A pesar de les investigacions que s’estan duent a terme durant estes setmanes, la Covid-19 continua sent un virus desconegut. Els científics no consegueixen explicar perquè el virus SARS-CoV-2 cursa de forma asimptomàtica en moltes persones. També és un misteri per què és capaç d’abastar símptomes tan variats. Des de manifestacions gastrointestinals i dermatològiques fins a la pèrdua de l’olfacte o, en els casos més greus, pneumònies bilaterals severes que poden arribar a causar la mort del pacient.
Tampoc poden explicar com el virus pot afectar greument a la gent sana. Tot i que la malaltia ha estat especialment virulenta amb els grups vulnerables, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir del gran número de jóvens i sense patologies prèvies mortes.
El que queda clar és que ningú està fora de perill d’un virus que ataca indistintament i afecta cada individu de manera diferent. Els científics busquen explicacions sospesant possibilitats com la immunitat creuada per exposició prèvia a altres coronavirus causant del refredat comú i la càrrega viral a la que ha estat exposat un pacient. No obstant això, les últimes investigacions apunten que els gens també poden tindre un paper important en el curs de la malaltia.
Els gens influïxen en la gravetat de virus
D’esta manera, qualsevol xicoteta variació en el genoma podria influir en la gravetat i el desenrotllament de la malaltia. Això suposa que l’estudi de la variabilitat genètica en els humans serà molt rellevant per a comprendre la diversitat de respostes davant de la infecció per SARS-CoV-2.
La identificació de les persones genèticament més susceptibles de patir el virus, a través de l’anàlisi de les variacions en l’ADN, permetria adoptar per a elles mesures més severes de prevenció. No seria el primer cas de malaltia infecciosa a on la susceptibilitat dels individus està condicionada per les variants genètiques de cada persona.
Per exemple, s’han identificat individus que presenten una resistència natural al VIH, causant de la sida. Un descobriment que ha permés el desenrotllament d’estratègies terapèutiques basades en inhibidors de l’entrada viral. D’esta forma, com passa amb el VIH, hi hauria persones a les que els seus gens proporcionarien una espècie de resistència natural al coronavirus, podent infectar-se i transmetre el virus sense manifestar símptomes.
