Els microbiòlegs creuen que no s’està comptant «prou» amb ells

 

Els microbiòlegs, essencials per al control de la pandèmia perquè fan les proves de detecció i són els qui millor saben interpretarles, consideren que en Espanya no s’ha comptat amb ells «prou» durant esta crisi i creuen que les polítiques de salut pública haurien de tindre sempre en compte la seua opinió.

 

D’eixa manera ho assegura en una entrevista amb EFE el catedràtic de Microbiologia de la Universitat de València (UV) David Navarro, qui creu que en esta segona onada de casos un dels «problemes seriosos» és que molts dels aïllaments «no són efectius».

 

Falta de cas als microbiòlegs

Segons Navarro, és «evident» que els microbiòlegs s’han hagut d’adaptar a la pressió assistencial provocada pel Covid-19 i el seu treball s’ha incrementat exponencialment, però considera que el cas que se’ls ha fet «ha sigut molt desigual en les diferents comunitats autònomes».

 

«Amb caràcter general, en el territori valencià se’ns ha escoltat bastant, potser més que en altres comunitats», indica Navarro, que afirma tindre la sensació que en esta crisi sanitària s’ha comptat més amb epidemiòlegs i especialistes en salut pública «i molt menys amb microbiòlegs».

 

«Des de la Societat Espanyola de Microbiologia Clínica tenim la sensació que no s’ha comptat prou amb nosaltres des de l’estat espanyol, i en particular des del Ministeri», assenyala el cap de Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic de València.

 

Possibles causes de l’augment de casos

El gradual increment de positius del Covid-19 després de finalitzar el passat 21 de juny l’estat d’alarma podria haver-se al fet que el rastreig de casos no funciona de manera òptima, al fet que està fallant l’aïllament eficaç de les persones i no es respecta el distanciament físic o a la saturació de l’Atenció Primària.

 

Segons David Navarro, «el que segur que no està anant bé és l’aïllament eficaç de les persones» i mesures com el distanciament físic entre elles. Preguntat per si haurien d’implementar-se mesures més restrictives per a frenar l’avanç de casos, afirma, després de recordar que no és epidemiòleg i que té la seua opinió però no és expert, que hi ha una sèrie de paràmetres que dicten si hi ha o no que confinar.

 

No obstant això, afig que ací «intervenen altres coses, com a factors econòmics o sociopolítics» però no creu «que es vaja a tancar com es va fer al març», i afig: «Possiblement anirem tancant coses, però mentres es puga aguantar, la gent no tancarà».

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.