a rastrejadors perquè la dotació ha sigut «molt escassa i insuficient».
Diagnòstics amb retard
«La paraula que definix ara mateixa l’Atenció Primària és col·lapse, i amb una preocupació i un nivell d’estrés i de dany moral elevadíssim en tots els sanitaris, en vore el retard en els diagnòstics», assevera.
Segons Medina, «comença a haver estudis de quant de retard portem en, per exemple, diagnosticar un càncer; perquè no és el mateix la detecció d’un tumor d’un centímetre que de cinc, quan ja és invasiu i el pronòstic és molt pitjor».
Al seu pensar, «estem perdent el temps per a fer coses molt importants, coses que no es poden posposar», i afig que ni el temps ni els recursos «són infinits». «Arribem fins a on arribem i fem el que podem amb un grau de compliment màxim, però no podem vore 80 pacients en un dia», remarca.
Segons Medina, «tot ve per la sobrecàrrega que el Covid-19 ens ha imposat» i el tema es fa pitjor perquè, en no tindre rastrejadors en tots els departaments ni centres de salut (persones que només es dediquen a fer eixa faena), «hem de fer-ho nosaltres mateixos» cosa que se’t menja el 50% de la jornada laboral i, totes les altres urgències, «les has de condensar en l’altre 50%».
Els metges de l’ambulatori, malabaristes
«Se’ns han anat sumant faenes sense llevar-nos-en cap i estem eixint de treballar a les cinc o sis de la vesprada a cost zero gràcies a la nostra ètica professional», critica la presidenta de SoVaMFiC, per a qui «no es pot continuar apel·lant a l’ètica professional, perquè no és un moment puntual».
Considera que els metges d’Atenció Primària són «malabaristes» perquè intenten mantindre en l’aire moltes boles sense que en caiga cap: pal·liatius, gestió dels crònics, atenció domiciliària, el diagnòstic de malalties greus o el Covid-19.
«No som màquines. Quan és un dia darrere d’un altre i mires cap al futur no veus millora, sinó empitjorament…», «no traus forces de flaquesa», explica Medina, qui reclama el pagament d’hores extra per a que hi haja companys que, de manera voluntària, les facen. D’eixa manera es podria fer un seguiment millor de l’evolució de la pandèmia.
Reduir la mobilitat per a fer la corba més plana
Per a tornar a aplanar la corba de contagis, aconsella «reduir la mobilitat» i explica que els metges de família no poden «contindre a les persones amb temps de resposta de PCR de deu dies».
«A pesar que els toquem per a que es queden en casa i no isquen –lamenta–, per poc que no els toquem cada dia, els tenim al carrer, quan han d’aïllar-se fins a conéixer el resultat». Unes declaracions gens esperançadores de la qui és portaveu dels professionals que ens atenen en els ambulatoris valencians.
¿Fins a quan podrà resistir el sistema sense posar en risc la salut dels valencians? I tot això, quan fa només dos dies que els metges avisen que poden convocar una vaga si no s’atenen les seues peticions per part de la Conselleria de Sanitat.
