Investigadors de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, juntament amb els seus col·laboradors de l’Institut de Física Teòrica (CSIC-UAM) i el Donostia International Physics Center (DIPC), han plantejat una nova formulació dels models epidemiològics clàssics que permet tindre en compte temps d’incubació i contagi del coronavirus realistes. Este treball ha sigut publicat en la prestigiosa revista mèdica PLOS ONE i podria permetre aportar dades més fiables sobre l’evolució de la pandèmia.
Els models matemàtics d’epidèmies són una ferramenta «indispensable» per a predir el comportament d’agents infecciosos entre la població. En l’actualitat s’usen per a analitzar l’evolució la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2. El treball d’este grup de científics naix del model SEIR (Susceptible-Exposat o preinfecciós-Infecciós-Recuperat).
Este model clàssic assumix que el temps que els individus estan exposats (és portador de la malaltia, però no és encara contagiós) o és infecciós (portador i capaç de contagiar) seguix un patró matemàtic molt concret. Segons esta hipòtesi, la majoria dels individus roman infecciós molt pocs dies i la probabilitat de ser infecciosos decau de manera monòtona amb el temps.
«El nostre treball també estudia altres hipòtesis»
Eixos supòsits no estan motivats per les dades epidemiològiques, sinó per la necessitat de simplificar el tractament matemàtic del problema. La generalització considerada pels investigadors del CSIC i el DIPC permet incorporar al model clàssic SEIR patrons de temps d’incubació i contagi arbitraris.
«El nostre model, que anomenem uSEIR, permet incorporar patrons de temps d’incubació i contagi realistes. Això és crucial, per exemple, per a estudiar l’efecte del confinament dels contagiats d’una forma més rigorosa», ha explicat Pilar Hernández, catedràtica de la Universitat de València. Les comparacions del model uSEIR amb diferents simulacions numèriques confirmen que esta nova formulació descriu de manera més precisa la propagació del virus en la població.
«El nostre treball també estudia altres hipòtesis darrere del model clàssic de SEIR com l’homogeneïtat en la propagació d’una epidèmia. Gràcies a les comparacions amb simulacions numèriques hem sigut capaces d’estudiar l’impacte d’eixos supòsits», ha afirmat Alberto Ramos, investigador del IFIC contractat gràcies al programa enT Excel·lència de la Comunitat Valenciana.
