La llei que modifica la regulació de l’avortament a Espanya, pendent de la decisió del Tribunal Constitucional, també parla de la píndola del dia després.
Concretament, el text elaborat pel Ministeri d’Igualtat que dirigeix Irene Montero estableix que les píndoles anticonceptives d’última generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social, després que la sanitat pública deixara de finançar diverses d’elles en 2013 després d’anys, incloses en el catàleg. També s’obliga les farmàcies a tindre existències suficients per a donar respostes a la demanda.
També es promouran els mètodes d’anticoncepció masculina, perquè aquesta no siga només una responsabilitat de les dones.
La píndola del dia després «haurà d’estar disponible» en les farmàcies
Segons la ministra Montero, aquest anticonceptiu d’urgència, «haurà d’estar disponible» en totes les farmàcies, alguna cosa que podrien generar nous problemes com el que va tindre en el seu moment quan alguns farmacèutics es van negar a vendre-la.
L’oposició va arribar fins al Tribunal Constitucional, que va arribar a donar la raó als objectors perquè l’obligació vulnerava el seu dret a la llibertat ideològica.
La píndola anticonceptiva oral d’ús regular és el mètode més utilitzat darrere del preservatiu, ja que la prenen el 38,3 per cent de les dones. Així mateix, el 64,9 per cent de les dones ha pres la píndola en algun període de la seua vida, i moltes d’elles veuen dificultats a l’hora d’adquirir-la.
Si el fàrmac s’administra en les primeres 12 hores, destaca la farmacèutica, la seua eficàcia és del 95 per cent, i la seua efectivitat es va reduint segons van passant les hores.
Segons una enquesta realitzada per 40dB per a HRA Pharma entre 1.000 dones d’entre 18 i 45 anys, el 64,4 per cent de les consultades creu que es reduirien els embarassos no desitjats si la dispensació de la píndola anticonceptiva fora sense recepta i, a més, quasi nou de cada deu creen que seria més fàcil accedir a ella.
Per a les dones consultades, el fet de poder accedir a la seua dispensació sense prescripció mèdica suposaria un avanç significatiu per a la salut sexual i reproductiva de les dones i en la seua autonomia per a un 73,5 per cent i 72,5 per cent de les enquestades, respectivament.
Educació Sexual Obigatoria
Igualtat posa el focus en l’educació sexual i estableix la seua obligatorietat en les principals etapes educatives. Per a això, es formarà en educació sexual i menstrual a professors i també a funcionaris de presons i treballadors públics.
En l’àmbit escolar, la llei contempla el repartiment de manera gratuïta de mètodes barrera d’anticonceptius en centres educatius vinculat a campanyes sobre educació sexual (alguna cosa que també es farà en centres socials i penitenciaris).
Es crearan centres públics d’atenció especialitzada en salut sexual i reproductiva i una línia d’atenció telefònica.
